PONT DE LA GORGA O DEL RAVAL DEL PONT; Adreça , Santa Maria de Corcó (Osona) ; Estil, Obra popular ; entenguis l’adjectiu en el bon sentit, tota vegada que el grup polític que se’n dir, es justament conegut arreu del món civilitzat, per la seva habilitat de ‘trencar ponts’, i no pas per la d’aixecar-los.
En la seva visita l’amic Francesc deia : Pont de la Gorga bonic i ben conservat pont d'origen romànic que permet salvar la Riera de les Gorgues.
La descripció tècnica diu ; Pont de dos arcs desiguals, amb baranes, tot de pedra i amb tallamar. Situat sobre la riera de les Gorgues, en el camí ral de Vic a Olot.
No advertia malgrat revisar-ho amb el màxim detall el forats del cindri o cintra :[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben lligat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.
L’estructura ha ‘patit’ obres de restauració, i possiblement amb la millor de les intencions – material que es fa servir per empedrar l’infern - algú els va cobrir de material, i alhora ell es va cobrir de gloria.
No havíem tingut ocasió d’arribar-nos-hi quan fèiem la parròquia de Sant Martí Sescorts, que es va refondre definitivament amb el municipi de Santa Maria de Corcó el 1824, quan el Consell de Castella va denegar l’existència del municipi de les Masies de Santa Maria de Corcó, que havia funcionat entre el 1814 i el 1824 amb la capitalitat a Sant Martí Sescorts. Dintre la seva demarcació cal distingir la part inferior, o vall de la riera de Sant Martí, on es troba l'antiga parroquial que li ha donat el nom, i el sector muntanyós, que culmina amb el municipi de Sant Pere de Torelló.
L'església de Sant Martí Sescorts, ja existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. Conserva íntegrament l'edificació romànica, composta d'una nau amb creuer i tres absis. El 1561 li fou construït un portal nou, i el 1771 se li afegí una sagristia i un altar lateral. Té un campanar esvelt, també romànic, amb finestrals tapiats. Al Museu Episcopal de Vic es conserva una part de la seva antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original. Annexa a l'església hi ha la rectoria, construïda amb elements procedents de l'antiga rectoria, situada prop de Santa Maria de Vilanova. L'església de Sant Martí fou posada des del segle XII sota la dependència del monestir canonical de Santa Maria de Manlleu.
Des del segle XV fins al 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, del sector del Cabrerès i del municipi de Tavertet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario