EUFEMISMES

Estem un xic tips d’aquets mots o locucions d’expressió suau, atenuada, que tothom acaba utilitzant per evitar el sentir originari, dur, inconvenient o desplaent.

Així malgrat que sabem que la Política [ amb majúscules ] és la ciència i/o l’ art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors; donem aquest mateix nom a les accions estultes i maldestres – quan no clarament criminals – d’un conjunt d’individus que s’enriqueixen amb el treball de tots.

Tothom – fins els mateixos corruptes - saben que la Justícia és una virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Perquè doncs insistim en qualificar com a Justícia, les accions que consoliden l’espoli d’una col•lectivitat, o que l’obliguen a canviar la seva llengua ?

No us fa venir basques quan sentiu als nostres politics dir coses com : energies renovables, econòmica sostenible, justícia social ?.

No esteu fins al capdamunt dels progressistes ?. Sobretot dels que tenen uns ‘emoluments’ més que milionaris ?

No sentiu vergonya aliena, quan defensen un subsidi de 400 € durant sis mesos per a les persones sense feina, ni recursos econòmics ?

No us poseu vermells, quan determinen qui és – ells, en tots els casos – i qui no és demòcrata ?

Si us succeeixen aquesta mena de sensacions, vol dir que us resta encara un xic de ‘persona’, i que no tot està perdut.

Cal recuperar el sentit de les paraules; els que tenien una altíssima retribució econòmica en la tasca de vigilar els moviments econòmics i no ho van fer, han de ser jutjats i sancionats de forma molt rigorosa.

Com s’han d’anomenar els qui practiquen politiques discriminatòries i/o genocides ?; com als que fan riota dels més febles ?; com als qui diuen que només ells son demòcrates ?.

Deixem-nos d’eufemismes !