El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església parroquial d'Artedó advocada a Sant
Vicenç, PATRIMONI Gencat ens diu que consta d'una sola nau construïda segons la
mateixa orientació del desnivell que fa el vessant on s'assenta la població.
Adossada a l'oest trobem la sagristia, també de planta rectangular i sobre la
qual hi ha el cor.
Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista
d’autors - , a l’Arxiu Nacional de
Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de
Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., DE MOMENT SENSE RESPOSTA
dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del
segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell
sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de
naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
L'església es presenta com un espai de planta central, més o menys
quadrangular, cobert amb volta d'aresta a la qual s'obren quatre capelles
orientades en sentit cruciforme a través de quatre arcs torals en arc de mig
punt. En una d'elles hi ha l'altar major.
Els arcs de l'interior de l'església presenten motllures de secció
quadrangular que es desenvolupen a partir de frisos de secció de quart de
cercle.
La il·luminació natural de l'església s'aconsegueix a través de tes
obertures practicades sobre el mur de migdia, una d'elles, la central i la més
gran, de forma semicircular, i les altres dues que la flanquegen, coronades en
arc de mig punt, que estan decorades amb vidres de colors.
La porta d'accés al temple s'obre a la base del campanar de torre situat a
la cantonada nord-oest del temple. Aquesta presenta una llinda, amb dovelles de
granit que formen una motllura, amb la següent inscripció: ORTODO Y Cª BESOLI
Ror + 1903.
El campanar de torre de l'església de Sant Vicenç d'Artedó és de planta
quadrada amb tres motllures horitzontals. A la part superior, on trobem les
campanes, hi ha quatre obertures d'arc de mig punt. La coberta és plana i
originàriament presentava merlets.
Els paraments interiors del temple estan arrebossats i a l'exterior són de
carreuons toscament desbastats i grans carreus quadrangulars a les cantoneres.
Part d'aquests carreus podria venir de l'església vella d'Artedó. A la part
baixa del campanar trobem un carreu amb la inscripció JOAN DOLZA 1684 que
demostra aquest reaprofitament.
La coberta del conjunt és de llosa, a triple vessant en el cas de l'espai
central de culte i de doble vessant en la sagristia.
A inicis del segle XX es construeix el nou temple segons el projecte de
l'arquitecte Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920) i s'aprofitaren materials de l'antiga
església.
La nova església fou inaugurada pel bisbe Joan Josep Laguarda i Fenollera (València,
22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) el 22 de gener de 1903,
quan encara no s'havia acabat el campanar.
Actualment l'església parroquial de Sant Vicenç d'Artedó està supeditada a
l'església parroquial de Sant Esteve d'Alàs.
Artedó, popularment anomenat Ortedó, és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Urgell sobirà. Segons Joan Coromines i Vigneaux el topònim Artedó o Ortedó prové del mot bascoide arte-dun que significa "ple de roures verds". És a 1.166 metres d'altura a la falda del puig de Sanatge al vessant septentrional de la serra del Cadí. El poble havia format part de l'antic terme municipal de Cerc, annexat al d'Alàs i Cerc el 1970. Anteriorment, fins al segle xix, Artedó n'havia estat el cap municipal, al qual també donava nom.
Des de l'any 2007 s'hi organitza anualment el Festival Picurt, una mostra de cinema de muntanya.
El Jordi Vila Juncá, retratava també l’edifici que havia acollit l’escola,
i que acull avui activitats de caire social.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/11/sant-vicenc-dartedo-alas-i-cerc-alt.html
Ah!, la parella romànica havia visitat Artedó, i no se’n va recordar de
preguntar on estava l’escola abans de la dictadura franquista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario