DILETANT m. i f.
Qui es dedica a un art o ciència sense una preparació seriosa, sense ésser un professional; cast. diletante. Admirador com era de la ballarina diletant, Ors Gualba 72.
FON.: dilətán (Barc.); diletánt (Val.); dilətánt (Palma).
ETIM.: pres de l'italià dilettante, mat. sign.
Que el Presidente és un home gris, més que cosa sabuda és un clam.
Que pateix ‘la síndrome de les llengües’, com els seus antecessors també; en el seu cas – va néixer en una comunitat amb llengua pròpia- la cosa esdevé però, particularment tràgica.
Que menteix més que parla, ho saben fins les pedres.
Que té l’habilitat de ‘complicar les coses senzilles’ ho demostra la seva ‘trajectòria’ política.
Que en les anàlisis està sempre ‘ baix en democràcia’ , ho palesa la seva insistència en continuar a la poltrona, malgrat aplicar mesures que va ‘prometer i/o jurar’ que no duria a terme.
Fins aquí una mostra – petita – de la seva qualitat de ‘diletant’; però que hauria de fer, si no ho fos ?.
Convocar un referèndum a Catalunya amb aquestes preguntes :
Dona suport a l’autodeterminació de Catalunya ?
Dona suport a la continuïtat de Catalunya dins d’una Espanya que la tracti amb justícia ?
Això fins li podria suggerir la Betty boop
No hay comentarios:
Publicar un comentario