El Joan Dalmau Juscafresa, malda per fer conèixer el patrimoni històric i/o artístic de Palafrugell, i em feia arribar imatges de la Torre del Mas Sureda d’Ermedàs.
Patrimoni Gencat ens diu que la torre del mas Sureda és un element dels segles XVI-XVII, època en la qual poden ser datades la major part de les torres de defensa i de guaita del terme de Palafrugell, bastides en gran quantitat davant l'amenaça dels pirates turcs i algerians.
Imatge del Fons, Estudi de la Masia Catalana. 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'.
La masia era de la mateixa època, i fou recentment enderrocada i substituïda per una construcció de tipus neorenaixentista molt poc reeixida annexa a la torre, que afortunadament ha estat respectada.
Fotografia de l’Ajuntament de Palafrugell.
La torre es troba integrada al mas Sureda, a la banda nord-est de la casa. El mas Sureda és situat a uns 300 metres al sud-est del mas Petit d'en Caixa. Es tracta d'un element de paredat, de base cilíndrica, unit a la masia a través d'un cos d'edifici nou. La torre té merlets esglaonats amb espitlleres rectangulars. A la banda de migdia hi ha restes de l'antic matacà: l'obertura del mur i les mènsules de suport de la part baixa. Es conserven diverses espitlleres quadrades al cos de la torre, així com altres obertures de tipologia diversa, distribuïdes irregularment pel parament i especialment per la part sud-est.
A la pàgina 228 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Llegia ; torre de defensa d’una masia que ha estat enderrocada i substituïda pler un edifici modern, a mena de palau “neorenaixentista”.
La torre és l’única per de l’antic mas que ha estat respectada i restaurada.
És cilíndrica amb coronament de merlets de perfil eslgaonat o a tot volt. Té espitlleres rectangulars, conserva les carteles d’un matacà, una finestra i la porta -de llinda sobre mènsules- enlairada, que comunicava per un pont, amb el primitiu casal, desaparegut; gàrgoles de pedra a la part inferior i algunes obertures practicades tardanament. A l’interior posseeix voltes semiesfèriques.
Es construí amb pedres només trencades i morter que creen un aparell irregular.
Té interès la vegetació natural de l’entorn, en part alterada.
Torre d’un tipus molt corrent a la contrada, d’idèntica tipologia que les de Can Vilà i del Mas Espanyol de Santa Margarida, ben properes i semblants a les de Begur. La finca és propietat de Jorge de Camps y Galobart (1954), V marqués de Camps, IV baró de Algerri, el “palau” actual situat al costat de la torre, en substitució de la masia, el feia aixecar als anys 1970, Felipe de Camps y de Subirats (1928 - 2010), IV marqués de Camps, III barón de Algerri.
Joan Carandell i Pericay (Figueres, 19 de gener de 1893 - Pals, 17 de juliol de 1937) en el seu llibre pòstuma ‘
El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico. Diputació provincial de Girona. Girona. 1942’ diu: "
con su torre del siglo XVI llamada "dels moros", la cual en su época estaba completamente separada de la casa, como era regla general, y tenía el acceso por una ventana mediante una pasarela eventual"
S’acostumava a designar com ‘
dels moros’ tot el que existia des de temps antics, i no es tenia coneixement de quan es va aixecar. L’esforç de l’església catòlica – cal recordar als rectors de les parròquies rurals, i les Ordres Religioses Docents- , la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment la Generalitat de Catalunya durant el breu miratge de llibertat de la II República, aconseguien que l’educació bàsica arribes a la major part de la ciutadania. Això alhora que eradicava la ignorància - avui ningú dia ja això ‘dels moros’- , deixava en el imaginari col•lectiu un lligam entre el regim republicà, i la llibertat, l’educació, i fins l’honestedat.
La denominació de la Torre , Sureda, – com quasi tots els topònims és descriptiva - bosc d'alzines sureres (Empordà, Garrotxa, La Selva), i etimològicament evoluciona del llatí subĕrēta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
