QUE EN SABEU DE SANTA MARIA DE VALVANERA A CASTELL-PLATJA D’ARO?. L’EMPORDANET

Quan rebia les magnifiques imatges que havia fet el Joan Dalmau Juscafresa de Santa Maria de Valvanera, a la urbanització Mas Nou de Castell-Platja d'Aro, em venia al cap http://monasteriodevalvanera.es/

No trobava cap dada d’aquesta ‘església nova’, si però, la raó perquè aquesta denominació s’implantés a l’Empordanet, l’any 1698, Feliu o Felix Domènech, que tenia relació amb la Rioja – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i els llocs de i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com – funda un altar amb aquesta advocació a l’ermita de Sant Cugat del Far.

La forçada posició del nen cal interpretar-la com una mostra ‘ gràfica’ de la seva ‘gràcia’. Poques persones actualment entenen les pel•lícules mudes, col•lectivament hem fet un grans pas enrere, en tot el que té a veure amb entendre allò que no és explícit.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/11/santa-maria-de-vallvanera-castell-daro.html

http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/271896/359742

http://es.calameo.com/books/00252366802f8f0128f20

https://books.google.es/books?id=50zZFbCn_GsC&pg=PA56&lpg=PA56&dq=feliu+domenech.+valvanera&source=bl&ots=tzuoebHg3A&sig=QkqnSCInQQJ-fgKkS7xQjK9eOfY&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwiT1db_55HTAhXM7hoKHZVNAIwQ6AEIHDAA#v=onepage&
q=feliu%20domenech.%20valvanera&f=false

Som conscients de la gran tasca destructiva duta a terme en els llargs de la dictadura franquista, i fins en aquesta ‘democraciola’, en la documentació relativa al patrimoni Històric i/o artístic, ho son també de la ‘complicitat’ de molts dels polítics que es reivindiquem com a ‘demòcrates i catalans’, i malgrat tot, demanem urbi et orbe que ens feu arribar qualsevol dada que pugui posar llum damunt de Santa Maria de Valvanera a Castell-Platja d’Aro, si ho feu Catalunya us en deurà una.

No en trobava cap dada a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Aro&page=16

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Castell_i_Platja_d%27Aro

En ocasions emprem Empordà jussà – terminologia del tot correcta en llengua catalana -, i ens sorprenien els comentaris fets per persones amb cognoms catalans que insistien en el baix/BAJO, i semblaven del tot conformats amb la generalitzada manca d’informació sobre el patrimoni històric i/o artístic.

IN MEMORIAM DEL TREN PETIT A CASTELL D’ARO. L’ EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’antiga estació del tren petit a Castell d’Aro, aquest patrimoni immoble no té consideració de patrimoni Històric :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Castell_i_Platja_d%27Aro

El 23 de març de 1887 el tramvia del Baix Empordà, dit també ‘el tren petit’, que era el primer ferrocarril de l'Estat que utilitzava un ample de via estreta de 75 centímetres , va fer el seu viatge inaugural.

Feia un recorregut d'uns 33 quilòmetres, i a una velocitat d'uns quinze quilòmetres per hora , unia Girona i Palamós.

La darrera ampliació el va fer arribar des del Pont Major fins a Banyoles, en un viatge que es va inaugurar el 16 de març del 1928.

L'Estat que sorgia de la sedició dels militars feixistes que encapçalats el general Franco es revoltaven contra el govern LEGÍTIM de la II República no estava - ni està – per la sostenibilitat, i menys encara si això implica algun ‘benefici’ per a Catalunya , i al•legant que el funcionament generava greus pèrdues econòmiques – la mal dita ‘ Guerra Civil’, amb més d’un milió de morts, infinites pèrdues patrimonials, públiques i privades , i l’emigració forçada del bo i millor de la ciutadania, sempre ho va considerar un bon negoci - el va deixar anar morint a poc a poc, i el 23 de desembre de 1955 un decret del Consell de Ministres el matava definitivament.

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/53181-quaranta-anys-sense-el-tren-petit.html

http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/10/28/parc-lestacio-castell-daro-estrena/811705.html

Ens agradarà tenir noticies dels autors dels edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en aquella època acostumaven a ser obra dels mateixos enginyers de camins , canals i ports, que s’encarregaven del disseny de l’explotació.

QUE EN SABEU DE CAL PITXO DE SANT FELIU DE GUIXOLS?. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de Cal Pitxo a Sant Feliu de Guixols, al Joan, com a moltes persones a Catalunya, els agradaria que TOT el Patrimoni històric i/o artístics estigués documentat, dissortadament durant molts anys s’ha una justament la feina contraria, i d’ençà de l’adveniment de la ‘democraciola’ , les autoritats democràtiques catalanes no han considerat aquest tema com essencial.

L’edifici ha viscut dies millors.

Em sorprenia al Catàleg de Patrimoni de Sant Feliu de Guíxols, la denominació CAL referida a una masia, CAN és la forma més habitual en un context agrícola.

Cal Pitxo es troba inclòs a la pàgina 77 de 183 de :
http://ciutada.guixols.cat/uploads/poum/poum/CATALEGS/Cataleg_Masies_Marc06.pdf

Sense cap dada relativa a l’any de construcció i/o reforma.

L’indret està considerat zona de creixement urbà:
http://www.guixols.cat/attachments/article/4012/quaderns_didactics.pdf

A la zona hi ha un jaciment arqueòlogic :
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=4861&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU=&codi=1741

En ocasions designem la comarca amb la paraula catalana ‘jussà’, com el tema ha estat objecte de controvèrsies – sempre amb persones de cognoms catalans -, utilitzo la denominació que tant li agradava al Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981)

ERMITA DE SANT LLOP I SANTA LLÚCIA DE TORRENT. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de l’ermita de Sant Llop i Santa Llúcia, al terme de Torrent.

La biografia de Sant Llop, explica que fou bisbe de la ciutat de Troyes, al departament d'Aube i a la regió de Xampanya-Ardenes,a França, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llop_de_Troyes

http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARrr1bM6oTKVoZlWsz48gfEU

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

https://revistabaixemporda.cat/a-peu-pel-baix-emporda-lermita-de-sant-llop-i-el-dolmen-dels-revolts-de-torrent/

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-sant-llop-montmajor-el-bergueda.html?m=1

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-sant-llop-riells-i-viabrea-la.html

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/47614/sant/llop/patro/centelles/gran/desconegut

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-llop-i-santa-eulalia-dhortsavinya.html

Intuïm que el seu culte, com el de Sant Sadurní , Sant Martí,...., el portaven els soldats francs que ajudaven als comtes catalans en la lluita contra els sarraïns.

La seva ermita de Torrent a la comarca de l’Empordà jussà, dita també l’Empordanet, i oficialment BAIX EMPORDÀ, no té la consideració de ‘monument’ a Patrimoni Gencat :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Llista?Consulta=MCU0KzE3MTk3OCU%3D

No en diu res en conseqüència a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Torrent

Si però, al C.O.A.C de Girona 

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=3

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. 

Escoltaven la nostra petició, lloat sigui Sant Llop !.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=3

L’enciclopèdia catalana explica que l’ ermita de Sant Llop, està emplaçada en un replà de les Gavarres, 2 quilometres a ponent del poble de Torrent, és del segle XVIII i té la planta de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula.

A la llinda de la porta una inscripció ens informa que fou construïda entre els anys 1749 i 1757.

Anteriorment ja existia una ermita al mateix lloc, de la qual hi ha notícies el 1539.

Malgrat que conservi la dedicació a sant Llop, l’aplec més popular se celebra per Santa Llúcia, la copatrona.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-llucia-torrent-baix-emporda.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que sant Llop i santa Llúcia  , elevin a l’Altíssim la pregaria dels   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge  de mama, victimes del monolingüisme genocida.  .,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ES PEDRÍS LLARG A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANTA REPARADA DE BEGUR. L’EMPORDANET.

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren del banc de pedra allargat, que recorre la façana lateral de l’església parroquial de Begur, advocada a Sant Pere i Santa Reparada, que a la vila es coneix popularment com es pedrís llarg.

Pel seu emplaçament, és un mirador perfecte de la vida social del poble i ha estat, per a diverses generacions de begurencs, un lloc on parar-hi la fresca i fer-hi tertúlia. Les seves pedres arrodonides i gastades pel pas dels anys així ho testimonien

En matèria de patrimoni històric i/o artístic, sovint es magnifica – com en aquest cas – un afegitó d’un monument i/o edifici, alhora que ‘se’n obliden’ altres objectivament més importants. El criteri a seguir SEMPRE és que ens cas de dubte millor que s’inclogui.

Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

QUE EN SABEU DE LA CASA VICENÇ FERRER BATALLER DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita CASA VICENÇ FERRER BATALLER , de la que ens diu la pàgina de l’ajuntament; casa d’estil modernista. Construïda entorn de 1887 per l’indià Vicenç Ferrer Bataller que va emigrar a Cuba el 1856, on es va dedicar a la indústria del tabac i al comerç de farines. L’ornamentació de la casa, les baranes i les reixes són modernistes amb esgrafiats i dibuixos que fan referència a motius naturals

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

QUE EN SABEU DE LA CASA SANTIAGO MAURI CARRERAS / TÉRMENS DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita CASA TÉRMENS , de la que ens diu la pàgina de l’ajuntament, que va ser edificada l’any 1869. Era propietat de Santiago Mauri Carreras, el qual va obrir una botiga de teixits a Santiago de Cuba destinada a proveir l’exèrcit espanyol. Cal destacar les motllures de la planta baixa, les pilastres acanalades del primer pis i les baranes de ferro dels balcons.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.