viernes, 28 de junio de 2024

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA POBLA DE CLARAMUNT . L’ANOIA

 

L’Antonio Graells Estrada, publica una fotografia que la Gloria Romeu, dataria  entre els anys 1941/42 de alumnes de l’escola a la Pobla de  Claramunt.


No s’ha fet gaire recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, la victòria dels sediciosos “ caïnites “  que consideraven -   i consideren -  l’educació de les classes populars com un risc per a ells, ha posat un vel de silenci damunt d’aquesta part de la memòria històrica.

https://irla.cat/wp-content/uploads/2020/04/Els-refugiats-durant-la-guerra-civil-a-la-pobla-de-claramunt.pdf

Afegiu-vos a la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, honoreu els vostres besavis, avis, pares, i mantingueu viva la memòria viscuda per als vostres fills, nets, besnéts,... 

Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 


jueves, 27 de junio de 2024

IN MEMORIAM DEL MARBRE ROMÀ DESAPAREGUT DE L’ESGLÉSIA “ VELLA” DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

La primera informació que tenim notícia és l’article del pare Fidel Fita Colomé S. J. (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835-Madrid, 13 de gener de 1918) datat el 31 de juliol de 1897 i publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.

En el mateix, ens refereix que  Juan Rubio de la Serna de Falces y Pelegero ( Vélez-Rubiom  Almería , 1834 – Barcelona, 1917),  Abogado y arqueólogo, li acabava de facilitar un calc d’una inscripció inèdita «recentment descoberta» a l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/sant-andreu-de-llavaneres-esglesia.html

https://dbe.rah.es/biografias/5298/juan-rubio-de-la-serna-de-falces-y-pelegero

http://www.scarqueologia.com/wp-content/uploads/2022/12/21-jcalay-jfclariana.pdf

No tornem a trobar cap notícia de la peça fins que apareix en una fotografia de l’any 1912, realitzada per en Josep Salvany Blanch . És una imatge de conjunt, en la que el pedestal apareix curosament exposat en posició vertical en una de les capelles laterals de l’Església Vella.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/497/rec/5

 Sobre el mateix es pot veure, emmarcat, l’estudi publicat pel pare Fita i als peus la tapa que havia cobert el sarcòfag

L’any 1936, amb motiu del primer centenari de la benedicció del nou temple, en mossèn Fortià Solà Moreta (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948) va publicar una monografia històrica de la parròquia . Fa esment al que anomena «marbre romà» i interessat per la peça es va dirigir a la família Rubio. Textualment la família «no n’ha sabut donar referència».

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fortia-sola-i-moreta

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/03/martyrium-von-st-andrew-llavaneras-el.html

Esperem – per be de la cultura – que el marbre romà, no es perdés per a tothom.

Sant Andreu de Llavaneres tenia 1129 veïns al cens de 1900, al cens de 1970 és més que doblaven, 2.575, i començava aleshores un creixement exponencial que comportarà que es tanqui l’any 2023 amb   11.831 habitants  de dret. Trobar  un llavanerenc, nascut a Llavaneres, amb pares, avis, besavis,.., nascuts també aquí, és un miracle.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


TÉ O TENIA CAPELLA CA N’ICU DE SANT VICENT DE MONTALT?. EL MARESME

 

Llegia de ca n’Icu a Sant Vicenç de Montalt ; Masia de planta rectangular disposada en tres crugies, a les que s'han anat afegint diferents cossos auxiliars.

Coberta a dues aigües en el sentit de les façanes.

 Façanes de composició estricta i simètrica.

Per la seva localització aturonada, esdevé una fita en el paisatge

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_3.pdf

https://www.svmontalt.cat/document.php?id=78

https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=2383

No forma part de la llista de monuments de Patrimoni Gencat:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Montalt

No disposa Sant Vicenç de Montalt d’un Catàleg de masies

Al cens de 1920, quan es feia la fotografia de Ca n’Icu, el cens de Sant Vicenç de Montalt  era de 802, el creixement  començava al cens de 1981 amb 1.175 veïns,  que es duplicarien l’any, 1996, 2.248, quadruplicaren l’any 2002, 4.123, i es tancava l’exercici 2023 amb        6.701 habitants de dret.  Trobar santvicentins, amb pares, avis, besavis,.., també nascuts a Sant Vicenç de Montalt,  és tot un miracle.  


