Església d'origen romànic que ha estat molt transformada, existint avui un conjunt de construccions fetes en diferents èpoques. Edifici d’una sola nau amb dues capelles laterals a cada costat i ampliada en llarg al cantó de llevant. L'element més destacat és la torre campanar que s'aixeca damunt la façana principal. Té una planta quadrangular i dues finestres d'arc de mig punt. El material constructiu es de paredat comú.
Del petit fossar annex ni un mot.
Del campanar que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ a les darreries del segle XVIII, ni un mot.
De l’ús com a comunidor – que defensa l’ historiador Valldoreixenc , Juanjo Cortés - de la torre que s’aixeca al costat del campanar, ni un mot.
Del període del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39 - mal dita Guerra Civil – en que la parròquia es va convertir en caserna, i es van perdre la majoria dels altars de l’església, ni un mot.
En la fotografia de 1917 del Josep Salvany Blanch, s’adverteix un tancament perimetral, que donava accés al cementiri; actualment s’ha de fer des de la part posterior.
Ara que bufen aires de llibertat, caldrà repensar l’annexió al municipi de Sant Cugat del Vallès, que no ha comportat per a Valldoreix – ni per als seus veïns - cap benefici i/o millora. Allò que reivindiquem democràticament d’Espanya – el dret a decidir – l’hem d’atorgar també als ciutadans que ho reclamin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario