IVORRA ; EL SANT DUBTE. LA SEGARRA INFINITA

Rebia unes bellíssimes imatges del Josep Antoni Uriz Rodríguez, de la visita que feia a Ivorra, topònim gens pacífic per la doctrina, que li atorga des d’un origen preromà indefinible, fins una procedència de l’àrab al-ibura, ‘les ribes’, no ens hi fem forts, però el territori d'Ivorra s'estén entre el Llobregós, a tramuntana, a la conca del qual pertany el torrent d'Ivorra, que passa pel poble, i els altiplans que el separen de la Ribera de Sió, a migdia.

Res en l’actual Santuari del Sant Dubte recorda l’esglesiola romànica, on succeïa el fet miraculós que es coneix com ‘ el Sant Dubte’, i que dona nom a l’edifici de planta rectangular, format per una església i una hospederia.

Està cobert a dues aigües realitzat amb paredat on encara es pot observar restes d'un antic arrebossat superficial, exceptuant les cantoneres on hi trobem la presència de carreus de grans dimensions ben escairats. A la façana principal, orientada a ponent, trobem la portada principal formada per un arc de mig punt adovellat, amb la clau decorada en forma de voluta, emmarcada per una pilastra adossada a banda i banda, amb la presència d'un timpà de forma circular a l'interior del qual apareix una placa de pedra, col•locada modernament, amb un relleu esculpit representant el miracle del Sant Dubte.

Per damunt del timpà apareix una fornícula amb una imatge de la verge i el nen, emmarcada per dues pilastres adossades de petites dimensions i per unes volutes a la base, i coronada per un timpà semicircular acompanyat d'uns pinacles amb unes boles superiors. Damunt la portada hi trobem un petit òcul per il•luminar l'interior. Aquesta portada no és contemporània a la resta de l'edifici, i així ho indiquen dos carreus, situats un a cada costat de la portada, realitzats amb baix relleu, on al de la dreta emmarcat dins un segell ovalat apareix la inscripció "PORTALS / 1762", i al de l'esquerra, de les mateixes característiques decoratives apareix la inscripció "28 de gener de 1663" data que correspon a la col•locació de la primera pedra del santuari. També situades a la façana principal, trobem una sèrie d'obertures, a un primer nivell trobem dues portes de mitjanes dimensions amb arc de mig punt rebaixat adovellat situades a banda i banda de la portada, al igual que els dos balcons que ens apareixen a un nivell superior. Al costat dret de la façana principal trobem el campanar, de planta quadrada amb quatre ulls d'arc de mig punt peraltat, separats per una motllura que separa el pis de les campanes de la resta. Originàriament l'alçada del campanar havia de ser més elevada però sembla ser qui hi va haver problemes econòmics que en va dificultar la seva construcció. Antigament estava cobert a quatre vessants amb rajola de ceràmica vidriada de color verd, posteriorment substituïda primer per una coberta a doble vessant amb embigat de fusta i recentment s'hi ha col•locat una coberta de coure a quatre vessants. Les façanes sud i nord, corresponen a l’hostatgeria, les quals presenten tres nivells amb diferents obertures cadascun. A l'interior del temple es guarda la imatge romànica de Santa Maria d'Ivorra, de fusta policromada.

En el període 1936-1939 del genocidi contra Catalunya, l'altar barroc que hi havia va ser destruït. Al Museu Diocesà de Solsona, es conserva un retaule gòtic del segle XV.

Durant els darrers anys del segle XX, l’edifici del Santuari ha estat objecte, d'una restauració que l'ha salvat del enderrocament.

El nucli d’Ivorra amb només 147 habitants de drets - segons la pàgina web de l’Ajuntament – , és encisador , i la seva visita, del tot recomanable.