Ens agradarà tenir noticia, si la casa en té o tenia, de l’advocació de la capella, i si fos possible rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Els que naixíem al voltant dels anys 50 del segle XX, recordem que en TOTES les cases, hi havia alguna imatge religiosa, sant, Marededéu – el Sant Sopar -,…, i que en molts llocs de Catalunya circulaven les capelles de visita domiciliaria, i que tenir una capella  interior o exterior,  es considerava un signe de riquesa.

La diferència entre oratori i capella és tècnica, en ambdós casos es tractava d’un espai destinat a la pregaria i/o el recolliment religiós,  en el cas de les capelles de forma exclusiva i previs els permisos  el Bisbe , i en el cas dels oratoris, sovint l’espai tenia altres funcions, i no calia demanar  cap permís.

En els cas de les capelles, sovint el Bisbe obligava a obrir-les al públic almenys el dia de l’advocació.

Els oratoris mantenien – i mantenen – el seu caràcter privat. 

El terme ermita s’emprà habitualment per designar els edificis religiosos situats en indrets allunyats dels nuclis urbans.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

 

No trobava cap dada de l’advocació de l’ermita del Balis de Sant Vicenç de Montalt.

 


https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-de-balis-turo-de-caldes-50788661/photo-33721995

Al CATÀLEG DE PROTECCIÓ DE BÉNS I PAISATGES, en diuen;  Ermita situada al cim del turó del Balís, en un enclavament privilegiat i estratègic, que l'ha fet esdevenir una fita en el paisatge. La construcció es troba orientada al sud-est.

Ha significat un referent per als navegants

Els que naixíem al voltant dels anys 50 del segle XX, recordem que en TOTES les cases, hi havia alguna imatge religiosa, sant, Marededéu – el Sant Sopar -,…, i que en molts llocs de Catalunya circulaven les capelles de visita domiciliaria, i que tenir una capella  interior o exterior,  es considerava un signe de riquesa.

La diferència entre oratori i capella és tècnica, en ambdós casos es tractava d’un espai destinat a la pregaria i/o el recolliment religiós,  en el cas de les capelles de forma exclusiva i previs els permisos  del Bisbe , i en el cas dels oratoris, sovint l’espai tenia altres funcions, i no calia demanar  cap permís.

En els cas de les capelles, sovint el Bisbe obligava a obrir-les al públic almenys el dia de l’advocació.

Els oratoris mantenien – i mantenen – el seu caràcter privat.  

Ens agradarà tenir noticies de l'advocació  i si fos possible  rebre'n imatges a l'emal castellardiari@gmail.com 

IN MEMORIAM DEL LLUIS MATEU LAPORTA. ( Barcelona, 1854 + Sant Esteve de Castellar, 29.01.1905)

S’havien fet treballs de restauració a la part superior del campanar de l’església neogòtica de Sant Esteve de Castellar del Vallès; es consolidaven alhora que les ‘flors’ de l’Emili Sala Cortés, els materials que s’havien utilitzat per sobrealçar el campanar de l’església barroca.



La tesis de la sobreelevació del l’antic campanar de l’església barroca, es veia reforçada en ocasió de documentar la història del rellotge mecànic que es restaurava també aquest any 2017. El rellotge havia arribat a Castellar l’any 1776, i venia a substituir-ne un de més antic – del que no hi ha dissortadament dades – i que valorava l’empresa instal•ladora ISIDRO BOFILL en 1500 pessetes, import que suposava la meitat del cost del ‘nou’, i que incloïa els treballs de desmuntatge i retirada d’un, i la posta en marxa de l’altre. La conformitat de la factura la signava l’arquitecte dels Tolrà, Emili Sala Cortés.



Cal recordar que l’any 1.772 s’atorgava el permís eclesiàstic per reutilitzar els ornaments , i altres estris religiosos, i àdhuc el material d’obra - pedres , bigues, teules , etc, etc,.. , de l’església ‘vella’ de Sant Esteve de Castellar, situada dalt del turó conegut aleshores com Puig Castellar a l’altre costat del riu Ripoll ( el lloc es coneix avui com Castellar Vell. ), en la construcció de l’església parroquial d’estil barroc, advocada també a Sant Esteve , que tindria una curta durada, ja que l’any 1.892 es consagrava la ‘nova’ , - que es la que actualment podem veure - construïda segons diu la fama, amb la tècnica de les ‘ nines russes - damunt de l’anterior que s’enderrocarà quan s’acabi totalment l’obra.

Tenim una imatge d’aquella església barroca, gràcies al pintor Lluis Mateu Laporta , que arribava a Castellar per treballar com a daurador a l’església neogòtica, aquí va conèixer a la Josefa Romeu Rius amb la que es va d’esposar, i amb la que va tenir bessonada, la Caterina i la Dolors – que no serien viables - , i al Francisco Mateu Romeu.

El seu quadre de l’església barroca està datat l’any 1.892, i sabem gracies al Manuel Navas Ortiz, que l’Emilia Carles Tolrà, comprava 24 d’abril de 1885 l’edifici de l’actual Rectoria, això ens fa pensar que fins aquella data, el rector vivia a l’edifici situat a l’esquerra de la pintura, i que devia ser enderrocat per a fer l’església actual.






A reserva de confirmar-ho amb l’arxiu municipal Lluis Mateu Laporta, va exercir com agutzil, fins a la data del seu traspàs quan tenia 51 anys.





El fill Francisco Mateu Romeu va contraure matrimoni amb Maria Riera Pla, d’aquesta unió van néixer l’Angelina i l’Antonia. L’Angelina Mateu Riera va d’esposar-se amb l’Emili Bernadet Domènech i va ser el fill d’aquests Antonio Bernadet Mateu qui va trobar i restaurar l’obra del seu besavi. En aquesta tasca va tenir la col•laboració del Pere Costa i del seu fill el pintor Antoni Costa Mateu.

Pel que fa a la reproducció del quadre cal agrair la tasca del Joan Pinyot Garròs, i la del Josep Vidal Masó en la recuperació de les imatges fotogràfiques.

-------------------- Text d’inici

TEXT FINAL


Necessitem imatges dels fets que des de 1892 succeïen a Castellar del Vallès, i que la veu en off del campanar ara restaurat esmentarà breument, com a colofó del vídeo.
---------------------------------
He vist des d’aquest excepcional mirador de Castellar del Vallès , moltes famílies joioses que entraven a l’església en ocasió de celebrar un bateig, una confirmació, unes noces,.., també - el temps dels humans és limitat - com colpits de dolor els veïns manifestaven el seu condol en ocasió d’un traspàs ; els canvis que duia el progrés; les conseqüències en ocasions tràgiques de fets naturals, pluja, neu , vent ,... ; de ben segur que no de tots en trobarem imatges

Enterrament de la Marquesa de Castellar 1915
http://santestevedecastellar.org/la-marquesa-de-castellar/
A L'ARXIU D?HISTÒRIA HI HA UN RECORDATORI 



L’autobús de La Vallesana.
https://calidoscopicalderi.wordpress.com/2013/03/23/lautobus-de-la-vallesana/



Enterrament del segon marquès de Sant Esteve de Castellar
http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2009/06/panteo-de-la-familia-tolra-castellar.html

assassinat de Josep Mª Valls Rusiñol (conegut popularment com a Pepín Valls) 24.03.1949
https://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Pep%C3%ADn_Valls

Imatges de la riuada de 1962
https://plus.google.com/photos/106120668669237975873/album/5787966847803861905



Imatges de la nevada de 1962
https://plus.google.com/photos/106120668669237975873/album/5826975612072465681?authkey=CLX4sKiE8b7mdA

Temporal de vent
https://plus.google.com/photos/106120668669237975873/album/6090895504518971649
https://plus.google.com/+EstimaCastellar



Vídeo de la tallada dels arbres de l’església ( Joan Vives Castells )

http://www.trevertreballsverticals.com/reparacions-a-lesglesia-de-castellar-del-valles/?lang=ca

Rejovenida altra vegada per la tasca eficient de Trever continuaré albirant des de la meva alçada el devenir de Castellar del Vallès, que sens dubte estarà farcit de novetats .

Ens cal la col•laboració de l’Arxiu d’Història, en la recerca de dades i imatges.

Cal confirmar que Lluis Mateu Laporta va ser agutzil de Castellar, això ens pot facilitar conèixer el lloc i data de naixement, i la data del seu traspàs.

També pensem que l’Abans ha publicat alguna imatge que ens pot servir.

miércoles, 26 de junio de 2024

HI HAVIA ORATORI O CAPELLA A CAN MISSER ?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

 

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_1.pdf

Casa senyorial de grans dimensions i coberta a quatre aigües segons tipologia de l'època. Volumetria unitària i contundent amb composició de façanes on domina el massís sobre el buit. Obertures emmarcades amb carreus de granit

La reforma del XIX  - de la que ens agradarà tenir noticia del promotor i l’autor a l’email castellardiri@gmail.com  - engrandí les obertures.

 Apareixen els balcons, el campanar, els esgrafiats, l'ampliació de planta baixa amb arcades, glorieta i safareig.

Una reforma recent ha modificat campanar, teulada, volums de la coberta, ràfec de formigó i jardí


Fotografia de 1985 de Montse Viader i Crous

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9046

 Cap referència a l’existència d’un oratori o capella a l’edifici, malgrat la denominació relacionada clarament amb la religió, en cas d’haver existit ens agradarà tenir noticia de la seva advocació, i si fos possible rebre’n imatges a l’email castellardiri@gmail.com

En demanarem informació a  acmaresme.cultura@gencat.cat

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els partits “ caïnites”  signaven un acord per renovar el CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL, tot fa pensar que més enllà del que recull el text :

https://www.epe.es/es/politica/20240625/lea-texto-integro-acuerdo-psoe-pp-cgpj-104274994

S’aplicarà “ de facto”  una amnistia a tots els que amb infracció de llei s’afegien entusiàsticament a la causa anticatalana 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

lunes, 24 de junio de 2024

TENIU IMATGES DE LA NOVA CAPELLA DE CAN BUSQUETS?. EN SABEU L’ADVOCAVIÓ?. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

 

L’Antoni Graupera – sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs-  retratava Torre de Can Busquets en primer terme i torre al fons . Caldes d’Estrac. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8186/rec/3

Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com d’aquest Antoni Graupera que cedia el seu Fons Personal a Caldes d’Estrac, que li agraïa amb aquest llastimós  l’oblit 

Llegia  ,.., la zona arbrada era molt més gran, una part  però, va ser venuda per a fer-hi habitatges.

 Una de les curiositats que amaga aquesta zona boscosa de Can Busquets és l'existència d'una petita capella, de recent creació, d'una sola nau, de murs de pedra i coberta de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i creu de ferro terminal. Ens agradarà rebre imatges de la capella i tenir coneixement de la seva advocació a l’email castellardiari@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


TENIU DADES DE L’ANTONI GRAUPERA QUE RETRATAVA LA FAÇANA DE LA CASA MILANS CAP A 1931?. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

 

L’Antoni Graupera – sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs-  retratava Façana de la Casa Milans. Caldes d’Estrac. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6546/rec/1

Ens agradarà tenir noticia  a l’mail castellardiari@gmail.com d’aquest Antoni Graupera que cedia el seu Fons Personal a Caldes d’Estrac, que li agraïa amb aquest llastimós  l’oblit 

Llegia; la casa pairal Can Milans data del segle XVI, encara que en un finestral consta la data de 1627.

És un edifici de dues plantes, amb elements gòtics.

Al segle XVIII, li fou afegida una planta, on s'hi disposà un matacà per defensar el portal.

L'any 1978, va ser enderrocada i es va restaurar completament, quedant només la planta baixa amb el portal rodó. Cap dada de l’autor de la reconstrucció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

L'edifici va ser acabat el maig de 1990 i l'any 1993, es va inaugurar com a biblioteca municipal Can Milans.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-actual-biblioteca

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/can-busquets

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

domingo, 23 de junio de 2024

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES MONGES – DE QUIN ORDRE?- A L’EDIFICI DE L’HOSPITAL DE POBRES QUE S’ALÇAVA GRÀCIES A LA GENEROSITAT DEL TOMÀS VIDAL REY. TOSSA DE MAR

 Patrimoni arquitectònic indià a Tossa.

Mites i realitats*

David Moré Aguirre . (Tossa, 1974)

Tomàs Vidal Rey (1698-1764) és el prototipus d’indià que ha tingut Tossa per excel·lència. Al final de la seva vida, ja gran i solter, es va proposar abocar la totalitat de la seva fortuna, tan feixugament aconseguida, en la construcció de l’Hospital de Pobres de la Vila de Tossa, en el que constitueix l’exemple de mecenatge més important que mai un tossenc hagi fet a la seva vila.

Es tracta d’un edifici amb una història no exempta de dificultats i polèmiques, les quals, tanmateix, constitueixen un reflex de la societat de cada època.

Tomàs Vidal va ser d’aquells àvids catalans que en el segon quart del segle XVIII s’establiren a Cadis tot aprofitant les extraordinàries possibilitats comercials que oferia la ciutat andalusa, pont d’enllaç entre la metròpoli i les colònies americanes.

Molt abans del Decret de Lliure Comerç de 1778 que permetia els catalans comerciar lliurement amb Amèrica, des de Cadis va poder fer el salt a Amèrica, i el 1745 ja el trobem establert a Guatemala, on havia obert una botiga a la cèntrica plaça de San Pedro. Des d’allà va fer algun viatge a Cadis per tancar operacions, i el negoci a Amèrica li va proporcionar un capital important.

Entre 1760 i 1761 va decidir liquidar el negoci i retornar a Tossa, on va arribar carregat de diners i convertit en tot un senyor.

Lluny de convertir-se en algú distant, es va dedicar a fer filantropia i a l’atorgament de préstecs, alguns graciosament, d’altres a censal o a termini. Va fer importants donacions a l’església parroquial i a la vila en general.

Malauradament, no va poder veure acomplert el somni de veure alçat el nou hospital de pobres, perquè la mort el va sorprendre abans, el seu nebot i marmessor Grau Vidal Ferro (1722-1774) es va encarregar de vetllar per la materialització del desig del seu oncle i va contribuït a aixecar el segon immoble més gran de la vila fins ben entrat el segle XX.

La història d’aquest immoble d’aleshores ençà és la que segueix. A la mort de Tomàs Vidal el va succeir el seu nebot i marmessor Grau Vidal Ferro casat amb Àngela Moré Esteve (1726-1807).

En l’inventari de béns que foren de Tomàs Vidal se li van trobar 4.687 lliures, 5 sous i 7 diners en diner efectiu, 4.450 lliures 10 sous en vals i 12.700 lliures invertides en censals. Aquestes tres partides feien una quantitat de 21.837 lliures, 15 sous i 7 diners. Si a aquestes quantitats hi sumem l’encant dels seus béns mobles que es va fer a la plaça del Portal, les fundacions establertes i els llegats estipulats, la seva fortuna era d’un capital de 62.313 lliures, 18 sous i 10 diners, amb el qual Grau Vidal va emprendre la construcció del nou hospital.

El primer pas va ser comprar per 500 lliures l’any 1765 a Antoni i Maria Massoni Martí el terreny per construir-hi el nou edifici.

L’11 de febrer de 1765 davant del notari Gisleno Martorell es va fundar i instituir el nou Hospital de Pobres de la Vila de Tossa.

El 1769 el procurador de l’Abat de Ripoll va signar a favor de Grau Vidal Ferro una àpoca per raó de senyoria, per un preu de 653 lliures, 6 sous i 8 diners. Acabades les obres de construcció, el 17 d’agost de 1772, es va fundar com a tal l’Hospital i es van instituir els beneficis de Sant Tomàs d’Aquino i de Sant Miquel Arcàngel, dotats amb 5.000 lliures respectivament, davant del notari de Girona, Bonaventura Bou Guinart.

El 1772 el mestre de cases Manel Pujó va firmar àpoca de 9.590 lliures, 12 sous i 5 diners, a favor de Grau Vidal Ferro pel pagament de l’asiento de la fàbrica de l’Hospital.

El 1773 Manel Pujó va signar dues àpoques per valor de 1.809 lliures, 7 sous i 7 diners i 1.231 lliures, 6 sous i 6 diners a favor de Grau Vidal Ferro, com acompliment del dit asiento i per les millores de l’Hospital.

Finalment, el 29 de setembre de 1774 es va fer la benedicció de l’Hospital de Pobres de la Vila de Tossa i de la seva església. L’acte va anar precedit d’una solemne processó durant la qual les despulles de Tomàs Vidal, que reposaven a l’església parroquial, van ser portades fins a la cripta de la capella del nou establiment, on avui encara romanen.

Tanmateix, el daurat del retaule major de l’Hospital no es va acabar fins el 25 de juliol de 1781 (daurar-lo i pintar-lo va costar 422 lliures).

Deu dies després de la inauguració, el 8 d’octubre de 1774, va morir Grau Vidal Ferro, que va ser enterrat al panteó familiar, on també reposen les restes de la seva descendència.

El va succeir la seva filla Marianna Vidal Moré (1750-1841), casada amb el negociant Joan Vilà Pujals (1741-1786).

