CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL ASCÓ. LA RIBERA D’EBRE

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

Avui estic a 9 dies d’acabar el tractament.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

El  Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia de la capella  advocada a l’Arcàngel Sant Miquel “ el Princep de les Milícies Celestials  , patró d’Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Patrimoni Gencat explica  que l’esglesiola està situada al carrer Sant Miquel, que segueix fins a la carretera de Flix.

La planta de la capella és de creu llatina i l'absis no està marcat en planta

Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb llunetes i dividida per dos arcs torals que descansen sobre una cornisa i pilastres.

Foto del interior. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982).

 A cada costat hi ha una capella, oberta a la nau en arc de mig punt.

 La part de l'absis també s'obre a la nau en arc de mig punt, coberta amb volta de canó.

Als peus del temple hi ha el cor, situat sobre el portal en un altre cos, que cobreix l'entrada formant porxo.

A l'exterior, aquest està obert a les tres cares amb arcs de mig punt.

La il·luminació de la nau es fa a través de petites finestres quadrades situades sota les llunetes, algunes de les quals han estat tapiades, així com un òcul als peus de l'ermita.

Entre el porxo i la nau en sobresurt un campanar de cadireta d'un sol ull.

L'acabat exterior és de carreus escairats vistos.

El ràfec està decorat amb una imbricació de teula i rajol ceràmic.

Quan al topònim Ascó:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=4191

CASA ALBAREDA. CERVERA. LA SEGARRA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

Avui estic a 10 dies d’acabar el tractament.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 L’ any 1926, l’arquitecte Joaquim Porqueras Bañeres (Lleida 1893  + Barcelona , 21 de Maig de 1978), aixecava   la casa "Albareda en Cervera,

Llegia a Patrimoni Gencat; edifici entre mitgeres situat al carrer Guinedilda, centre del municipi. 

La casa Albareda és de planta rectangular i té una distribució de planta baixa i tres pisos. 

La façana principal està estructurada en dos cossos verticals: el de la dreta, més ample, presenta dues finestres ampitadores al primer pis, dos balcons al segon i dues finestres geminades al tercer. 

Fotografia. Sara Vila Gomà

El cos de l'esquerra, més estret, alberga una doble tribuna poligonal, amb balcó al capdamunt, i està rematat amb un tester mixtilini. La coberta del conjunt és d'un aiguavés i el parament està arrebossat i pintat.

PERQUÈ CAL TOCAR I RETOCAR LA NORMATIVA QUE REGULA ENTRE ALTRES EL DRET A LA JUBILACIÓ?.

 

Fem memòria; la dictadura franquista aprovava  la Llei de Bases de la Seguretat social :

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1966-6647

On en relació a la prestació per jubilació deia :

Art. 150. Condiciones.

1. Tendrán derecho a la pensión de vejez los trabajadores comprendidos en el artículo anterior que reúnan las condiciones siguientes:

 

a) Haber cumplido sesenta y cinco años de edad.

 

b) Tener cubierto un período mínimo de cotización de diez años, de los cuales al menos setecientos días deberán estar comprendidos dentro de los siete años inmediata-mente anteriores al momento de causar su derecho.

 

2. La edad mínima a que se refiere el apartado a), del número anterior, podrá ser rebajada por Decreto, a propuesta del Ministro de Trabajo y previo informe de la Organización Sindical, en aquellos grupos o actividades profesionales cuyos trabajos sean de naturaleza excepcionalmente penosa, tóxica, peligrosa o insalubre y acusen elevados índices de morbilidad o mortalidad, siempre que las trabajadores afectados acrediten el mínimo de actividad que se establezca en la respectiva profesión o trabajo.

En aquelles dates l’esperança de vida  no superava els 70 anys :

https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-260.htm

L’any 2000 ja supera amb escreix els 80, i la previsió pels anys 2050, ultrapassa els 90.

Entre les causes que expliquen la quasi fallida de la Seguretat social, en primer lloc, hi ha la corrupció endèmica i sistèmica de la dictadura , i la destinació de les recaptacions d’empreses i treballadors a d’altres fins, també però, a l’hora que  l’extraordinària  facultat dels dirigents polítics de “ complicar les coses senzilles “, la manca d’habilitats tècniques d‘una gran majoria, que assolia nivells de responsabilitat per “mèrits de guerra”.

Ara, diguin uns i altres el que diguin, estem en un atzucac, amb menys recaptació, cal  atendre a més població jubilada, incloent-hi a més, a persones que no han cotitzat mai. 

Els comptes de la Seguretat Social, s’haurien d’haver separat dels comptes del Estat, i malgrat que això ara és molt difícil de fer, caldria intentar-ho,  depurant – si és el cas -  responsabilitats patrimonials a tots els nivells.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RECTORIA DE SANTA FE DEL PENEDÈS.

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat

L’Assumpta Figueras Viñas , publica una fotografia de Ca la Ció/Cal la Sió/o també coneguda com la Rectoria de Santa Fe del Penedès

S’adverteixen diferencies cromàtiques, amb la fotografia del Mapa de Patrimoni. 

Llegia;  edifici de planta baixa i pis, amb la façana organitzada en dos cossos clarament diferenciats. El cos principal, més ample, presenta una distribució simètrica a partir de la disposició de les obertures: a la planta baixa la porta està al centre i té una finestra a cada banda, i al primer pis, hi ha una porta amb balcó de barana de ferro forjat amb dues finestres més petites a banda i banda. Per sobre de les obertures del primer pis hi ha una fina línia de cornisa, sobre la qual hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les finestres del primer pis. Aquest cos principal està coronat per un terrat amb balustrada al centre de la qual s'obre un element semicircular a manera de capelleta, emmarcat amb trencadís i amb unes lletres de ciment que formen la inscripció "Vila Sió". A l'interior d'aquesta capelleta es pot veure una figureta de la Immaculada Concepció.

El cos lateral de l'edifici és més alt i estret, doncs està construït a mode de torre, presentant un tercer pis a l'alçada de la terrassa del cos principal. La façana d'aquest cos està resseguida per un marc de guix de dibuix geomètric.

Totes les obertures de l'edifici presenten un marc ondulat de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons blanc de tota la façana.

Com és mal costum, cap dada de l’autor de l’edifici, si en teniu dades son pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

EL PALAU DE VIDRE DE LLEIDA.

 

Escrivia suara :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

He trobat ajuda en aquest tràngol,  continuant  – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 

El Palau de Vidre està situat al Parc dels Camps Elisis de Lleida, és un edifici de planta rectangular aïllat. Les dues façanes allargades són idèntiques i l’accés pot ser per la façana est i oest. És un edifici caracteritzat pels grans finestrals i l’estructura de formigó, que el fa d’aspecte lleuger.

L’edifici es va construir l’any 1965 per l’enginyer Josep Maria Cots Massana ( ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement (1929?), i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com)  , amb l’objectiu de proporcionar un espai firal cobert al recinte dels Camps Elisis.

El Palau es va construir sobre un antic estany projectat per Pere Domenech y Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 – Lleida, 8 de maig de 1962) l’any 1947.

L’edifici les ha vistes de “ tots els colors”:

https://www.lamanyana.cat/el-palau-de-vidre-es-fa-miques/

https://www.segre.com/noticies/lleida/2023/01/07/el_palau_vidre_deixara_ser_una_mesquita_l_abril_195309_1092.html?

https://www.arquitectes.cat/es/cultura/exposici%C3%B3n-de-las-propuestas-presentadas-al-concurso-del-palau-de-vidre-de-lleida

Esperem que es trobi una solució tant per l’edifici, com pels Camps Elisis de Lleida.

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per recuperar la memòria  històrica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, i trobava a la publicació  EL CONVENT DELS CARMELlTES DESCALCOS DE GIRONA EN EL PRIMER TERC DEL SEGLE XIX. LULTIM INVENTARI DEL CONVENT. Excel·lent treball d’investigació  de la  MONTSERRAT HOSTA  REBÉS ( 1954 + 2013 ), i  SANTI SOLER  SIMON (Girona, 1959)

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/609786-la-investigacio-gironina-sacomiada-de-la-seva-arxivera.html

Sabem que el refetor del convent fou arrendat el juliol de 1821, un mes després que els frares abandonessin I ‘edifici, als mestres de primeres lletres Jaume Albertí i Pasqual Colle!l, pel preu anual de 192 reals, per tal donar-hi «lecciones de leer, escribir i contar, de gramatica casteIlana y catecismo de la Constitución». Aquests mestres, juntament amb el prevere Francisco Cirera, hi van impartir classes al lIarg de gairebé un any i amb una nodrida concurrència d'escolars. Ells parlen de més de 90 alumnes. Tot i la gran feina que les autoritats locals reconeixen que fan aquests mestres, la Diputació de Girona no s’està d'observar en el seu dictamen que la utilització que es fa d'aquell espai va a compte d'uns particulars, i no del mateix Estat que és a qui, en definitiva, correspondria crear un centre d'ensenyament de caràcter públic.

Malgrat això, el juliol de 1822 se'ls dona permís per continuar interinament impartint classes al refetor de convent.

Fotografia. Montserrat Anguila Presas

L’educació no ha estat mai, ni abans, ni ara, una prioritat del REINO DE ESPAÑA

 

CASA ANTONIO HURTADO ESTAPE. BARCELONA

 

Fotografia. Josep Masdeu Brufal

Llegia que el solar era propietat d'Antonio Hurtado i Estapé, qui sol·licità de l'Ajuntament de Sarrià l'any 1904 (concretament el 7 de setembre) el corresponent permís de construcció de la tanca del solar i de cimentació de la futura casa d'estiueig, aleshores al carrer de Caponata, cantonada passeig de Pedralbes. El tram que arribaria a Pedralbes des de Major de Sarrià del carrer Caponata mai es va realitzar. Antonio Hurtado encarregà a l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers  (Barcelona, 23 d'octubre de 1877[1] - Barcelona, 1 de febrer de 1955)  , el projecte i la direcció de les obres de la seva futura casa. Aquest va realitzar en aquest edifici una de les seves primeres obres. Els plànols van adjuntar-se a la sol·licitud de permís d'obres municipal el dia 1 de desembre de 1905, obtenint-se el permís el dia 22 d'aquest mes. L'obra principal es va realitzar l'any 1906

L'any 1945 es va dividir la casa en tres apartaments. A la noble planta baixa hi van viure les nebodes del senyor Hurtado (germanes Massagué Ribas); al pis primer hi anà a viure la família Moragas; i al pis segon la família del pintor J.M. Nuet i Martí. Els Nuet van viure fins a l'any 1993.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2260314-barcelona-cedeix-una-finca-modernista-a-la-fundacio-victoria-de-los-angeles.html

Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que  alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i  al Parlament Europeu,  insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.