IN MEMORIAM DEL COL·LEGI CONVENT DEL SANT ÀNGEL MÀRTIR. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ;  Col·legi-Convent del Sant Àngel Màrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans Rambla de Caputxins, 24). Raval.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Instal·lats inicialment a la Capella de Montserrat (Portaferrissa), molt poc temps després es traslladaren a aquest emplaçament on construïren el seu Col·legi-Convent en 1593.

Al costat es va construir el Col·legi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat acadèmica constant.

Pel seu estat ruïnós i per obrir el Carrer Nou de la Rambla fou enderrocat i refet del tot, a la vegada que s’alineava amb el nou traçat de les Rambles (1790).

 Durant l’ocupació napoleònica el Col·legi fou desallotjat cap a 1809-10, funcionant com oficines, fonda, i cavallerissa, passant la comunitat al Convent del Carme. Reocupat en 1814, amb el Trienni Liberal fou desallotjat de nou (1821-24), funcionant com Caserna de batallons, Acadèmia, i Col·legi de Farmacèutics.

La Crema de Convents de 1835 no el va afectar perquè al costat es trobava l’antic Col·legi-Convent de Franciscans, que des de 1834 era Caserna  de Policia;  l’Exclaustració i la Desamortització però, el van suprimir. Després de diversos usos, des de 1844 va funcionar com a Caserna  de la Guardia Civil.

Excepcionalment l’edifici no ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Caserna , ara de la Guàrdia Urbana, els autors de la darrera reforma foren els arquitectes, Ramón Sanabria Boix ( Lleida, 1950 ) , i Ramon Artigues i Codó (Lleida, 1936)

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13692

https://sipfepol.cat/sipweb/article?item=uH7UVrQLr25jMdkM3UqSkg==

 

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

 Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.