D’aquest matrimoni en van néixer dos fills: Maria Àngela Vilà Vidal (1773-Sant Feliu de Guíxols 1857), casada amb Ramon Sabater Vidal, notari de Calonge, i Jaume Vilà Vidal (1782-1849), casat amb Antònia Garriga Font (1779-1848).

L’hereu, Jaume Vilà, només va tenir una filla, Teresa Vilà Garriga, que va morir el 1832, als 16 anys, amb la qual cosa a la mort d’aquest, el patronat de l’Hospital va ser heretat formalment per Maria Àngela Vilà Vidal. Tanmateix, ja feia anys, que a la pràctica la responsabilitat del patronat no requeia en Jaume Vilà, a qui s’havia designat  un curador (administrador) dels béns , atesa la seva propensió i hàbit a la beguda i per la mala direcció i administració dels seus béns, en perjudici de sí mateix i dels interessos de la seva família, que l’incapacitava per a la seva comesa.

El 1844 una providència del jutjat de primera instància de Santa Coloma de Farners va nomenar Joan Sabater Vilar, nebot de Jaume Vilà i d’Antònia Garriga (encara vivents), administrador dels seus béns i drets. A partir d’aquí el patronat de l’Hospital de Tossa va recaure en la família Sabater de Calonge i l’edifici segueix durant més d’un segle de trajectòria assistencial i també educativa amb la presència de diverses congregacions religioses

Ens agradarà tenir noticia d’aquesta activitat educativa a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible rebre’n imatges.


Fotografia de l’ Enric Fontvila Batalla

Ajudeu-nos  a l'email castellardiari@gmail.com en la nostre recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, el feixisme ni portava, ni porta, ni portarà altra cosa més que mal viure, odi, misèria,... 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

GOIGS AL SANTISSIM CRUCIFICI DE SANT NICOLAU VELL. MALLORCA.

 

Llegia que  la capella de Sant Nicolauet vell, a l'actual Plaça del Rosari, fou enderrocada l'any 1836, víctima  - una més - de la desamortització de Juan de Dios Álvarez Méndez, Mendizábal (Cádiz, 25 de febrero de 1790-Madrid, 3 de noviembre de 1853)1   

Goigs al Santíssim Crucifici de Sant Nicolau Vell


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/1317/rec/2

Val a dir que no em sobtava gaire, els “ caïnites” s’han ensenyorit de l’illa, i dissortadament retornen els excessos contra tots els que no compateixen la seva dèria homicida.

Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982),.., en son una mostra.  

https://www.elindependiente.com/espana/2024/06/23/una-posible-inhabilitacion-de-le-senne-plantea-a-vox-en-baleares-un-relevo-dificil-con-un-grupo-partido-en-tres/

El Crist de Sant Nicolau Vell presideix actualment l'església de la Marededeu de la Salut del Terreno de Palma

Retall d'una foto de Juan Martin Figueroa Moral

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/03/goigs-al-sant-crist-de-sant-nicolau.html

   Que el Sant Crist   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins     , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

MAREDEDÉU D'ALCÚDIA. MALLORCA

 

Segons la tradició cristiana , la imatge correspon a una marededéu trobada, i hauria estat descoberta devers el 1300 per un pastor.

L'estàtua fou traslladada a l'església parroquial de la vila, com que desapareixia i tornava a l'indret de la troballa, hom decidí de construir-hi una capella.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/915/rec/30

La Marededéu d’Alcúdia, com bona part de les advocacions  cristianes, es va vincular amb l’activitat militar i/o repressiva, en aquest cas, l’advocació de la Victòria, fa referència al fet que “justificava” qualsevol violència duta a terme pels soldats cristians.  Quasi, quasi, com fa el Déu dels jueues, ara a Gaza i Cisjordània.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-la-mare-de-deu-de-la-victoria.html

Quan al topònim Alcúdia,   etimològicament de la llengua àrab al-kudya, ‘el pujol’

Qualsevol vinculació de la Marededéu, d’un Sant, Santa, Beat/a, Venerable,.., amb la violència és un acte herètic.

Els “ caïnites” s’han ensenyorit de l’illa, i dissortadament retornen els excessos contra tots els que no compateixen la seva dèria homicida.

Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982),.., en son una mostra.  

https://www.elindependiente.com/espana/2024/06/23/una-posible-inhabilitacion-de-le-senne-plantea-a-vox-en-baleares-un-relevo-dificil-con-un-grupo-partido-en-tres/

  Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels alcudiens , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.