Gaudia del coneixement sobre el terreny del Marcel Morató Tort, que em feia magistralment de sherpa per tots els racons i raconets, de Castellví de la Marca, a la comarca del Penedès sobirà. El significat del mot sobirà – situat més amunt que un altre (per oposició a jussà) - era la forma habitual de referir-se a llocs i/o partides a la Catalunya anterior a 1714, i –com pertocava en compliment de la legalitat, com diu el Rajoy i ‘l’Alicia en el país de les meravelles’- va ser proscrit a sang i fetge des d’aquella data. Substitut per la forma castellana, alto/bajo, de la que se’n ha fet una traducció literal alt/baix. Nosaltres fem servir sobirà/jussà. Curiosament des de un determinat‘catalanisme’ es reivindica la traducció literal del castellà.
Ens aturàvem al petitíssim nucli urbà dels Masos dels Cosins, on hi ha l’església de Sant Sadurní, dita ‘ la nova’, en contraposició a la romànica que en un estat de màxima abandó, es troba avui ‘formant part, literalment ‘ del cementiri.
Hi ha respecte de l’edifici que uns qualifiquen d’historicista i altres de neogòtic, una més que minsa informació :
S’aixecava l’any 1925 [ no hi ha dades de l’arquitecte i/o mestres d’obres responsable ], per atendre les necessitats religioses, que fins aquella data es duien a terme a l’església homònima que passava a mans privades el 22 d’abril del 1947, amb la condició de restaurar i conservar el temple,i que el mossèn de Castellví tingués llibertat per celebrar actes litúrgics. El pacte s’ha incomplert, i ningú ha demanat responsabilitats per la pèrdua d’aquest patrimoni col•lectiu de Catalunya.
La descripció tècnica és d’un laconisme esfereïdor : Església d'una nau amb capçalera rectangular i capelles laterals, coberta a dos vessants sobre arcs diafragma apuntats i embigat vist.
El campanar és de planta quadrada.
De la rectoria annexa amb trets marcadament modernistes - que no figura però, en la llista d’edificacions d’aquest estil - ni un mot. Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’argument dels estralls derivats del genocidi contra Catalunya de 1936-1939, malgrat ser dissortadament cert, no justifica en absolut la manca de dades sobre els bens patrimonials col•lectius, que ratlla amb la desídia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario