IN MEMORIAM. ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. ALCOVER. EL CAMP JUSSÀ

 

Llegia,   actualment I ‘interior 6s buit i esta molt malmès. El retaule que posseïa degué desaparèixer  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1872 — Barcelona, 2 d’abril de 1949) retratava abans de 1936, Retaule de l'Ermita de Gràcia, a Alcover

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/19998/rec/657

Valgui aquesta descripció pera fer- nos càrrec de la seva importància:  "L'altar major i únic duu la data de 1687. És d'estil barroc, daurat, policromat i en perfecta conservació. Encimala el retaule I ‘estàtua del Salvador; dessota, hi ha la imatge de Sant Rafael amb Tobies; més  avall, segueixen, en col·locació simètrica, les imatges de Sant Antoni, un Bisbe Sant, Sant Isidre, Santa Ursula, Sant Joan, Sant Joaquim, Santa Eustaquia i Santa Anna, totes d'uns 30 centímetres d’alçada i bastant ben treballades sobre fusta. "En un nínxol del centre hi ha la Verge de la Gracia, que rep I ‘anunciament de I'obra de I ‘Esperit Sant per mitja de la figura de I ‘Arcàngel, la qual esta penjada d'una columneta de I ‘altar. La imatge de la Mare de Déu esta asseguda i recolzada en el respatller de la seva esquerra, damunt del qual hi ha un llibre obert. Amida uns 75 centímetres d’alçada, és de fusta policromada, ben esculturada i de faccions simpàtiques; possiblement originaria de les darreries del segle XVII. Algunes presentalles penjades a les parets demostren la importància que altres temps tingué aquesta ermita." Alguns autors com Francisco Gras y Elías (Reus, 1850-Barcelona, 1912)  daten la seva construcció I'anY  1704. (: .'En el año 1764 don Rafael Vilanova.,  acaudalado propietario de Alcover, qué tenía sú casa solariega en la plaza Nueva de dicha villa, mandó edificar esta modesta capilla en tierras de su propiedad áfin de que los labradores que vivíancon sus familias en aquellos riscos pudieran oir misa. El número de misas que habían de decirse en dicha capilla había de ser 37 todos los años. Por espacio de mucho tiempo cumplióse la voluntad del fundador, y habiendo venido á menos su familia y ausentada de la villa se cerró la capilla, quedando en ella la imagen de la Virgen poco menos que olvidada.

https://commons.m.wikimedia.org/wiki/File:L%27ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_Gr%C3%A0cia_al_terme_municipal_d%27Alcover_%28cropped%29.jpeg

https://campanars.blogspot.com/2010/07/racons-de-lalt-camp.html

https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=246

https://www.elvallenc.cat/opinio/44671/opinio-ruben-clua-lermita-de-gracia-dalcover

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:L%27ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_Gr%C3%A0cia_al_terme_municipal_d%27Alcover_(cropped).jpeg

https://core.ac.uk/download/pdf/39132462.pdf

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/19101/rec/655

   Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que neguen el Concili d'Efes,    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels alcoverencs cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians ,  ,valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.