MAREDEDÉU DE LA PINEDA. VILA-SECA. EL TARRAGONÈS

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1872 — Barcelona, 2 d’abril de 1949), retratava abans de 1930, Mare de Déu a l'ermita de la Pineda. Vila-seca. El Tarragonès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21876/rec/577

El cens de 1900 ens diu que vivien  Vila-seca de Solcina, 3101 ànimes,  nombre que es mantindria quasi fins al cens de 1960, 3.976 veïns.  El 30 d'octubre de 1989, el nucli urbà de Salou va segregar-se de Vila-seca creant el seu propi municipi, al cens de 1992, consten 11.743 veïns, i es tanca l’any 2023 amb 23.176 habitants de dret. Costa trobar , vila-secans nascuts aquí, amb pares, avis, besavis,.., també nascuts a Vila-seca.

L’ermita de la Verge de la Pineda era en els seus orígens un castell que l’església va adquirir, amb llicència de Pere el Catòlic l’any 1211.

Els primers documents que parlen del santuari corresponen als anys 1327, 1348 i 1362. Normalment eren testaments i donacions a favor del Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. El cementiri de la parròquia es trobava a migdia del temple, davant d’una porta lateral i a prop de la torre. A mitjans del turbulent segle XVI fou un lloc escollit per a intercanviar captius. En aquesta època i a començaments del segle XVII començaren a fer-se habituals les peregrinacions massives des de Vila-seca. A l’any 1611 n’hi hagué una per beneir i batejar una campana.

L’edifici fou ampliat en virtut d’una autorització el 17 d’abril del 1708.

L’actual església fou beneïda l’any 1758.

 L’altar major és d’estil barroc i fou tallat per l’artista Antonio Ocharo. Contrasta amb l’austeritat i l’elegància de l’edifici, sempre mantingudes en les successives reformes del segle XVIII.

Aquestes obres i la constitució de municipis l’any 1837 donà lloc a curioses situacions entre Salou, la Pineda i la Canonja

https://bibliotecavila-seca.cat/web/historia-local/llegenda-mare-de-deu-de-la-pineda

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/visita-espiritual-la-mare-de-deu-de-la.html

https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/199804

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pineda-vila.html

https://bibliotecavila-seca.cat/web/historia-local/mare-de-deu-de-la-pineda

  Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que neguen el Concili d'Efes,    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vila-secans, cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.