HISTÒRIES DE L’ARGENTERA

La població de l’Argentera superava lleugerament les 200 persones a la dècada dels 50 del segle XX, eren temps de Cartillas de Racionamiento, de cantar el Cara al Sol al matí a l’escola, d’assistir a la missa dominical perquè ‘tothom ho veies’ , ... la hipocresia va esdevenir virtut a l’Espanya feixista.

No va tenir cap ressò fora del poble un petit incendi a la Rectoria – que com era preceptiu – va mobilitzat a tots els veïns grans i petits, que van veure com en menys temps del que trigareu en llegir aquest text els homes apagaven el foc.

El mossèn i la majordoma, coberts únicament amb bata de dormir, s’ho miraven des del carrer envoltats de veïns en la seva majoria dones a les que no se’ls va escapar el comentari del Senyor Rector, ‘ patia per la majordoma, perquè porta una camisa de dormir de nylon ‘.

Aquesta fibra va fer-se popular a Europa desprès de la II Guerra Mundial, i era un ‘article de luxe’ en aquella España ‘Una, Grande, y Libre’ , que deixava morir – com torna a succeir ara – als mes febles i desvalguts.

El foc de la rectoria es va apagar amb facilitat, però el comentari va encendre una foguera, que en uns mesos s’enduria a un nou destí al Senyor Rector.

Hi ha molta saviesa en la dita ‘ al pot petit hi ha la bona confitura, i el verí més fort ‘.

No m’explicaven si també la majordoma l’acompanyava a la nova destinació.