CAL NOIA DE CASTELLVI DE LA MARCA

Anàvem el Marcel Morató Tort i l’Antonio Mora Vergés, fins a la masia dita de ‘ Cal Noia’ , respecte de l’ús de Can o Cal, explicàvem que el primer implica l’afirmació de la titularitat dominical, i evidència un possible desconeixement personal, o si més no un tracte ‘reverencial’; contràriament Cal, no ens diu res de la relació que la persona manté amb la propietat, però palesa un tracte proper i/o amical.

Entravem dins el pati d’aquesta casa, documentada des de l’any 1400, en un acta notarial de compravenda; certament hi ha elements d’estil Medieval, Modern i Contemporani; el cos principal de la masia té la coberta a dos vessants. Està composta de planta baixa, pis i golfes. La porta és adovellada. Existeixen diferents dependències tancades per un gran baluard. A l'interior es conserven alguns arcs apuntats de pedra. Entre les seves dependències destaca el celler i el molí per fer oli, encara conservades

El que però, em cridava més l’atenció era justament la proximitat de tracte del ‘Cal’, que es posava de manifest quan el Marcel demanava la clau de la capella de la Verge del Vinyet, que es troba fora del clos de la masia. Si quan torneu sóc fora, la deixeu damunt d’aquest pedrís!

Fèiem la feina, i ens absteníem de demanar que ens ensenyessin les dependencies interiors, perquè estem en època de verema, i no volíem destorbar-los de la seva feina. Haurem de tornar en un moment més ‘tranquil’ – pel que fa a l’activitat agrícola - de l’any.