De l’arcàngel Miquel , reconegut com a Sant per l’església catòlica n’hauríem de parlar sempre amb majúscules. Us convido a llegir un text deliciós de l’ escriptor, i amic, Antoni Ibáñez Olivares.
El topònim Colera, prové, possiblement del llatí COLLIS, Coll, turó.
L’indret s’esmenta ja en un document datat al darrer quart del segle XI, on s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirze de Colera, a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada i la meitat de les vinyes de la vall de Freixe, nom antic de la vall i la cala de Colera, i l'església de Sant Miquel de Colera, amb terres, delmes i primícies.
L'església parroquial de Sant Miquel de Colera, "l'església vella", és esmentada l'any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirze de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV.
El dia 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seu dos germana Ramon i Josep Sangenis envià una sol•licitud al Rei Carles III per a la fundació de la nova vila de Colera de 50 cases amb els corresponent veïns, en terrenys de la seva propietats. El 4 de juliol de 1770, arriba l'autorització del Rei per a la constitució d'un nou poble que es dirà San Miguel de Colera.
Sembla ser que l’autorització anava acompanyada d'un plànol de com s’havia de construir el poble: on es situaria l'església, la casa del comú, els canons de defensa,... dissortadament no s’ha trobat cap document que ho corrobori. Aquest país té una dèria destructiva, com ho corrobora que el veïns cremaven els arxius de l'ajuntament el dia 23 de maig de 1885,, en desacord amb l’ordre de data 10 d'abril de 1885, en que la Diputació de Girona acordava que el municipi de Sant Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou.
El parèntesis de llibertat i democràcia que va viure Catalunya, va permetre que el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), repares mitjançant la signatura d’una Llei el 2 de juliol de 1934 aquest despropòsit.
L’església romànica de Sant Miquel es trobava abandonada; i en estat ruïnós, la seva proximitat amb França, més que la ‘vergonya’ pel seu mal estat, va fer que l'any 1983 s’endegués una intervenció des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Colera, i el Bisbat de Girona, conjuntament amb els Amics de Sant Miquel de Colera, que es va dividir en dos fases, la primera el mateix any 1983 i la segona l'any 1991. En aquestes intervencions es va reparar la façana, es va recuperar la espadanya i es van restituir els muntants desapareguts de la portalada.
De la descripció tècnica llegim : Situada a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns set quilòmetres de distància per una pista forestal que s'agafa en arribar a Colera, des de la carretera de Figueres a Portbou. Església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal que també és ogival. En canvi, l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Hi ha dues finestres que il•luminen l'interior, una al frontis i l'altra al centre de la zona presbiteral. Ambdues són d'arc de mig punt i de doble esqueixada. Al mur de tramuntana de la nau hi ha una gran fornícula d'arc de mig punt, actualment tapiada i, al seu costat, una de quadrada. Un banc corregut segueix tot l'interior del temple exceptuant la zona de l'absis. El paviment interior presenta un enllosat de grans peces de pissarra. La portada d'accés al temple està situada al mur de migdia. Presenta quatre arcs de mig punt en degradació, amb els brancals restituïts i la llinda i el timpà també. El campanar, aixecat sobre el mur de ponent, és de cadireta i està format per tres pilastres sense el coronament pertinent. L'aparell és de carreus de pissarra escairats i pedra desbastada, disposats en filades regulars. A les cantonades, els carreus són de mida més gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario