MAS I ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia – com en ell és bon costum – un excel•lent reportatge fotogràfic del Mas i l’església de Sant Josep, al terme de Santa Cristina d’Aro, al Empordanet, Girona, Catalunya.

En trobava dades únicament a Patrimoni Gencat, que fa una descripció quasi telegràfica del Mas Sant Josep ; edificació al voltant d'un pati central de forma quadrada i amb unes torretes emplaçades als vertexs. A l'entrada principal s'alça una torre més elevada (planta i tres pisos) amb coberta de teula a dues vessants. Les torres cantoneres tenen planta i dos pisos i coberta a quatre vents, i els cossos intermedis són de planta i pis, amb coberta a dues vessants.

De l’Església de Sant Josep, bastida a darreries de segle XIX, i atribuïda com el mas adjunt, a l’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) , autor també de l’església de Sant Esteve de Castellar, coneguda com ‘ la Catedral del Vallès’, ens diu patrimoni Gencat ; edifici d'una sola nau amb coberta a dues aigües i un absis a la part posterior. Tant la façana com l'interior es troben decorats amb estil historicista.

L'edificació es troba unida al mas Sant Josep mitjançant un cos de comunicació.

El Coac de Girona atorga l’autoria – sense cap dubte - a l’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Santa+Cristina

No trobava cap dada de promotor, ens agradsarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment la finca acull un Camping i un Village de Vacances. , us deixo l'enllaç: http://www.campingmassantjosep.com/es/

HI HA MOLT A VIURE A OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Havia fet en més d’una ocasió - la Noguera està força allunyada del Vallès Occidental, i si es limita el trànsit de vehicles únicament als residents, quedarà definitivament aïllada - un tomb pel extens terme 136 km² d’Os de Balaguer, està clar però, que em queda molt més per veure, que el que porto vist fins a dia d’avui :

OS DE BALAGUER
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/os-de-balaguer.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL D’OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/esglesia-de-sant-miquel-arcangel-dos-de.html

NOUVELLES ÉGLISE DE SANT SALVADOR. GERB. OS DE BALAGUER. LA NORGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/nouvelles-eglise-de-sant-salvador-gerb.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS I DE NENES D’OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lescola-de-nenes-dos-de.html

MONESTIR DE SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/monestir-de-santa-maria-de-bellpuig-de.html

ELS URGELL. CRÒNICA D'UN ESPOLI
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/els-urgell-cronica-dun-espoli.html

EL CLAUSTRE DEL MONESTIR DE LES AVELLANES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2011/09/el-claustre-del-monestir-de-les.html

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/el-monestir-de-santa-maria-de-bellpuig.html

L'arxiu Gavín s'instal•la al monestir de les Avellanes
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/05/larxiu-gavn-sinstalla-al-monestir-de.html

El Pou del Gel del Monestir de les Avellanes.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/el-pou-del-gel-del-monestir-de-les.html

CEMENTIRI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES. LA NOGUERA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/cementiri-del-monestir-de-santa-maria.html

EL CLAUSTRE DEL MONESTIR DE LES AVELLANES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/11/el-claustre-del-monestir-de-les.html

L`ARXIU GAVIN, AL MONESTIR DE LES AVELLANES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/larxiu-gavin-al-monestir-de-les.html

Feina pendent :

MONESTIR DE VALLVERD DE TRAGO DE NOGUERA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=428

CAPELLA DE SANT ANTONI Os de Balaguer (Noguera)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22285

CAPELLA DE SANTA BÀRBARA Al castell Os de Balaguer (Noguera)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22286

ERMITA DE LA MARE DE DÉU D'AGUILAR
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22287

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA Alberola (Noguera)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22289

CASTELL I SANTA MARIA DE MONTESSOR
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32493

FORTIFICACIÓ I SANT SALVADOR DEL VILOT D'ALBEROLA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32505

TORRE DE CÉRVOLES
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32498

PONT DE TRAGÓ DE NOGUERA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32509

CASTELL DE TRAGÓ i SANTA MARIA DEL CASTELL DE TRAGÓ.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1275

CAPELLA DE LA VERGE I SANT ANTONI DE GERB
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=425

Em manquen també els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que atesa la seva condició ‘benefica i social’ no son considerats ‘monuments’ habitualment al REINO DE ESPAÑA

Imagino que algun lector/a haurà tingut el goig de ‘veure’ algun d’aquest indrets, i fins els ha retratat, el convido a fer-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fer un Catàleg de patrimoni “comme il faut” és una de les tasques que Os de Balaguer - i tots i cadascun dels pobles del ‘forat negre - han d’intentar resoldre amb urgència. Encoratgem a TOTHOM perquè s’ha aconsegueixi. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Cal fer-ho fins des d’un punt de vista egoista ‘ les pedres venen’, i això portaria visitants. I visitants vol dir serveis, feina, diners, vida ...

MONESTIR DE SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA.

Retratava al Josep Olivé Escarre, amb el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situat al peu de la carretera de Balaguer a Àger, al fons de la imatge, el conjunt d’edificis és en bona part una construcció (o reconstrucció) del segle XX.

Patrimoni Gencat explica que de l'època fundacional (segle XII) conserva únicament el claustre romànic, format per arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes amb capitells llisos o pobrament treballats. Als angles i al centre, les galeries són reforçades per pilars cruciformes amb quatre columnes adossades.

L'església, de planta de creu llatina, és d'època gòtica. La mort del seu impulsor, el comte Ermengol d'Urgell, féu que quedés inacabada, amb una nau sensiblement escurçada que dóna a l'església la impressió d'un ampli creuer, en el qual s'obren l'absis central i quatre absidioles de planta rectangular. La coberta dels absis i del transsepte és amb voltes de creueria, mentre que la part original de la nau es cobreix amb fusteria. Al braç nord del creuer s'obre un portal gòtic. El conjunt és d'una gran simplicitat, defugint gairebé sistemàticament tot plantejament ornamental. Els treballs escultòrics quedaren reduïts a la portada i als capitells del claustre. També són d'època gòtica la sala capitular i el dormitori dels monjos.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va nèixer a partir de la fusió el 1180 de dues comunitats premostrateses existents des del 1166 en aquelles rodalies. La nova comunitat, que seguia la regla de Sant Agustí, es convertí en la primera i principal casa premostratesa de tot el país, i a partir d'ella sorgiren les de Bonrepòs del Montsec, Sant Nicolau de Fondarella i Santa Maria d'Artà (Mallorca).

Impulsada pels comtes d'Urgell i per les donacions dels devots, esdevingué una gran propietària. El segle XVIII hi florí un moviment d'erudició històrica de fonts eclesiàstiques, amb els canonges Daniel Finestres, Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí, que influirien la universitat de Cervera i tot Catalunya. La comunitat s'estingí el 1835 i el monestir fou venut a particulars.

A finals del segle XIX (1894), l’ aleshores propietari del monestir, el banquer Agustí Santesmases Pujol, ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en vengué els sarcòfags dels comtes Eremngol VII, de la seva esposa Dolça, del comte Eremengol X i del vescomte Àlvar de Cabrera, magnífics exemples d'arquitectura gòtica catalana, obrats en els primers decennis del segle XIV, i que avui són al Metropolitan Museum of Art (The Cloisters) de Nova York.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/03/18/pagina-5/33366735/pdf.html?search=Agust%C3%ADn%20Santesmases%20Pujol

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/els-urgell-cronica-dun-espoli.html

Des del 1910 el monestir és ocupat pel seminari i el noviciat dels germans maristes, que durant tot aquest segle han dut a terme importants obres de reforma del conjunt, entre les quals cal destacar la reconstrucció de la nau de l'església i la restauració del claustre romànic.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de les reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , a començaments del segle XX no era inhabitual que exercís aquesta funció un membre de la mateixa ordre religiosa.

També quan al topònim Os ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El retratava també davant la façana de l’Arxiu Gavín, Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, de gran prestigi a casa nostra i àdhuc a Europa, on la UNESCO el reconeixia com l’arxiu particular més important.

https://monestiravellanes.wordpress.com/2008/06/20/larxiu-gavin-al-monestir-de-les-avellanes/

IN MEMORIAM DELS ESTUDIS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Crec que superarem amb els Estudis anteriors a la dictadura franquista de Vilanova de Meià, els 1150 d’arreu de Catalunya.

Intueixo que ens en manquen almenys 2.000 encara, la resposta obtinguda a Vilanova de Meià, m’encoratja per continuar la recerca. https://issuu.com/1coneixercatalunya

El Jaume Roqué Figueres , amb el que tinc vincles familiars, m’explicava que va viure la seva infantessa en aquesta població quan encara es superaven el miler de veïns, i em deia que hi havia també, dins del nucli de Vilanova, una escola pública d’educació segregada, nens per un costat, nenes per l’altre, en la que els alumnes duien al hivern el combustible, llenya, amb el que intentaven reduir i/o minimitzar el rigor extrem de les temperatures.

No havia trobat ningú en la meva visita, quan retratava l’església Sant Salvador , que m’indiques on era aquell edifici del que espero rebre’n fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les escoles ‘ noves’ les trobava a la meva tornada de Santa Maria de Meià, on havia localitzat l’estudi.

La Maria Antonia Saura Sarri , em deixava un comentari al facebook ; l 'any 1961 l'escola de pàrvuls era en una casa molt antiga de carrer que va de la Font de Caps a la Plaça, a ma esquerra prop del Sindicat .

La meva mare, que va anar els anys 20 a l'escola , que en deien " Costura" i vivia a la Plaça , crec que anava al mateix lloc encara que no ho puc assegurar .

El Ramon Ravella, i la Iolanda Sarri, afegien també els seus comentaris i un parell de fotografies :

Aquesta és la porta...jo hi vaig anar a pàrvuls de petita

Encara posa instrucción pública prop de l'hostal Pissé...

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

FOSSAR I CAPELLA DEL SANT CRIST. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava davant la porta principal del Cementiri Municipal de Vilanova de Meià del que ens explica patrimoni Gencat; fossar de planta rectangular amb un eix principal definit per la porta amb porxo, creu de terme al centre i a la banda contrària, la capella del Sant Crist , edifici petit i senzill, amb una porta rectangular d'arc rebaixat i un forat de ventilació que ens recorda un rosetó. La porta té una reixa de ferro i una creu escapçada de pedra a mode de remat.

La capella estava tancada, desconec doncs si encara s’hi manté la imatge del Sant Crist. De l’autoria de la capella i del fossar, cap dada, recordem que això és encara REINO DE ESPAÑA; aquestes infraestructures les acostumava a dissenyar el mestre d’obres i/o arquitecte municipal, a la llinda de la porta d’accés des de la carretera, sota la creu, hi ha gravada la data de 1892.

Em cridaven l’atenció dos coses, la primera l’elevat nombre de tombes que encara hi ha al sòl, i la segona que malgrat trobar-nos al límit de la comarca de la Noguera, es mantingui el costum de fer porxos davant els nínxols, com s’ha fet des de sempre a la Segarra.

El Jaume Roqué Figueres que va viure la seva infantessa en aquesta població quan encara es superaven el miler de veïns, m’explica que hi havia també, dins del nucli de Vilanova, una escola pública d’educació segregada, nens per un costat, nenes per l’altre, en la que els alumnes duien al hivern el combustible, llenya, amb el que intentaven reduir i/o minimitzar el rigor extrem de les temperatures. No havia trobat ningú en la meva visita que m’indiquis on era aquell edifici del que espero rebre’n fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les escoles ‘ noves’ les trobava a la meva tornada de Santa Maria de Meià, on havia localitzat l’estudi.

La Maria Antonia Saura Sarri , em deixava un comentari al facebook ; l 'any 1961 l'escola de pàrvuls era en una casa molt antiga de carrer que va de la Font de Caps a la Plaça, a ma esquerra prop del Sindicat .

La mava mare, que va anar els anys 20 a l'escola , que en deien " Costura" i vivia a la Plaça , crec que anava al mateix lloc encara que no ho puc assegurar .

El Ramon Ravella, i la Iolanda Sarri, afegien també els seus comentaris i un parell de fotografies :

Aquesta és la porta...jo hi vaig anar a pàrvuls de petita

Encara posa instrucción pública prop de l'hostal Pissé...

El Josep Olivé Escarré acostuma a dir que a tot arreu hi ha o hi havia, una o més esglesiers, almenys un fossar i una escola, d’aquesta darrera ‘espècie’ de patrimoni costa de trobar-ne exemplars anteriors a la dictadura franquista.

El feixisme feia una excel•lent feina de destrucció durant el període 1939-1978, els ‘demòcrates catalans de tots els colors’ no han tingut la mateixa energia i voluntat per refer i/o recuperar la memòria històrica en el període 1978-2017. Des de l’administració pública del REINO DE ESPAÑA, s’ha continuat dissortadament en masses ocasions la tasca destructiva de la dictadura.

Insistim una vegada més, ‘qui perd els orígens, per la identitat’.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’AVINYONET. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Havia escrit d’aquest edifici :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lajuntament.html

El Mapa de Patrimoni d’ Avinyonet en diu ; edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartida que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis.

De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.

L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra.

Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col•legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els "Badocs" de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com "el pinta pedrissos". El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) .

Hi ha unes Gunyoles a la comarca del Tarragonès, al terme de Secuita, això ha propiciat algunes confusions pel que fa al patrimoni històric i/o artístic.

Rebia un email del Xavier Guilera en el que em deia ;

Hola sr. Mora,

Li escric perquè el meu avi va anar a l'escola d'El Pago, a Subirats. Això quan era molt petit, aproximadament als 5 o 6 anys, que és quan es començava a anar a l'escola. L'avi (Josep Guilera Esteve) va néixer a l'any 1912 Per tant, estem parlant de 1918 aproximadament

Havíem documentat l’escola del Pago gràcies al Josep Mata Massana, President del Centre d'Estudis de Subirats-CESUB, al que se li hauria de reconèixer el seu excel•lent treball, ja des de l’administració local , ja des de l’àmbit comarcal, o fins des de la Generalitat de Catalunya, que hauria de crear alguna distinció ex-novo perquè dissortadament la Creu de Sant Jordi, s’ha atorgat en massa ocasions a persones que n’han fet desmerèixer la seva vàlua.

El que desconec és perquè va anar a El Pago, vivint ell a Cantallops (a la part del municipi d'Avinyonet). Això, tenint una escola al propi municipi i molt més a prop.

Certament la data en que es feia l’edifici de l’ajuntament i Escoles d’Avinyonet és 1909, únicament raons de major proximitat , potser la distancia fins al Pago era menor que la que hi ha fins Avinyonet, o per raons de veïnatge i/o amistat amb altres estudiants, ho explicarien, oi?.

En fi, espero haver-lo ajudat. Per la meva part, m'agradaria poder resoldre aquest enigma.

Moltes gràcies.

Agraïm infinitament aquesta aportació del Xavier Aguilera, alhora que insistim en que ens manquem MOLTS DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CATALUNYA.

Des de les ‘Administracions Democràtiques Catalanes’ s’ha fet POCA COSA per recuperar la memòria històrica, des de les ‘altres’ es continua fent TOT I MÉS per destruir-la, la recuperació NOMÉS serà possible des de la ciutadania.

Esperem rebre imatges i/o dades de l’escola del lloc on vas néixer o els teus ascendents a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Feu-ho córrer. Si sabeu d’algun mitjà en català, local, comarcal, provincial, nacional, feu-li arribar el post amb prec de publicació.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), sempre s’alegra de trobar pobles i/o parròquies advocades a Sant Llorenç, com és el cas de Sant Llorenç de Montgai, antigament anomenat Llorenç de Balaguer o de Montgai, quina formació cal remuntar-la probablement a l'època andalusina, a redós del hisn o fortificació islàmica de la serra de Sant Cristòfol.

El lloc i el seu castell romangueren en mans islàmiques mentre les veïnes Camarasa i Gerb ja havien estat conquerides pels cristians a finals del segle XI.

No és fins l'any 1115 que s'esmenta per primera vegada la vila de Llorenç, ja com a lloc conquerit.

El castell continuà sent utilitzat fins al segle XIII i, juntament amb la vila, pertangué al vescomtat d'Àger i el comtat d'Urgell fins que, el 1330, el rei Alfons el Benigne creà el marquesat de Camarasa i Llorenç hi fou incorporat.
L'església parroquial de Sant Llorenç s'ubica al centre del petit nucli de Sant Llorenç de Montgai, situat sobre el marge dret del riu Segre a uns 3 quilòmetres a l'oest del nucli de Camarasa.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici aïllat, una església orientada d'est a oest, de planta rectangular amb una nau central i capelles laterals a banda i banda, sagristia i un campanar de base quadrada a l'esquerra de la façana principal, la qual s'encara a llevant i afronta amb la plaça de l'Església (que consisteix en un petit eixamplament del carrer Major a l'alçada d'aquest temple). La teulada és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec disposat en tres nivells de teula i maó.

Els murs exteriors estan construïts amb maçoneria de pedra i abundant morter de calç, arrebossada originalment amb morter excepte alguns segments que han estat refets amb ciment. Els angles de l'edifici estan fets amb carreus de pedra sorrenca rectangulars ben escairats i polits disposats en cadena cantonera.

La façana principal presenta l'únic accés en forma de portalada clàssica, feta amb pedra sorrenca polida. La porta és d'arc de mig punt adovellat, flanquejada per pilastres llises que sostenen un fris, igualment mancat d'ornamentació, i una cornisa motllurada. En els extrems d'aquesta cornisa clàssica hi ha dos pinacles barrocs i en el centre es dreça una fornícula d'arc de mig punt coronada per una cornisa en arc rebaixat. Dins aquesta fornícula s'obre una finestra quadrada i a sobre un òcul circular de les mateixes dimensions. Ambdues obertures il•luminen el cor, elevat als peus de l'església. La part central de la façana és coronada pel ràfec a dos vessants i de tres nivells de teula i maó.

A la banda esquerra d'aquesta façana es dreça el campanar, de planta quadrada, cadenes cantoneres de carreus polits però no gaire regulars, i quatre ulls d'arc de punt rodó (dels quals, el que s'obre al nord es troba tapiat). La torre del campanar està rematada amb una cornisa de pedra motllurada i, a sobre s'hi ha afegit un petit cos quadrat fet amb maó, més estret que la torre original i que conté ornaments en forma d'esfera de pedra a cada cantonada.

A les façanes laterals s'observa que la meitat inferior de la seva alçada correspon a les capelles laterals i, a la meitat superior destaquen els tres contraforts que, alhora que subdivideixen els espais interiors dedicats a capelles, recolzen els murs de la nau central, amb dues obertures rectangulars a cada cara.

La nau central està coberta amb una volta de canó de mig punt amb llunetes, quatre de les quals reben la llum de les obertures rectangulars abans mencionades. La capçalera, de base rectangular, se soluciona a la part superior amb una volta de quadrant d'esfera sostinguda sobre trompes esfèriques. La dita volta està ornamentada amb motllures de guix en forma de petxina.

L'interior es troba actualment totalment restaurat, amb acabats estucats i pintats de blanc. L'ornamentació, tan de la zona del presbiteri i l'altar major com de les capelles laterals, és de regust barroquitzant però de factura contemporània.

L’església era tancada, i no trobava cap imatge del interior a:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22165

Em semblava sentir l’olor de la carn cremada de Sant Llorenç.

Formava part del terme municipal l’antiga església romànica de Santa Maria del Castell, d’una sola nau capçada per un absis semicircular ornat interiorment amb un fris. La volta, sobre arcs torals, és lleugerament apuntada. A migdia té una arcada gòtica tapiada i sobre aquesta façana hi ha el campanar de paret.

La capella de la Mare de Déu dels Dolors, a l’antic fossar, té una volta gòtica estrellada.

Se celebra festa per Sant Llorenç, el 10 d’agost, i es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell el 25 de maig

L’any 1857 Sant Llorenç de Montgai s’incorpora a Camarasa , i l’any l 1970, Fontllonga junt amb la Baronia de Sant Oïsme i Figuerola de Meià, això comporta la desaparició del gentilici d’aquestes poblacions, i l’oblit de l’origen del topònim entre altres ‘ aventatges’. Avui Camarasa té un terme de 157,1 km², i una població de 879 persones al tancament de l’any 2016 ; la comarca del Barcelonès, que compren Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet té una superfície de 145,8 km², i tancava l’exercici 2016 amb
2.232.833 habitants.

El major despropòsit de l’actual Catalunya el trobem a Tremp, que passava a darreries de la dictadura franquista de ser el terme més petit de la comarca del Pallars jussà amb 8,31 km², a ser el més gran de Catalunya amb 302,8 km²

Els catalans la devien fer molt grossa, atès que semblen condemnats a la pena de cadena perpetua pel que fa a la nostra dependència del REINO DE ESPAÑA.

El topònim té el significat ‘muntanya del goig’ que es repeteix en diferents indrets de la cristiandat.

El de Camarasa fora 'cúpula pelada'

El de Gerb, ' sota els paratges oberts'

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com