lunes, 14 de diciembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.


La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.


La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.

A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té’ no li calen enemics, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 13 de diciembre de 2015

RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN TORIBI DURAN GARRIGOLES. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de la residència per a la gent gran Toribi Duran Garrigoles, que està situada al mig d’un solar de grans dimensions de 14.400 m2.


Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament, que fou construït l’any 1898 per l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) en un estil que es qualifica com ‘modernista rural’ , de planta en creu grega amb ales en forma de T. La seva existència es deu a una disposició testamentària de l’il•lustre patrici Toribi Duran Garrigoles (Castelló d'Empúries,l’Empordà sobirà , 1814–Barcelona, 1888) , fill de Castelló Empúries. Els hereus, acomplint les instruccions rebudes, un cop construït l’edifici l’entregaren, degudament equipat, a una junta que l’havia de regir, segons el reglament establert. La fundació fou declarada de beneficència particular i estava al servei de malalts i vells fins l’any 1936, gràcies a les rendes del capital que el mateix fundador diposità en valors de l’Estat per al seu manteniment, 450.000 pessetes nominals.

L’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou l’inici de la davallada de la fundació.

la capella, de la que no trobava enlloc l’advocació que tenia, fou utilitzada com a caserna militar i també com seu de la CNT; ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :


Exterior 13-VII-1969


Interior 19-V-1974

De la Capella de la Sagrada Família, de l’ Asil de les Germanes Josefines de la Caritat, a Castelló d'Empúries, Alt Empordà

L’edifici es va habilitar com a centre de refugiats, més tard com a hospital de sang i finalment des de 1939 a 1947 com a caserna d’artilleria, on estaven allotjats prop d’un miler de soldats.


L’any 1947 l’edifici estava en un estat lamentable, sense cap comunitat religiosa que en tingués cura; amb col•lectes populars s’aixecà novament, i una comunitat de religioses se’n feu càrrec fins l’any 1969. L’encariment de la vida, la fallida de vocacions i altres motius portà la junta a plantejar la conveniència de tancar-lo definitivament, encara però, va funcionar de la forma que es podia fins el 1979, any en què deixà de funcionar definitivament.

Des de feia temps es volia recuperar l’edifici pel seu relatiu valor arquitectònic i per la necessitat de places assistencials que tenia el municipi i la comarca.

L’any 1999 Ajuntament actualitzà els estatuts de la fundació Hospital Toribi Duran i s’hi incorpora com a membre de ple dret amb les vicepresidències 1a i 3a, tot conservant el Bisbe la presidència.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries signà també un conveni amb la fundació per tirar endavant les obres de rehabilitació.

Un cop rehabilitat l’edifici l’Ajuntament gestionà aquest equipament mitjançant la fundació privada Hospital de Santa Llúcia, del qual es van actualitzat els estatuts. Aquesta fundació data de l’any 1252 i el 1862 passà a anomenar-se Hospital particular, passant el patronat a l’Ajuntament de Castelló.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 12 de diciembre de 2015

IN MEMORIAM ESCOLES PUBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA DE PERELADA I VILANOVA DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’explicaven a Perelada, que s’havia enderrocat l’edifici que va aixoplugar les escoles en els anys anteriors a la dictadura franquista, idèntica afirmació m’havien fet a Vilanova de la Muga, poble agregat avui a Perelada.


Em costa de creure que NINGÚ conservi cap fotografia d’aquells edificis, màxim quan fins les famílies més humils, acostumaven a retratar als seus fills/filles en edat escolar, aleshores però, TOTOHOM tenia clar que NOMÉS l’estudi i la preparació, els permetrien millorar la seva existència.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 10 de diciembre de 2015

CEIP MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. OLESA DE MONTSERRAT. LLOBREGAT JUSSÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El bon amic Jobo Neon Blues em feia arribar una fotografia L'escola pública, actual CEIP Mare de Déu de Montserrat, d’Olesa de Montserrat, de la que em diu que és un interessant edifici de l'any 1930, adaptat i modificat per seguir desenvolupant funcions d'ensenyament en l'actualitat.


Està al carrer República Argentina, i el seu autor fou l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951)

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

martes, 8 de diciembre de 2015

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA INACABADA DE SALDES. EL BERGUEDÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia unes fotografies de les restes de l’escola inacabada de Saldes que m’enviava el Josep Sanya.



Havia trobat un cas similar a la parròquia d’Alfou, al terme de Sant Antoni de Vilamajor.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

lunes, 7 de diciembre de 2015

ESCOLES VELLES DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a patrimoni Gencat, en relació al CENTRE CÍVIC EL CLUB; edifici aïllat, situat a uns dos-cents metres de l'ajuntament. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i una sola planta. L'accés a aquest edifici es fa a través d'un porxo decorat amb tres arcs de mig punt sostinguts amb columnes salomòniques decorades amb mosaic. Els arcs estan decorats amb mosaics de petites tessel.les amb els colors groc i blanc. Aquest colors es repeteixen a la decoració sota el ràfec, i també a les obertures de la façana lateral, on aquests mosaics formen un guardapols. La testera de la façana té forma ondulada i al centre d'aquesta hi ha la data 1922.



Fotografes de l’Albert Martínez

La descripció ; edifici de planta baixa. Façana organitzada a partir de tres arcades de mig punt sostingudes per columnes helicoïdals fetes de rajol, que donen lloc a un porxo. Les arcades presenten decoració ceràmica. Façana coronada per un cos ondulant amb rellotge de sol al centre. És de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escoles&adreca=&poblacio=&page=5&pos=49

Que expliciten que el local acollia les Escoles Velles.

Em pregunto, és el mateix local ?. Sabeu qui en va ser l’autor ?.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A GRANOLLERS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar un magnific treball de la Rosa Serra Sala de la Universitat de Girona.
Les Escoles en el temps de la guerra. L’aplicació del C.E.N.U. a l’ensenyament Primari a Granollers 1936-39

https://www.google.es/search?q=Parvulari+Joan+Solans+Iri%C3%B3.+tasnollers&oq=Parvulari+Joan+Solans+Iri%C3%B3.+tasnollers&aqs=chrome..69i57.17009j0j4&sourceid=chrome&es_sm=93&ie=UTF-8

El llegia amb delectació, i trobava esmentades les següents escoles :

GRUP ESCOLAR LLUÍS CASTELLÀ SANABRA / ESCOLA PEREANTON

GRUP ESCOLAR NÚM.1 FERRER I GUÀRDIA
Convent de les Josefines que treballaven a l’escola bressol de la fàbrica tèxtil Roca-umbert.

GRUP ESCOLAR NUM.2 PI I MARGALL
Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat

GRUP CONCEPCIÓ ARENAL

Escola Antoniana dels Germans Franciscans.

Parvulari Públic JOAN SOLANS IRIÓ

Obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

El parvulari núm 1. c/ Corró, 49, durant la guerra passarà a les dependències del c/ Espí i Grau.

El parvulari núm 2.situat al c/ Corró xamfrà c/ València seguirà la seva activitat en el petit edifici de dues plantes amb una eixida per al joc de la mainada.

El parvulari Lluís Bello, situat a la plaça Sant Miquel i c/ Ricomà acolllirà a les seves aules tota la mainada del veïnat.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges d’aquests centres a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts


La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...