En primer lloc, abans d’anar per feines, vull condemnar l’acte de violència en contra del cotxe del Batlle de Sóller Sr. Carlos Simarro i la perillositat estesa a ell, la seva família i els veïnats del seu carrer. No n’escriuré més, fins que la investigació judicial no s’hagi acabat, trobant els executors, ja que no tinc cap prova fefaent que s’hagi fet al Batlle de Sóller pel seu càrrec polític o simplement a Carlos Simarro per motius personals. Mai opin sobre suposicions.
He seguit les noticies tant pels diaris, així com els comentaris de les xarxes- més d’un totalment desafortunat- i m’ha estorat veure els judicis que s’han fet en suposicions perentòries i peregrines; i no he participat més que una vegada, per fer extensiva la condemna a aquell acte violent i perillòs.
Passant a una altraba banda, veure que davant la protesta per l’aparcament gratuït de Son Espases, s’engrillonà a una metgesa ginecòloga per part de la Policia Nacional i tractada com si fos una delinqüent habitual trobada “infraganti”i ficada per quatre agents dins la furgoneta; em va dur a pensar que les formes i maneres de repressió estan fora de mesura.
Que la constant criminalització de persones pacífiques, grrups o col.lectius, que surten al carrer a reclamar els seus drets -que mai hauríen d’esser conculcats per segons quins elements de la classe governant - de manera pacífica, em fa qüestionar si realment estem vivint de debò en un sistema democràtic.
Pens que totes les manifestacions pacífiques per reclamar uns drets es troben dins la llibertat d’expressió i debudament legislades a la Constitució de 1978 i altra legislació. Tenim el dret.
Per la meva edat, vaig viure en carn pròpia la dictadura franquista, la persecució ideològica i la repressió directe.
I després de veure segons quins aconteixements, m’han portat records d’aquells moments. Com per exemple, el que va succeir a les festes de Felanitx de l’any passaty, com hi ha un parell de polícies locals imputats, per haver mentit sobre els fets succeïts; quan la polícia local i altres forces de seguretat, hauríen d’estar al servei dels ciutadans, de TOTS els ciutadans i ciutadanes, sense cap tipus de privilegi, i no manipulats per uns interessos de poder o polítics.
No fa gaire estona, un parell de dissabtes, vaig escriure un article amb el títol: Qui són els violents?
Hem de creure que no estem en una república bananera on l’autoritat pot esser emprada de manera despòtica per alguns membres, ja siguin de la polícia local, Nacional o altres cossos de seguretat de l’estat. I també, hem de creure que la mesura en que es gestiona l’autoritat per part dels càrrecs superior, es fa d’una manera democràtica i civilitzada, ja que ells són els màxims responsables i hem de creure que no obeixen ordres directes de cap càrrec polític, durant les seves intervencions. Tot això ho hem de creure.
En cas d’una intervenció per part de l’autoritat botant-se els drets ciutadans, tenim, hem de tenir molt clar, que estem protegit per la llei i pel sistema judicial; Simplement estic descrivint uns dels tants principis de l’estat de dret.
He condemant totes les mostres de terrorisme a lo llarg dels anys inclusiu el terrorisme d’estat que en alguns moments es pot emprar i que el dispendi sense mesura de la violència i la repressió, també pot esser de caire institucional, i totalment condemnable.
Hem i vàrem lluitar molt per fer passes enrere en la democràcia. Molts amics meus foren empressonats, reprimits i algun de mort.
Vos convid a fer una passejada per les meves anotacions del facebook o pel meu bloc personal “Jo et portaré la llum”
He lluitat per a defensar el dret a l’expressió pacífica i he condemnat totes les violències, totes, que es poden exercir de moltes maneres, inclusiu de formes molt sibil.lines.
Acabaré amb una frase, que m’encanta i va dirigida a qui va dirigida: “No parlis si les teves paraules, no són més valuoses que el teu silenci”
Crec que molta gent se la podria aplicar i tal volta deixarien d’amollar disbarats i judicis basats en suposicions sense cap ni peus; i de passada no estendrien un mal ambient sense cap tipus de prova. I d’alguns que es diuen demòcrates de tota la vida, i empren actituds despòtiques sense amagar-se gens ni mica. Talps reconvertits del franquisme.
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario