domingo, 8 de junio de 2025

IN MEMORIAM. CAN CARNER. CONVENT DE LES GERMANES JOSEFINES DE LA CARITAT DE MOIÀ.

 

https://www.perplexity.ai/search/germanes-josefines-moia-histor-GzgUB4qVR4.tneqQumqVPw

Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en 1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment ancians.

Les Germanes Josefines es van fer càrrec de l’assistència als malalts pobres de Moià, tant a domicili com a l’hospital local. La seva abnegació i dedicació van ser molt valorades per la població, fins al punt que es va crear una Junta governativa i administrativa sota la presidència de l’arxipreste per fomentar i donar suport als serveis humanitaris que les Josefines prestaven als malalts, cuidant-los i consolant-los en els seus sofriments. Aquesta tasca va ser reconeguda com una garantia d’èxit i un consol pels malalts de la vila.

A partir de 1971, les Germanes Josefines van assumir la gestió i atenció de l’Hospital de Pobres de Jesucrist, un edifici històric que ja havia estat regentat anteriorment per altres ordres com les Carmelites de la Caritat des de 1848. Aquesta institució, fundada al segle XIII, va esdevenir un centre assistencial clau per a la gent gran i els més necessitats de Moià.

Un dels espais més emblemàtics associats a les Germanes Josefines a Moià és l’antic convent ubicat a Can Carner, un gran casal del segle XIV que va ser adaptat com a convent de les germanes fins a temps recents. Aquest edifici, conegut popularment com Can Carner, forma part del patrimoni històric i arquitectònic de la vila.


http://www.latosca.cat/La_Tosca_03-2008.pdf

L’atenció als col·lectius mes desvalguts es materialitzaria també amb altres Congregacions com  l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870. Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores. 

La mal dita I.A  no distingeix entre una i altra Congregació, i com l’estultícia s’encomana més que la grip, hi haurà qui afirmarà que son les mateixes.   Insistiu cordialment en que no és així.

Avui diumenge 8.6.2025  es durà a terme  el DESFILE A FAVOR DE LA MÀFIA EN MADRID

Sembla que desfilaran PERFECTAMENT IDENTIFICADES , totes les Unitats Administratives implicades

Hi haurà una representació MOLT DESTACADA de la SANTA COMPAÑA

S’esperen també Unitats Distingides en el Genocidi de Gaza i una ALTA REPRESENTACIÓ dels EEUU

Farà força patxoca.

 

martes, 3 de junio de 2025

L’ESGLÉSIA DE SANT MARCEL DEL GUINARDÓ, AIXOPLUGA LES CELEBRACIONS DE SANT FERMÍ. BARCELONA

  

Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al  Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org -   acull les celebracions de la comunitat navarresa.



https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692

L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.

 L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.

És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.

 La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte  Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.

 


https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155

Publicàvem suara :

TENIU DADES I/O IMATGES DE CAPELLES, ERMITES, ESGLÉSIES DE CATALUNYA ON ES VENERI A SANT FERMÍ?.



Ens agradarà rebre les vostres informacions a l'email castellardiari@gmai.com 

Que sant Marcel, Sant Fermí, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

domingo, 1 de junio de 2025

ESGLÉSIA DE VALLS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. GUIXERS. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR

 

Felip V, eternament maleit davant Déu,  establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valls-guixers

Església ubicada a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona. Consta d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és romànica. Una teulada única cobreix absis, nau i porxo. L'absis, avui sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i una altra tapiada al mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres escairades a cops de maceta i afilerades.




De les finestres l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues esqueixades.

Ens  agradarà rebre una imatge de la Marededéu que es venera en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17322

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-de-valls-la-casa-nova.html

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/santa-maria-de-valls-guixers-solsones.html

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


viernes, 30 de mayo de 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PORRERA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT JOAN. EL PRIORAT.

 

https://reusdigital.cat/noticies/prioratdigital/sant-joan-de-la-cirereta-o-el-portic-festiu-de-porrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11344

L’església de Porrera, advocada a Sant Joan apòstol i evangelista  fou  bastida en substitució d'una anterior, l’any 1754, previ un acord dels veïns que cediren diverses rendes per a tal fi. L'edificació comportà la destrucció d'edificis antics que hagueren d'aportar el solar i se n'encarregà el mestre d'obres de Falset Joan Oliver i el seu fill, per un import total de 17556 lliures.

La primera pedra fou col·locada el 9 d'agost de 1763 i bou beneïda el 29 de setembre de 1771. Hom hi instal·là altars procedents del temple antic i el 1776 un orgue construït a Reus.

Durant l'ocupació dels francesos fou convertida en estable i el 1833 es renovà el campanar.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats ple general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC  de la II República ,  es cremà l'arxiu parroquial i la totalitat dels altars

 La cúpula, molt malmesa, s'ensorrà ,  i  a l'estiu del 1987 s'han enllestit les obres de reconstrucció.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs en llengua catalana a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/02/goigs-sant-joan-evangelista-en-el-seu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-porrera

Que Sant Joan apòstol i evangelista  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

IN MEMORIAM. SANT SALVADOR & SANT MIQUEL DE GOLORONS. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

 

https://clarianacardener.ddl.net/el-municipi/turisme/sant-salvador-de-golorons

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17462

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-golorons-clariana-de-cardener


 



Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original.

És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius.

En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper.

Es troba camuflada enmig de les instal·lacions ramaderes de la masia de Golorons.

És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”.

D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis, cobert amb lloses, es conserva encara força bé. 

És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.

Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i que, finalment, no es realitzà mai.

Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement abotzinada la de migdia.

La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.

Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit.

D’acord amb Xavier Sitjes i Molins [https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/], i Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , per l’estructura de l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.

En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat, coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes, per tal com era resolta amb un embigat longitudinal.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.  

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO. 

Que Sant Salvador , l’Arcàngel Sant Miquel,      Sant Antoni de la  Sitja, i tot l’estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

martes, 27 de mayo de 2025

Église Saint Pierre De Mérens D'En Haut. La Catalunya sota domini de la mal dita - i maleïda per Déu - República Francesa

 https://www.perplexity.ai/search/eglise-saint-pierre-de-merens-97c4e2w0QSuPesi_E4U0cA

Església de Sant Pere de Mérens d'En Haut

Descripció general

L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és una església romànica del segle X situada a Mérens-d’en-Haut, dins el municipi de Mérens-les-Vals, al departament de l’Arieja, a la regió d’Occitània (França). L’edifici es troba a 1.153 metres d’altitud, a la part alta del poble, en un entorn pirinenc 

Arquitectura i estil

Estil romànic-lombard, considerat el primer temple d’aquest estil al Vall d’Arièja.

Planta senzilla, d’una sola nau, amb absis semicircular i arcs de mig punt.

Destaca la torre campanar, de planta quadrada i tres nivells, amb finestrals geminats a cada cara, inspirada en el model catalano-andorrà.

L’església actualment es troba en estat de ruïna consolidada, principalment a causa d’un incendi l’any 1811 durant la Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).

Història

Documentada des de l’any 994, quan fou donada pels senyors locals a l’abadia de Santa Maria de Lagrasse; la donació fou confirmada pel papa Gelasi II el 1118.

Posteriorment va dependre de l’abadia de Sant Volusià de Foix, situació confirmada pel papa Honori III el 1224. 

L’any 1811, l’església i el poble van ser incendiats pels Miquelets del general Villamil, en el marc de la guerra d’independència espanyola. 

Declarada Monument Històric de França el 1969.

Context i valor patrimonial

És un dels temples més antics de la zona i un exemple singular del romànic pirinenc, amb influències catalanes i andorranes, especialment visibles a la torre campanar.

 


Malgrat el seu estat de ruïna, és un punt d’interès per a amants de l’art romànic i excursionistes, ja que el GR10 passa prop del temple.

Resum

L’Església de Sant Pere de Mérens d’En Haut és un monument romànic-lombard únic als Pirineus, testimoni de la influència catalana a la regió i de la història convulsa de la frontera pirinenca. Tot i estar en ruïnes, conserva una torre campanar emblemàtica i un entorn natural espectacular

Que l'apostol Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

miércoles, 21 de mayo de 2025

CENTRE CÍVIC ANTIGUES ESCOLES DE MAS RAMPINYO

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.

Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.

https://www.montcada.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/centre-civic-antigues-escoles-de-mas-rampinyo.html

https://www.youtube.com/watch?v=Big5CbuiGNM

No en trobava dades a :

https://www.montcada.cat/patrimoni

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arquitectonic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Montcada_i_Reixac



Sou pregats de fer-nos arribar dades històriques i l’autor de l’edifici, i en el seu cas de les posteriors modificacions i reformes a l’email castellardiari@gmail.com

 

 

domingo, 27 de abril de 2025

ESGLÉSIA DE POSTILS, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. NAVÈS. SOLSONÈS.

 

L’església es va construir l'any 1671 i es va restaurar el 1791, com consta a la llinda de la portalada, quan Jaume Postils era rector de la Selva.



A la façana principal hi ha adossada una església orientada nord - sud, amb porta allindada, més amunt hi ha un rosetó i a la part superior una arcada tapiada. És també de planta rectangular i té teulada a doble vessant. A l'oest, hi ha un gran cobert amb teulada d'un sol vessant.

El parament és de pedres irregulars amb morter i es conserva el portal de pedra amb arcada. Es conserven a la casa tres forns: dos de calç i un d'oli.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://goigderomanic.blogspot.com/2016/11/santissim-sagrament-de-tentellatge.html

L'església de Tentellatge ha estat substituïda per la de la masia de Postils, més a ponent, a la vora de l'aigua d'Ora.

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

sábado, 5 de abril de 2025

ESGLÉSIA D’USALL, ADVOCADA A SANT CRISTÒFOL/ MENNA I A SANTA ANNA. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-dusall-porqueres

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-cristofol-dusall/

https://turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_costumbres-y-tradiciones_7/goigs-glorios-martir-sant-cristofol-usall_714

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15323

Usall havia estat un ens local independent (batllia de Banyoles, senyorejada pel Monestir de Banyoles) fins a l'abolició de l'antic règim senyorial, al primer terç del Segle XIX.

 Després de ser uns anys independent, el 1846 el seu terme va ser unit al nou municipi de Porqueres, juntament amb d'altres pobles.

L'església  d’Usall , advocada a Sant Cristòfol/Menna i Santa Anna,  apareix per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175).

El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció d'aquesta parròquia.

 A mitjan segle XVIII l'església va ser saquejada per les tropes franceses.

L'absis ha estat eliminat i ha estat substituït per un cos rectangular que amplia la nau i conté la sagristia.


Fotografia de Francesc Suades 

La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle XI, va patir una ampliació al segle XII, moment en què es va realitzar quasi tota la construcció.

L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle XVIII.

Entre els anys 1965 i 1987 es feren els treballs de restauració: es va treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original.

També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu.

 A l'interior es conserven diverses imatges de culte del segle XVIII i una pila baptismal del segle XVI.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com  , i si existeixen, un exemplar dels Goigs, posats a demanar, oi?

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45425

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

 Que Sant Cristòfol /Menna   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

jueves, 3 de abril de 2025

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONTMELÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

L’edifici projectat per l’arquitecte  Eusebi Bona i Puig   (Begur, l’Empordà jussà , 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972), s'inicia l'any 1919 i no es  conclou fins l'any 1927.


 Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estava destinat a les oficines municipals.


https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/eusebi-bona-i-puig

Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament

Al cens de 1920 constaven 642 ànimes,  l’any 1960 es duplicaria la pobla vió  1.366, i es tancava l’exercici 2024 amb 8.906 habitants de dret. Trobar un montmeloní, montmelonina, amb avis i pares nascuts també a Montmeló,  és un més extraordinari que trobar un polític honest.

lunes, 24 de febrero de 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LLASTANOSA, ADVOCADA A SANT ISIDRE LLAURADOR. NAVÀS

 

Llegia; Al segle XVII es té constància de l’existència de la capella de Sant Isidre de la Llastanosa, construïda el 1619 i de la qual en queden poques restes.




El 1878 es va ampliar la part de llevant que incloïa la capella.

 El retaule de la capella, que s’ha conservat en part, tenia una inscripció que deia: “JUAN VILA 1887”.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Llastanosa, és un col·lectiu  vegetal derivat de llastó 'graminia semblant a una espècie de palla seca o fenaletes'

La signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES en la que la Jerarquia Catòlica beneïa l'alçament dels militars feixistes, com  intuïa el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943),  tindrà com a conseqüència el creixement del laïcisme, i qui sap, si la desaparició de la mateixa església catòlica. 

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Que Sant Isidre, malgrat la seva procedència madrilenya, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


CAPELLA DE VALLBONA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. NAVÀS. EL BAGES

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vallbona

Al segle XVII, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 metres.





En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia

https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallbona

La signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES en la que la Jerarquia Catòlica beneïa l'alçament dels militars feixistes, com  intuïa el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943),  tindrà com a conseqüència el creixement del laïcisme, i qui sap, si la desaparició de la mateixa església catòlica. 

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Que Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


martes, 18 de febrero de 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

 

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm


El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

 

 

ERMITA DE SANT ALEIX DE CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-aleix-el-pont-de-claverol

Les restes conservades corresponen als murs laterals d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual s’endevina el perímetre exterior. Devia estar coberta amb embigat de fusta, si tenim en compte l’escàs gruix de les seves parets, que es mantenen en una alçada variable, però no superior a 1,50 metres. 

De les parets, a part el perímetre absidal, es conserven les cantonades amb la façana oest, totalment desapareguda i on devia situar-se la porta, de la qual no hi ha vestigis, com tampoc de cap finestra.

 


L’aparell és de reble ben ordenat en filades que tenen una certa uniformitat, palesant formes constructives rurals, probablement del segle XI.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges antigues de l'ermita a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

sábado, 15 de febrero de 2025

ESGLÉSIA DE SAPEIRA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 

El topònim Sapeira indica que el poble dalt d'un turó rocós, ipsa petra

El topònim Sopeira indica que el poble és sota una roca,  sub petra, o, en català antic, sots peira

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7835

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sapeira-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43403

Llegia, edifici romànic molt transformat, consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb arcs torals. Avui el cos rectangular de la sagristia ha substituït a la capçalera absidal. També s'han afegit capelles als murs nord i sud i s'hi ha adossat una rectoria actualment ruïnosa i un campanar de torre, recentment refeta amb obra de maó vist. La porta original, en el mur meridional, estava conformada per un arc apuntat, amb una arquivolta en degradació que constava d'un guardapols bisellat i que arrencava d'una imposta senzilla, igualment bisellada. La construcció d'un tercer arc, més baix, altera notablement la composició original. Els paraments són de carreus ben tallats i polits, disposats en filades uniformes, mentre que a la part baixa del mur l'obra mostra únicament carreus escapçats.


Ens agradarà. Si existeixen, rebre  a l’email  castellardiari@gmaI.com un exemplar dels Goigs, i si és possible imatges del interior de l’església.

També, si és possible, aclarir quina és l'advocació de l'església, sembla que per als Bisbat de Lleida està advocada a l'Apòstol Sant Pere.  

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.