LA FONT JOAN PEDRO ROIG DEL CARRER MAJOR DE CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Voltaven 900 ànimes pel terme de Cubelles quan l’indiano Joan Pedro Roig ( Cubelles, el Garraf, 14 d’abril de 1830 +5 de novembre de 1890, en el naufragi del Victòria que feia el trajecte Nova York l’Havana), finançava l’arribada de l’aigua i la construcció de dues fonts públiques, que mitigaven un xic l’extrema misèria que patia Cubelles.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), que encara havia treballat quasi pel menjar fins passat el servei militar, davant de la Font del Carrer Major de Cubelles.

https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268417
A “Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig” (Grup d’estudis cubellencs, Anuari 2015) en Joan Vidal i Urpí ens relata la biografia de l’indià cubellenc i les vinculacions que va tenir amb la seva localitat.

Joan Pedro va néixer el 14 d’abril de 1830 a Cubelles. Els seus pares ja havien passat 11 anys a Cuba i possiblement havien acumulat una certa fortuna. De fet, un oncle d’en Joan, Llorenç Pedro, era propietari d’un important “ingeni” (fabrica de sucre) anomenat Asunción situat a Mariel, que més endavant ell heretaria. L’any 1860 l’ingeni Asunción “producia 6.700 cajas de azucar, …su dotación era de 400 esclavos”.

Els ingenis sucrers demanaven una gran quantitat de mà d’obra, els esclaus constituïen una part essencial de la producció. No va ser fins 1880, durant el regnat d’Alfons XII, que es promulga la llei d’abolició de l’esclavitud a l’Estat. El 7 d’octubre de 1886 van quedar en llibertat els darrers 25.000 esclaus africans o fills d’africans. Vint-i-un any després que l’esclavitud fos abolida als EEUU. Portugal l’havia abolida l’any 1761, França el 1794 i la Gran Bretanya el 1834.

Josep Baró i Blanxart, va néixer a Canet de Mar el 1798. Als 17 anys va salpar de Cadis fent de grumet i va arribar a l’Habana al cap de trenta dies de navegació. Va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus i va destinar els beneficis al sector naval, industrial, i ingenis sucrers, a través d’embargar propietats a canvi de préstecs que els plantadors no podien retornar. Com els seus amics Samà, Martí Torrents, i Güell, va finançar grups paramilitars destinats a terroritzar els reformistes cubans i esclafar els independentistes, i va conspirar contra el govern progressista de Madrid per restaurar la monarquia ultradretana. La seva filla Concepción Baró Jiménez es va casar el 1859 amb Joan Pedro i Roig. Concepción hereta l’any 1878, un ingeni a la localitat de Puerto Rico Libre encara més gran que el que ja tenia el seu marit. La collita de 1889-1890 els hi produí 43.000 sacs de sucre.

Joan Pedro no va perdre mai el contacte amb Cubelles, on va fer freqüents viatges i importants aportacions a la població. El desembre de 1879 va comprar 10 plomes d’aigua de Santa Oliva i en va donar 9 al municipi, d’aquesta manera quedava solucionat per a Cubelles el problema de l’escassetat d’aigua i el cau de malalties que representaven els pous d’on es venia extraia.
L’indià cubellenc també va donar les dues fonts públiques, una al carrer Major i l’altre al carrer sant Antoni, així com els safareig públics. Va finançar la col·locació de 32 fanals de petroli a la via pública, va fer aportacions a l’església, ajudava a les famílies desafavorides, etc… L’ajuntament de Cubelles en el Ple del 21 d’agost de 1881, li va atorgar el títol de fill predilecte i a la seva esposa el de filla adoptiva.

El 5 de novembre de 1890, quan tenia 60 anys i anava de Nova York a l’Havana el vaixell Victoria, en el qual viatjava va naufragar. Va morir juntament amb d’altres 59 nàufrags. En el seu testament va deixar cinc mil pessetes als cubellencs més necessitats.

Cap referencia a l’autor d’aquesta Font, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya