ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalias, retratava l’església parroquial de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars sobirà, a la província de Lleida.

Llegia que l’església fou consagrada el 25 de setembre de 1149, per l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort (? - 1163, Londres)i el bisbe d'Urgell Bernat Sanç (1141- 1162), en presència dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Vic, Girona, Lleida i Saragossa.

El monestir fou fundat l’any 807 sota el patronatge de Sant Vicenç. El segle X passà sota l'advocació de Santa Maria.

Absorbí diversos monestirs i esglésies del veïnatge com Sant Pere de les Maleses. Per aquest motiu s'originaren friccions amb els bisbes d'Urgell, Sant Ot restituí l'any 1122 a Gerri tretze esglésies que l'hi havien estat usurpades. Gaudí de la protecció dels comtes del Pallars, que l'afiliaren al potent monestir de Sant Víctor de Marsella beneficiant-se així en gran manera al cenobi. A finals del segle XII l'actitud dels comtes canvià, recelosos del poder del monestir, hostilitat que no cessà fins l’any 1371 quan Gerri sol•licità l'ajut del bisbe d'Urgell , del rei Jaume I i Pere IV. Aquestes lluites empobriren el monestir despoblant els seus dominis i de la vila de Gerri, dedicada a l'explotació de la font salada que produïa rendes importants per al monestir.

L'any 1631 entrà a formar part de la Congregació Claustral Tarragonina, originant-se una certa recuperació fins a la guerra de Successió, que el tornà a assumir en una profunda crisi, comptant per aquestes dates amb un abat i cinc monjos quant en els segles XI i XII havia arribat a tenir cinquanta monjos.

L’any 1835, quan com a conseqüència de la desamortització del ‘ camarada ‘Joan de Déu Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Cadis, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), es produeix l'exclaustració, i passava a ser l'església parroquial de Gerri.

Us deixo un enllaç interessant :
http://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps03gerr.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

Retrateu TAMBÉ els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

ESGLÉSIA DE SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA

Retratava amb força dificultat l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès des de l’exterior, i amb el flaix des del reixat el retaule de l’altar major.

Un cop a casa, preparant aquest post, llegia que l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès, fou planejada i erigida pels germans Josep i Jacint Morató entre 1763 i 1765, i es tracta d'un edifici barroc tardà (similar als de Taradell, la Gleva o Vidrà).

Les dades diuen que Josep Morató i Soler (Vic 1677 — 1734), i Jacint Morató i Soler (Vic 1683 — Solsona 1736), eren finats les dates en que suposadament feien aquesta església.

El campanar, aixecat sobre una base del 1540, es construí el 1815 i es coronà el 1852.

La descripció ens diu; edifici de grans dimensions de planta rectangular. L'accés a l'església és un gran portal d'entrada d'estil barroc tardà amb diferents motius florals i de rocalla, un escudet amb la data 1767 i l'anagrama de crist a sobre del qual hi ha una fornícula amb el sant patró. A la façana principal, amb restes d'arrebossat, hi ha un rellotge de sol, una gran rosassa i un tester curvilini. Al costat del cementiri s'aixeca el campanar de planta quadrada format per diferents pisos amb un rellotge al pis superior. Totes les cantoneres de l'església són de pedra treballada.

Cap esment de l’interior on des del reixat se’ns fa visible el retaule central, que no va ser destruït en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, perquè aquí a Sant Boi de Lluçanès, es van obeir les instruccions donades des de la Generalitat de Catalunya.

Quan a la resta de retaules us deixo en enllaç molt interessant : http://www.santboidellucanes.cat/index.php?tipus=5&info=588

El culte a Sant Boi (Orléans, ... - Nimes, 20 maig probablement l’any 295), es dóna especialment al sud de França i d'aquí va passar a Catalunya, i a la litúrgia mossàrab, potser per l'arribada de relíquies del sant francès durant el segle VII-VIII.

L’edifici de l’església de Sant Boi de lluçanès, s’aixecava sens dubte amb els ‘ diners d’Amèrica’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT BOI DE LLUCANÈS. OSONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava l’edifici que va ser Ajuntament i Escoles Públiques de Sant Boi de Lluçanès.

Sortosament trobem en moltes ocasions persones d’edat que recorden encara on estaven les escoles.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

SOBREMUNT. OSONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava l’edifici que va ser Ajuntament i Escoles Públiques de Sobremunt.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA DOS RIUS. CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia de l’escola Dos Rius de Camarasa, edifici compost, amb un eix de simetria d'accés principal i dependències del professorat. Un passadís longitudinal dóna entrada a les quatre aules formant la façana principal i les altres perpendiculars, que formen una U amb la resta de l'edifici. Al final del passadís, a cada extrem, es troben els lavabos per a l'alumnat i el professorat. L'escola està envoltada per un pati amb una pineda de l'època. Un escut presideix les escales de la porta principal.

No trobava cap dada del seu autor, ni de la data en que s’inaugurava, a l’edició Edición del dijous , 13 febrer 1936, de la Vanguardia a la pàgina 9, es declara creada juntament a les de Bellcaire i Serós.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia arribar un e.mail en el que em diu que Joaquim Porqueres Bañeras ( , Lleida, 1893 +  Barcelona e, 21 de Mayo de 1978 ) arquitecte que havia obtingut el títol l’any 1917, va ser l’autor de l’escola de Camarasa l’any 1934.

Ho farem saber a l’Ajuntament.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DEL VILAR DE SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA.

Retratava la capella de la Mare de Déu del Roser de la casa dita El Vilar de Sant de Lluçanès, la identificava malgrat l’absència de qualsevol símbol religiós, perquè no sóc gat, però començo a ser vell.

De la casa magnifica, ens diu la descripció tècnica; gran casal de cos quadrat amb teulada a quatre vents i una torre al mig. Hi han diferents elements destacables del casal com l'entrada d'estil neoclàssic i uns carots amb motius animals que es troben a la teulada de la façana principal. A la dreta de la casa hi ha adossat un cos rectangular amb dues galeries porxades d'arcs carpanells rebaixats que comuniquen amb una petita torre de planta quadrada. A l'angle NO de la casa hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII, una cabana i una masoveria entre d'altres dependències que conformen el conjunt.

El mas és documentat des del 1176.

L’any 1256 n'era l'amo Pere Vila i tingué un eclipsament els segles XV-XVI.

Inicià l'ascensió actual a partir del 1613, quan hi passà a viure Geroni Vilarrasa fill del veí mas de Vilarrasa, el qual amb una hàbil política d'enllaços matrimonials i compres feu possible un gran patrimoni, els propietaris, foren creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855.

L'obra actual és del 1735 (el casal) i 1777 (les galeries).

El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró, només al terme de Sant Boi tenien vint-i-cinc cases.

El camí ple de tolls d’aigua ens feia desistir de la nostra visita a Sant Miquel de Gallifa, que si son certes les informacions que en donaven gent d’ Alpens, pertany avui al Gerard Piqué Bernabéu (Barcelona, 2 de febrer de 1987), que assegura – i me’l crec - , que no va fer cap mal comentari sobre la mare de l’àrbitre assistent en el partit en que el Barça perdia la Supercopa en benefici de l’Atlètic de Bilbao.

Un i l’altre – i l’ Arcàngel Sant Miquel també, per descomptat – saben que es va dir, i com es va dir, i n’hauran de respondre en el seu moment, davant d’un Tribunal que no es deixa influenciar per qüestions ‘politiques’.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANAÜJA. LA SEGARRA. LLEIDA CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a la pàgina de l’ajuntament de Sanaüja :
http://www.sanauja.org/index1.asp

Un cop situats fora el perímetre de les muralles, trobem les noves escoles.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.