La necessitat em portava , un dia més, fins a Sabadell, per recuperar-me
dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 , em calien els serveis dels fisioterapeutes.
I val a dir que espero que la Seguretat Social, autoritzi més sessions,
perquè les seqüeles evolucionen lentament.
Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil –
encara no puc manipular la càmera fotogràfica - , retratava la façana de
l’edifici de la Rambla 22-24 , concebut
originàriament per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona;
1864 - Barcelona; 20 de setembre de 1928) com a hotel.
La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució
asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la
planta baixa i els pisos superiors.
La planta baixa està distribuïda en cinc vans on se situa la porta
principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit
horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen
els balcons.
Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats
per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i
de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a
manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins a arribar a
l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.
Originàriament va ser l’hotel ESPAÑA.
Posteriorment allotjà la Comissaria de la Policia Nacional, en aquella
època dins de les dependències policials hi havia un menjador públic, on es
podia dinar amb un preu sensiblement inferior als locals de restauració
propers, com el Petit Catalunya.
Més endavant, passà a ser propietat
de l'Ajuntament i del Gremi de Fabricants de Sabadell: s'utilitzà per al comerç
a la planta baixa i els pisos superiors els ocuparen l'Institut Municipal
d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell.
M’arribava una noticia trista, i
alhora, profundament negativa tant per a la persona que n’ha estat víctima, com
pel Servei de Traumatologia del Consorci del Park Tauli
Una persona de Castellar del Vallès patia una caiguda, i el portaven a
Urgències del Taulí, allà li deien que tenia un esquinç , l'estripada, distensió o estirament excessiu
d'un lligament - banda resistent de teixit elàstic que uneix els extrems ossis
d'una articulació – al peu. La
radiografia no confirmava aquesta diagnòstic, perquè hi havia molta
inflamació. La feien marxar a casa,
sense cap tractament rehabilitador.
Sessions de fisioteràpia privades, no aconseguien trobar millora, i per
insistència dels seus amics, demanava
visita al seu metge de capçalera – cosa de llarga i complexa tramitació
a Castellar del Vallès , en aquest context en que s’està desmuntant la Sanitat
Pública - , i finalment el radiòleg de Sant Felix, confirmava que el peroné
estava trencat.
Avui, li deien al Taulí que ja no es podia fer res, té més de 65 anys, i
que el dolor anirà marxant.
Ella no té intenció de presentar denuncia contra el Consorci Hospitalari
del Parc Taulí. Està clar però, que si més no, aquesta informació es pot
considerar una “notitia criminis” que hauria de donar lloc a l’actuació d’ofici
de les autoritats policials i/o judicials.
Si més no, el cas es podria presentar al Premi Josef Mengele, oi?.
Com deia una avia quan li preguntaven com es trobava, de cada vez, peor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario