CASINO TEATRE CERETÀ. PUIGCERDÀ

Havia demanat dades de l’autoria de diferents immobles monumentals de Puigcerdà a l’àrea de Cultura i Patrimoni cultural del  Consell Comarcal de la Cerdanya, i em contestaven ;

Bon dia,

Li remeto al catàleg de monuments del municipi de Puigcerdà. Pot sol·licitar la seva consulta a l’ajuntament. El llistat també ha estat publicat per el públic en general amb les dades que es coneixen al següent enllaç:

 

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Puigcerd%C3%A0

 

Pot consultar el llibre de Sebastià Bosom i Martí Soler “Carrers i Places de Puigcerdà” que trobarà a la Biblioteca Comtat de Cerdanya, on potser es pot trobar alguna informació més.

Els ajuntaments, per llei, han de crear i mantenir, Catàlegs del Patrimoni històric i Cultural.

El Casino Ceretà és la seu de l'associació del mateix nom fundada el 6 d'octubre de 1879. El primer edifici social edificat en aquests terrenys fou el construït amb plànols del mestre d'obres Calixt Freixa Pla (Berga, 1843 -Llívia, 24 de febrer de 1920), autor de la mal dita Torre del Riu, al terme d’Alp.

 

Les façanes foren obra de Pau Montellà sota disseny de Ramon Borrell Pla Pla (Barcelona, 1877 - 1957) i Juli Borell Pla (Barcelona, 1877 - 1957) essent inaugurat l'1 de gener de 1893.

Aquest edifici resultà destruït per un incendi el 31 de juliol de 1907. Tot seguit s'efectuà l'actual edificació d'acord amb els plànols executats per l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917)

Llegia; el telón original del teatro se salvó del fuego y en la actualidad se conserva en el Museo Cerdà. Lo pintó Maurici Vilomara Virgili (Barcelona 1847-1930), uno de los creadores de la escuela catalana de escenografía realista, el cual, más tarde pasó a ser el escenógrafo del Teatro del Liceo, donde ubicó su taller.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i sotacoberta, fent cantonada, amb dues façanes i portades d'accés. La façana principal, corresponent al teatre està composada per tres cossos, el central dels quals té una alçada superior que correspon a l'espai interior del teatre. L'accés és a través d'una escalinata, amb tres portalades, pilastres adossades i escuts al·legòrics al món del teatre. Presenta un frontó superior amb gran obertura d'arc rebaixat.

 

Fotografia . Jordi Contijoch Boada. 2009

A la portada corresponent a la façana de la Rambla de Josep M. Martí també s'hi accedeix a través d'una escalinata i correspon a l'entrada al "Bingo" i al cafè. En l'angle que vertebra les dues parts de l'edifici hi ha una glorieta amb semicúpula sostinguda per dues columnes de ferro. Coberta general amb pissarra amb important ràfec sostingut amb mènsules ornamentades.

Va ser restaurat el 1990, ens agradarà tenir noticia  a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració.

Passats 40 anys llargs de la mort del sàtrapa,  és una autèntica vergonya, que Puigcerdà no compti amb un Catàleg de Patrimoni.

Catalunya persisteix com a cultura i àdhuc com a Nació, bàsicament per l’esforç dels seus fills, i malgrat els Partits Polítics de TOTS ELS COLORS.