L’edifici s’atribueix a l’arquitecte Arnald Calvet i Peyronill, (Barcelona, 1874-1956, i s’aixecaria entre els anys entre 1928 i 1931 ; els propietaris residents a Valldoreix van col•laborar a la construcció amb una aportació de 85.223 pessetes.
La relació dolar americà pesseta era : 1 $ - 10,55 pessetes
Franco el portava fins a : 1 $ - 81,65 pessetes
PP & PSOE aconseguien superar-lo : 1 $ - 178,73 pessetes
L’entrada a l’€ hauria d’haver suposat una garantia per als ciutadans; la corrupció afegida a l’estultícia però, han portat al país a un situació d’extrema misèria. Els nacionalistes espanyols, consideren que els drets dels ciutadans, a la vida, a la salut, a l’educació, a la habitatge ... poden ser objecte d’interpretació ‘flexible’, i contràriament allò de la Una,Grande y Libre, no té cap altra lectura.
En venia tot això a la memòria, sentint la cridòria eixordadora d’un grup de persones davant d’un establiment financer.
De la descripció tècnica de l’edifici de l’estació de Valldoreix llegia : Estació de ferrocarril amb una tipologia de construcció molt lligada a la línia en que s'ha establert: ciutat residencial. També per la seva tipologia guarda relació amb altres estacions de la mateixa línia oberta per la urbanització. La seva estructura es de planta rectangular i consta d'una planta baixa i un pis i vol recordar les torres d'estiueig sobre tot per la seva torratxa adossada en un dels costats. Els elements de la façana són disposats de manera simètrica i s'ha remarcat la porta d'entrada principal mitjançant un joc a la teulada. Els murs són arrebossats de blanc i la torratxa i ha decoració de totxo vist.
Ah!, no cerqueu informació de l’Arnald Calvet i Peyronill a l’enciclopèdia de Catalunya, perquè no en trobareu, com tampoc d’una bona part dels millors talents de Catalunya d’aquella època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario