jueves, 31 de julio de 2025

IN MEMORIAM. EL PONT DE SELLES. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA


 Avui desaparegut sota les aigües de l’embassament d’Escales, conservem la memòria d'una obra clau per a les comunicacions entre el Pla de Suert i les valls pirinenques de la Noguera Ribagorçana amb la Terreta, la Baixa Ribagorça i les planes de la Noguera i Lleida, a través de l’estret d’Escales.

Aquest pont - que pensem s'aixecava a l'edat mitjana  - era molt més que una estructura arquitectònica, perquè fou via de pas, comercial i vincle cultural entre els territoris ribagorçans a través del congost d'Escales.

La seva presència perdura en la memòria oral i col·lectiva, quan es contemplen o naveguen les aigües de l'embassament.

Sembla que desapareixen també les dades històriques, oi?: 

Està clar però, que no a causa de l'embassament d’Escales, sinó clarament per l'odi irracional vers Catalunya, la seva llengua i la seva historia.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE DARNIUS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 



Llegia de l’Església parroquial de Darnius, situada al centre del poble,  advocada a l’Assumpció d ela Marededéu, mal dita Santa Maria  pel heretges que neguen validesa al concili d’Efes de l’any 431;  temple d'una nau de planta rectangular i absis semicircular. Notem que l'única dissonància respecte d'aquest esquema és la sagristia, de planta també rectangular, que es troba al costat de tramuntana de la capçalera. L'accés al temple es realitza a través de dues portes situades al mur de migdia. La més notable s'obre a llevant, i presenta dos arcs en degradació, llinda i timpà. Totes les finestres són de doble esqueixada i d'arcs monolítics de mig punt. Damunt la façana occidental s'observen les pilastres del campanar de cadireta romànic, el qual en el segle XVII fou substituït per la torre que avui encara s'aixeca a l'extrem nord de la façana. Aquesta emergència arquitectònica té planta quadrada i la seva part superior quatre obertures amb arcs de mig punt i coberta apiramidada. A l'interior trobem una volta apuntada. Tot i que no és visible en planta s'aconsegueix marcar una clara separació entre la nau i el presbiteri gràcies a l'arc triomfal, doble i també apuntat. L'aparell de tot l'edifici està compost per carreus de granit ben escairats. Uns cossos sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen una intervenció durant els segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar al temple d'elements que contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta, espitlleres en els murs afegits, etc.)

Al mur de migdia s'obren les dues portes, una d'elles, la situada més a llevant, presenta dos arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà. En aquest darrer observem una decoració en baix-relleu d'un notable interès iconogràfic. Es tracta d'un crismó emmarcat per una orla que representa el sol i dues petites estrelles de vuit puntes, una a cada banda. La lectura del crismó ens permet assegurar que estem davant una representació de la Trinitat. Així, la P superior s'identifica amb el Pare; l'alfa i l'omega amb el Fill; la lletra restant, la S, amb l'Esperit Sant. El crismó ha deixat de ser un monograma de Crist per ser un monograma de la Trinitat. Aquest canvi en el seu significat ja el trobem a Jaca, i a altres temples peninsulars d'inicis del romànic. El fet que el crismó aparegui emmarcat pel sol és una referència més al misteri de la Trinitat.

Fotografia. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982)

En aquest sentit, cal recordar que és  un dels símils il·lustratius que Roldàn donà al musulmà Ferragut per demostrar-li l'existència de la Trinitat és el de l'astre solar.

Les estrelles representen, amb les vuit puntes, les idees d'eternitat i pas a una nova vida.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-darnius

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

viernes, 25 de julio de 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE YASO. BIERGE. SOMONTANO DE BARBASTRO. OSCA. L’ARAGÓ.

 


L’Església parroquial de Yaso, al terme de Bierge, que retratava la Ana Sanchez Lafarga , advocada a l’apòstol Sant Andreu,  originàriament  era una església romànica, de la qual es conserva el perímetre, amb un absis semicircular orientat a l'est i nau única, realitzats en carreuat. En època barroca el temple va ser ampliat amb l'afegit de dues grans capelles cupulades al primer tram de la nau, a manera de transsepte; així mateix, tot el perímetre original va ser sobreedificat  i es va substituir la volta. També s'hi va construir una torre, que va ser adossada a la part central del costat de l'Epístola.

 

L'església romànica original està realitzada amb carreu, mentre que el recreixement barroc és de tàpia, reforçat amb cadenes de carreus, més alguna ocasional de maó. També són de carreuat les capelles laterals afegides, que estan coronades per llanternes de maó.

 

A l'exterior, destaca la diferència d'obra i materials entre l'edifici original i el seu recreixement, separats a més per la cornisa original romànica, de pedra, motllurada en nasella i sustentada per petits gossos de llaura convexa del mateix material. Sobre l'absis semicircular original, la part afegida adopta, a més, una forma poligonal.

 

També, els grans volums quadrangulars de les capelles afegides al començament de la nau. Estan coronades per grans llanternes hexagonals de maó. A cadascun dels seus draps s'obre una obertura en arc de mig punt. Les cobreixen sostres a sis aigües, molt rebaixades, sobre cornisa de maó disposada en cantonada

 

La portada s'obre a l'hastial. És una obertura en arc de mig punt trasdossat per un guardapols molt ressaltat.

 

A l'interior, consta de nau única, en el primer tram de la qual s'obren les capelles laterals a manera de transsepte, i capçalera semicircular lleugerament més baixa.

 

La capçalera està coberta amb volta de cambra d'esfera romànica original. La nau ho fa amb una volta de mig canó lleugerament rebaixada, també producte de la reforma barroca, dividida en tres trams per torals rebaixats que baixen en un senzill entaulament motllurat i escalonat que recorre tot el perímetre de la nau.

 

Les capelles s'obren al primer tram de la nau a través de senzilles embocadures de mig punt. Són espais quadrangulars coberts per cúpules gaionades sobre petxines molt similars a les de la propera església de Morrano. Compten amb una profusa decoració en guix: a les petxines, sants de mig embalum envoltats per garlandes i marc vegetal; en l'arrencada de les voltes, caps alats de putti; i als nervis de la cúpula, relleus de caràcter vegetal. Una de les capelles presenta també pintures murals contemporànies a la seva construcció, relacionades amb una família cognominada Sánchez: escuts, medallons…

 

També la nau conserva pintures ornamentals barroques, amb motius de garlandes, medallons, elements geomètrics…

 

Al costat de l'Epístola s'obren a més dos buits senzills. El primer, a la part central, en arc rebaixat, dóna accés a la torre. El segon, més cap als peus, adovellat, conserva al seu interior la pila baptismal.

 

Té cor alt als peus, amb front pla.

 

La torre està adossada a tocar de l'Epístola. Té planta quadrada i el seu alçat no presenta particions. A la part superior s'obren senzilles obertures en arc de mig punt per a campanes, un per cada drap.


Sembla que fa funcions de local social.


Si existeixen ,agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/HUESCA_Yaso.pdf

https://somontano.org/bierge

https://www.bierge.es/espacios-e-instalaciones-municipales/-/asset_publisher/8eep3Hz3SAuR/content/id/7244696

https://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-007-058-047/Iglesia/de/San/Andr%C3%A9s.html

Que l’apòstol Sant Andreu Elevi  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural, i pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA

jueves, 24 de julio de 2025

L’AUTOR DE LA REFORMA DE MAS POMER A PRINCIPIS DEL SEGLE XX VA SER L’ARQUIRECTE JOSEP DANÉS TORRAS?. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS.

  

Sergi Pujadó Soler –ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com -  és l’autor de la transformació del mas Mas Pomer  que presentava un estat d'abandó sever. Sostres enfonsats, murs deteriorats i elements estructurals col·lapsats feien inviable el seu ús sense una intervenció integral. 

S’ha desenvolupat un projecte complet de recuperació, centrat a respectar el valor patrimonial de l´immoble mentre s´introduïen criteris d´eficiència energètica i autosuficiència



Hom especula que  el mas  Pomer, podria ser obra de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955 ) com Can Huget de Villalonga de Ter, o el Peiró de  Sant Pau de Segúries, ens agradarà però, rebre’n confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3878

https://www.cantabriaeconomica.com/informacion-al-dia/la-rehabilitacion-de-mas-pomer-en-camprodon-espacio-de-lujo-liderado-por-ps-arquitectura/

https://pujado-soler.com/

https://maspomer.com/

martes, 22 de julio de 2025

IN MEMORIAM. EL MAL DIT PONT VELL DE VILALLER. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

El pont, coneguda ara de forma incorrecta, com Pont Vell,  és una construcció del segle XVII que  permetia creuar el riu Noguera Ribagorçana, unint el nucli de població principal de Vilaller amb l'anomenat barri d'Aragó que queda a la riba dreta del riu.

La construcció original tenia tres ulls, el pont va ser malmès durant la riuada de 1963 i se'n van perdre dos.

Durant un temps unes passeres de fusta sobre el pont derruït permetien travessar el riu, fins que el Juny de 1964 es va construir un pont nou aigües amunt del riu que perdura actualment.


L'Àngels Peruchet, recollia imatges de les restes que es conserven encara. 

La Ribagorça sobirana està prop de Déu,   però, dissortadament massa lluny de Barcelona i/o de Madrid  

Només l'adveniment de la República Catalana ens retornaria l'esperança. 

ESCOLA IGNASI VENTÓS MIR I LES CASES DELS MESTRES. BADALONA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

  Llegia que l’Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) cedia una parcel·la de 1202 m² a la plana d'en Tàpies a l'Ajuntament de Badalona  l’any  1924, per a la construcció d’un edifici escolar, al que se li va posar el seu nom en agraïment. 




L’arquitecte encarregat fou Adolfo Ruiz Casamitjana (Barcelona, 1869 - 1937),  autor també de l’Escola de Treball, i de l’Escola de Can Canyedó, que  fins al seu trasllat duia el  nom de Dolors Anglada i Sarriera (Barcelona, 28 d'octubre de 1892 – Tiana, 12 de setembre de 1984)

 La primera pedra fou col·locada el 15 d'agost de 1924; l'edifici s'acabà el 5 de desembre de 1926.

L’edifici de les cases del mestres el dissenyava l’arquitecte Josep Fradera i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de 1972) 




Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

OLLERS I L’ESGLÉSIES NOVA I VELLA, ADVOCADES A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARBERÀ DE LA CONCA

 

L’església actual es va construir aprofitant un habitatge durant la postguerra,  arran de la destrucció de l’antiga església parroquial.



 Actualment, de l’antiga església construïda sobre una  romànica, només se’n conserva una part de la façana i el primer tram d’entrada.



La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.

 Es tracta d’una sola nau i coberta amb volta de canó, d’estil barroc.

https://concadebarberaturisme.cat/pobles/ollers/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12640

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible fotografies del interior de l'Església nova. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu e elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

domingo, 13 de julio de 2025

IN MEMORIAM. ERMITA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ. EL FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL. (IA)

 

Tornava del santuari de l’Ajuda de Balenyà, i en creuar el Figaró en cridava l’atenció una construcció que evocava – almenys per a mi – un edifici religiós


Com havia fet en altres ocasions , posava blanc sobre negre, el que alguns defensaran com la llegenda de l’ermita votiva de Sant Sebastià del Figaró, que estava situada al camí de Vallcàrquera.

La petita ermita dedicada a Sant Sebastià, era un temple humil, d’una sola nau amb capçalera semicircular, murs de pedra i tàpia, contraforts laterals i un petit campanar de cadireta. La porta rectangular i un ull de bou quatrilobulat presidien la façana, on una inscripció recordava el nom de qui l’havia aixecada i la data fundacional: 17 de maig de 1716.

Durant generacions, els veïns del Figaró hi pujaven en processó per demanar la protecció del sant contra les pestes i les tempestes, i celebraven l’aplec amb gran devoció.

Amb el pas del temps, la vida al poble va canviar.

A darreries del segle XIX, l’ermita, ja poc freqüentada i malmesa pels anys, va desaparèixer silenciosament.

Les pedres que havien escoltat tantes pregàries van donar pas a una nova construcció. En aquell mateix indret, aprofitant la ubicació privilegiada i l’encant del paisatge, s’hi va aixecar una casa d’estiueig.

La nova casa, tot i la seva modernitat, evocava l’esperit de l’antiga ermita. La seva tipologia recordava les obres que Manuel Joaquim Raspall i Mayol, dissenyaria arreu del Vallès Oriental: façanes amb formes sinuoses, finestres amples que deixaven entrar la llum, teulades inclinades i detalls decoratius d’inspiració modernista i noucentista.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1954) nascut a Barcelona i vinculat familiarment  a la Garriga, va transformar la comarca amb més de set-centes obres, moltes d’elles cases d’estiueig per a la burgesia barcelonina, que buscava la calma i la bellesa del paisatge vallesà.

El record de l’ermita de Sant Sebastià  però, no es va esborrar del tot: va perviure, transformat, en la silueta d’una magnifica casa coneguda com Sant Sebastià,   que, com la vella capella, mirava el camí i acollia la vida, la memòria i els somnis dels seus habitants.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-0

Els Mapes de Patrimoni, que volen substituir els Catàlegs que obliga – sense sanció – a fer la Llei de Regim Local,  no son - ni ho pretenen -  exhaustius amb la descripció del Patrimoni Històric.  Cal complir  - ni que sigui de forma deliberadament maldestra -  una norma legal, doncs així ho fan  al REINO DE LA CORRUPCIÓN I LA DESIDIA.     

 

martes, 8 de julio de 2025

L’ESGLÉSIA DE SENTÍS ESTÀ ADVOCADA A SANT JULIÀ O A SANT JOSEP?. SARROCA BELLERA.

 


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-sentis-sarroca-de-bellera

https://www.monestirs.cat/monst/pajus/pj10sent.htm

https://www.bisbatlleida.org/sites/default/files/Inventari%20immobiliari_0.pdf

Sembla que l’actual advocació és la de Sant Josep. 

Si existeixen ens agradarà rebre’n un exemplar dels Goigs, i si fis possible imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com .

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics.

Que sant Julià, Sant Pere, i tota la cor celestial ,   elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

lunes, 7 de julio de 2025

TENIU DADES DE L'AUTOR DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DE L'AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 El bisbat de Vic no té dades publicades de la destrucció que patien els edificis religiosos com a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República, i per la signatura del bisbe,  Joan Perelló i Pou, nascut a Santa Maria del Camí (Mallorca)   el 30 d'abril de 1870, i que  va ser preconitzat com a bisbe el 20 de Juny de 1927, de la carta col·lectiva que beneïa els crims de franquisme.

 Va ser Bisbe de Vic entre els anys 1927 i 1955

El bisbe Romà Casanova i Casanova (Deltebre, 29 d'agost del 1956)s’havia de fer enrere de la seva invitació a l’arquebisbe de Valladolid,  Luis Javier Argüello García (Meneses de Campos, 16 de mayo de 1953), que sembla enyorar-se d’aquell episodi tràgic que l’església batejava com LA CRUZADA. 

Altar del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Balenyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/48310/rec/1


Teniu dades de l'autor de la imatge de la Marededéu de l'Ajuda ?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu de l'Ajuda elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

miércoles, 18 de junio de 2025

IN MEMORIAM. L’ALBÈNIZ DE BADALONA .

 

Anys 50´s . “L'Albèniz” a Badalona, el institut d´ensenyament on s´han format molts badalonins, fundat l´any 1933, ha tingut diferents indrets fins l´actual al Parc Serentill.

El de la imatge correspon a la Avinguda Marti Pujol cantonada amb Anselm Clavé i la fotografia va ser feta per Jesús Morales l´any 1957.



https://agora.xtec.cat/ies-isaac-albeniz/linstitut/historia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Isaac_Alb%C3%A9niz

domingo, 8 de junio de 2025

IN MEMORIAM. CAN CARNER. CONVENT DE LES GERMANES JOSEFINES DE LA CARITAT DE MOIÀ.

 

https://www.perplexity.ai/search/germanes-josefines-moia-histor-GzgUB4qVR4.tneqQumqVPw

Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en 1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment ancians.

Les Germanes Josefines es van fer càrrec de l’assistència als malalts pobres de Moià, tant a domicili com a l’hospital local. La seva abnegació i dedicació van ser molt valorades per la població, fins al punt que es va crear una Junta governativa i administrativa sota la presidència de l’arxipreste per fomentar i donar suport als serveis humanitaris que les Josefines prestaven als malalts, cuidant-los i consolant-los en els seus sofriments. Aquesta tasca va ser reconeguda com una garantia d’èxit i un consol pels malalts de la vila.

A partir de 1971, les Germanes Josefines van assumir la gestió i atenció de l’Hospital de Pobres de Jesucrist, un edifici històric que ja havia estat regentat anteriorment per altres ordres com les Carmelites de la Caritat des de 1848. Aquesta institució, fundada al segle XIII, va esdevenir un centre assistencial clau per a la gent gran i els més necessitats de Moià.

Un dels espais més emblemàtics associats a les Germanes Josefines a Moià és l’antic convent ubicat a Can Carner, un gran casal del segle XIV que va ser adaptat com a convent de les germanes fins a temps recents. Aquest edifici, conegut popularment com Can Carner, forma part del patrimoni històric i arquitectònic de la vila.


http://www.latosca.cat/La_Tosca_03-2008.pdf

L’atenció als col·lectius mes desvalguts es materialitzaria també amb altres Congregacions com  l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870. Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores. 

La mal dita I.A  no distingeix entre una i altra Congregació, i com l’estultícia s’encomana més que la grip, hi haurà qui afirmarà que son les mateixes.   Insistiu cordialment en que no és així.

Avui diumenge 8.6.2025  es durà a terme  el DESFILE A FAVOR DE LA MÀFIA EN MADRID

Sembla que desfilaran PERFECTAMENT IDENTIFICADES , totes les Unitats Administratives implicades

Hi haurà una representació MOLT DESTACADA de la SANTA COMPAÑA

S’esperen també Unitats Distingides en el Genocidi de Gaza i una ALTA REPRESENTACIÓ dels EEUU

Farà força patxoca.

 

martes, 3 de junio de 2025

L’ESGLÉSIA DE SANT MARCEL DEL GUINARDÓ, AIXOPLUGA LES CELEBRACIONS DE SANT FERMÍ. BARCELONA

  

Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al  Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org -   acull les celebracions de la comunitat navarresa.



https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692

L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.

 L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.

És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.

 La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte  Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.

 


https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155

Publicàvem suara :

TENIU DADES I/O IMATGES DE CAPELLES, ERMITES, ESGLÉSIES DE CATALUNYA ON ES VENERI A SANT FERMÍ?.



Ens agradarà rebre les vostres informacions a l'email castellardiari@gmai.com 

Que sant Marcel, Sant Fermí, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

domingo, 1 de junio de 2025

ESGLÉSIA DE VALLS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. GUIXERS. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR

 

Felip V, eternament maleit davant Déu,  establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valls-guixers

Església ubicada a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona. Consta d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és romànica. Una teulada única cobreix absis, nau i porxo. L'absis, avui sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i una altra tapiada al mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres escairades a cops de maceta i afilerades.




De les finestres l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues esqueixades.

Ens  agradarà rebre una imatge de la Marededéu que es venera en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17322

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-de-valls-la-casa-nova.html

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/santa-maria-de-valls-guixers-solsones.html

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


viernes, 30 de mayo de 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PORRERA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT JOAN. EL PRIORAT.

 

https://reusdigital.cat/noticies/prioratdigital/sant-joan-de-la-cirereta-o-el-portic-festiu-de-porrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11344

L’església de Porrera, advocada a Sant Joan apòstol i evangelista  fou  bastida en substitució d'una anterior, l’any 1754, previ un acord dels veïns que cediren diverses rendes per a tal fi. L'edificació comportà la destrucció d'edificis antics que hagueren d'aportar el solar i se n'encarregà el mestre d'obres de Falset Joan Oliver i el seu fill, per un import total de 17556 lliures.

La primera pedra fou col·locada el 9 d'agost de 1763 i bou beneïda el 29 de setembre de 1771. Hom hi instal·là altars procedents del temple antic i el 1776 un orgue construït a Reus.

Durant l'ocupació dels francesos fou convertida en estable i el 1833 es renovà el campanar.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats ple general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC  de la II República ,  es cremà l'arxiu parroquial i la totalitat dels altars

 La cúpula, molt malmesa, s'ensorrà ,  i  a l'estiu del 1987 s'han enllestit les obres de reconstrucció.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs en llengua catalana a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/02/goigs-sant-joan-evangelista-en-el-seu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-porrera

Que Sant Joan apòstol i evangelista  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

IN MEMORIAM. SANT SALVADOR & SANT MIQUEL DE GOLORONS. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

 

https://clarianacardener.ddl.net/el-municipi/turisme/sant-salvador-de-golorons

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17462

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-golorons-clariana-de-cardener


 



Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original.

És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius.

En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper.

Es troba camuflada enmig de les instal·lacions ramaderes de la masia de Golorons.

És probable que un document del 1196 faci referència a aquest lloc, en l’acte de concòrdia entre els germans Arnau i Bernat de Joval, amb el prepòsit Pere, de Solsona, a causa dels conflictes haguts sobre el mas “Guanelons”.

D’aquest temple avui només podem contemplar-ne els murs, els quals es conserven relativament bé; no així la teulada, esfondrada fa temps. L’absis, cobert amb lloses, es conserva encara força bé. 

És un temple d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, bastit amb pedres de filades regulars i ben escairades.

Tot l’edifici fou reforçat interiorment amb un segon mur per regruixir-lo i adaptar-lo a una volta de pedra que es volia fer en comptes de la de fusta i que, finalment, no es realitzà mai.

Les finestres, a l’absis i al mur de migjorn, són coronades amb l’arquet retallat a la llinda a l’exterior i resoltes de diferent manera durant l’obra de regruiximent: de doble abotzinament superposat, a l’absis, i simplement abotzinada la de migdia.

La porta es tanca amb un arc de mig punt, bastit amb dovelles no gaire grans, extradossades, per una rosca de llosetes planes.

Al mur de ponent hi ha restes d’un campanar d’espadanya afegit.

D’acord amb Xavier Sitjes i Molins [https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/], i Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , per l’estructura de l’aparell i de la porta, l’edifici s’adiu a les formes constructives imperants el segle XI, però, en la seva forma original, abans del regruixit dels murs interiors, constitueix una forma interessant de perduració del concepte espacial preromànic, de segregació entre la nau i l’absis, a través de l’arc triomfal. Aquesta perduració la trobem també en d’altres edificis com l’església de Santa Magdalena del Collell, a Guixers, o a Santa Maria d’Ermedàs, a l’Empordà, i constitueix una forma del manteniment de conceptes espacials preromànics, en ple domini de l’arquitectura del segle XI.

En aquesta església resultava molt interessant la seva coberta d’embigat, coetània de les reformes que cal situar en una data no gaire allunyada de la seva erecció, i que constituïa un exemple singular d’aquest tipus de cobertes, per tal com era resolta amb un embigat longitudinal.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.  

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO. 

Que Sant Salvador , l’Arcàngel Sant Miquel,      Sant Antoni de la  Sitja, i tot l’estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.