El seu “Curriculum Vitae” és impossible de superar; va participar en la Revolta de l'Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos.
Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat.
Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en tenir.se noticia de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, a la que TOTS ells havien jurat LLEIALTAT.
S'allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d'Aragó i el front del Segre.
S'exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d'Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l'any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà.
L'any següent s'escapà i s'incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se'l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges.
Les autoritats franceses li concediren la Legió d'Honor, que ell va rebutjar. Entenia que França havia faltat a les seves obligacions democràtiques, com novament ha fet.
En acabar la II Guerra Mundial, tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme.
Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes.
Va fer sabotatges contra torres d'alta tensió per lluitar contra el règim franquista.
El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d'atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d'un accident.
L'any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes. Ramon Vila però, continuà la seva lluita en solitari als boscos de l'interior de Catalunya.
El 7 d'agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny.
La seva agonia va durar fins a les set del matí. Va morir amb l’esquena acomodada en la seva motxilla. A les mans encara hi tenia una metralleta. Va estar agonitzant tota la nit, ja que la Guàrdia civil de la 231 comandància de Manresa, composta per uns 200 guàrdies, no van gosar apropar-s’hi, fins que es va fer de dia. https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/exercici-de-bona-memria-ramon-vila.html
Va ser enterrat, a l’altra banda del mur del cementiri de Castellnou del Bages, sense creu ni referència, oblidat entre el fullatge.
L’any 2000, fou enterrat dignament, una placa de vidre recorda als excursionistes i viatgers que allí reposa el darrer guerriller antifranquista.
Permanentment, a manera de capella perpetua, entre els arbres el vent xiula:
En Maroto és mort;
l’han matat les caderneres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario