ESGLÉSIA DE GRAMUNTELL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. RIBERA D'ONDARA. LA SEGARRA INFINITA.

Anaven la Carme Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, per les terres de la ‘Segarra Infinita’ ,la concentració de parròquies que com a conseqüència de la mala gestió dels cabals públics del Regne d’Espanya s’havia de fer - no us penseu que la que patim ara és la primera; son uns ineptes integrals aquesta colla - , donava lloc al municipi de la Ribera d'Ondara de la que uns i/o altres haviem recorregut ja :

Briançó, Montlleó, Sant Pere dels Arquells,Timor, al que afegíem amb aquesta crónica Gramuntell , ens deixàvem encara com a pendents :

Els Hostalets de Cervera
Montfar
Montpalau
Montpaó
Pomar
Rubinat
Sant Antolí

El poble de Gramuntell anomenat antigament Agremuntell, topònim clarament similar al d’Agramunt, amb el sufix ell , que comporta la forma diminutiva ‘ el petit Agramunt’; està situat prop del poble i municipi de Granyena de Segarra, a ponent del territori principal del municipi de Ribera d'Ondara, com en el cas d’Agramunt, el trobem situat en una coma que ressalta força en aquests planells del Sud de Cervera.

Gramuntell havia format part del primitiu terme de Cervera i Granyena.

En un document del 1054, el comte de Barcelona Ramon Berenguer fa donació del puig d'Agremont a Guillem Ramon. El lloc va ser conegut des del 1504 quan Ramon Berenguer I i la seva dona van cedir la seva propietat a dotze famílies encapçalades per Ramon Guillem, el 1093 hi trobem Gombau Bernat i sa muller Eliarda, i el terme va quedar inclòs dins del domini del castell de Granyena de Segarra. Posteriorment, els Cervera van tenir la senyoria fins a principis del segle XIII. El monestir de Santes Creus comprà el lloc el 1230, i en tingué la senyoria fins a la desamortització. Els Sacorbella foren castlans de Gramuntell entre els segles XIII i XIV.

De la descripció del temple parroquial  de Gramuntell llegim : Edifici situat dins del clos primitiu del poble, i presenta una estructura molt modificada. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, i capella bastida al mur de tramuntana. Presenta un parament de carreu disposat amb algunes filades de través i paredat, a l'estructura de la capella. A la façana de migjorn s'obre la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat i presenta un treball incís en un carreu situat a la cantonera d'aquesta façana en direcció a ponent amb l'any "1596". A la façana de llevant s'obre un òcul i corona un campanar d'espadanya de doble ull.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada 

L'església és sufragània de Sant Andreu de Vilagrasseta i va estar dins el bisbat de Vic fins l'any 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona.

https://poblesabandonats.cat/fitxes/639

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-gramuntell-sant-antoli-i-vilanova

Trobava els Goigs de Sant Roc, ens agradarà, si existeixen, rebre  a l’email castellardiari@gmail.com un exemplar dels Goigs a l’Assumpció, dita també Marededéu d’Agost

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-sant-roc-santa-maria-de.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu i sant Roc, elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern