LA TARDOR A SON DEL PI. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Jose Antonio Uriz retratava en primer la torre que es coneix avui com de les Hores, al poble de Son del pi, i al seu darrera el campanar de l’església parroquial dels sants Just i Pastor es troba adossat a la façana nord, prop de la capçalera i sobre el primer temple romànic. És una esvelta torre quadrada amb la coberta a quatre vessants culminada per una agulla vuitavada.

L’església mereixia l’atenció del Josep Morató Tort :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/l-esglesia-dels-sants-just-i-pastor-de.html

En aquesta ocasió però, al Jose Antonio Uriz l’atrauen més els colors de tardor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , de forma molt especial agrairem la tramesa d’imatges dels edificis escolars de Catalunya, anteriors a la dictadura franquista.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ I TORRE DE LA GALERA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici que aixopluga l’església parroquial de la Galera, a la comarca del Montsià, advocat a Sant Llorenç, segons patrimoni Gencat és tracta de l'edifici més representatiu de la població.

Trobem el seu origen al segle XIV, quan la universitat de Tortosa decidí aixecar-lo per defensar el pas de la rambla de la Galera, que marcava la frontera entre el territori jurisdiccional de Tortosa i el d'Ulldecona. L’any 1339 el Consell de Tortosa acordà la construcció de la torre, que va ser començada l'any següent. L'edifici tingué des d'un principi greus deficiències estructurals, especialment en el cobriment. Aquest fet determinà el seu abandó progressiu, fins que el 1397 va caure el sostre. A partir d'aquesta data no se'n conserven notícies fins el segle XVII, quan el nivell inferior fou habilitat (entre 1648 i 1711) com a església parroquial, dedicada a sant Llorenç, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, el temple amb les seves pertinences i el retaule de l'altar major varen ser cremats.

Posteriorment es va refer l'estructura interior i la coberta. Més recentment es va rehabilitar la part superior de la torre, que alberga una sala per a exposicions i altres activitats, i també la coberta amb un accés a la terrassa des d'on hi ha una vista magnífica de tota la comarca del Montsià.

Actualment l'exterior conserva la seva disposició original, si s'exceptua el cos adossat a la façana posterior corresponent a l'absis de l'església. Es tracta d'una construcció de planta rectangular distribuïda originalment en tres nivells més una terrassa als angles, emmarcaments i sectors de la base. Les obertures presenten forma d'espitllera o bé, en els dos nivells superiors, de finestres d'arc de mig punt, seguint la tradició de les fortificacions medievals de la zona. El nivell de terrassa està emmerletat i té una espadanya d'època moderna L'interior de la torre, altrament, ha vist modificada totalment la seva estructura medieval. La construcció de l'església ocupa en alçat, fins el punt superior de la volta, els dos nivells inferiors de la torre, per sobre dels quals s'aixeca únicament la coberta superior, en forma de teulada a doble vessant. La seva disposició interior segueix el model barroc propi de la zona, amb una nau i capelles laterals entre contraforts.

La Galera ha conservat l’edifici de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que acull avui la Casa de la Vila, i el Centre d’Interpretació de la Terrissa, on es poden admirar alguns treballs d’excepcional qualitat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MASDENVERGE. EL MONTSIÀ. TARRAGONA.CATALUNYA

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església parroquial de planta rectangular amb l'entrada a la façana frontal, on s'accedeix gràcies a uns esglaons i protegida per un petit frontispici, més amunt encara hi ha tres finestres estretes i altes, amb arc de mig punt i amb vidrieres policromades de motius geomètrics molt senzills. La teulada és de doble vessant i amb ràfec, i a la cantonada d'una de les façanes laterals hi ha una torre campanar, de secció quadrada, amb teuladeta de quatre vessants, una creu al vèrtex i rellotges, un a cada cara del campanar. Les façanes laterals també tenen finestres del mateix tipus, amb vidrieres policromades. L'interior és una àmplia nau que desemboca a l'altar major.

S’aixecava desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

No trobava cap dada del seu autor i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Voldríem rebre també imatges de l’escola pública anterior a la dictadura franquista:
http://www.elpuntavui.cat/article/lliure/1-territori/6-urbanisme/166624-comencen-les-obres-del-centre-actiu-masdenverge.html

En matèria de documentació del patrimoni històric Catalunya a la cua d’Europa.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANTA MARIA DE MERLÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava l’edifici que acull avui el Local Social de Santa Maria de Merlès, i que havia estat l’Escola Pública; al cens de 1857 vivien en aquest disseminat agrícola 818 persones, hi tenien almenys dues escoles, aquesta de la parròquia de Santa Maria de Merlès, i la de Sant Pau de Pinós. Al desembre de 2014 tenia 177 habitants.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DEL LLIGALLO DEL GÀNGUIL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAMARLES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava el lloc on hi havia l’escola pública del Lligallo del Gànguil, m’havien explicat a Camarles, que les escoles abans de la dictadura franquista, es duien a terme en cases i/o locals llogats per l’Ajuntament per atendre aquesta activitat, i que hores d’ara no se’n conserva cap, ni se’n guarda record.

Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear:

LLIGALLO m.
Camí ramader; faixa de terreny comunal que serveix per a passar-hi els ramats de bestiar que de la part baixa de l'Ebre van a pasturar a la muntanya (Tortosa).

GÀNGUIL
del gr. γάγγαμον ‘xarxa’ (origen descobert per Schuchardt, BDC xi, 112, i que invalida l'ètim àrab qanja ‘barca’ indicat per repetides edicions del diccionari de la Real Academia Española per al mot espanyol gánguil)

GÀNGUIL m.
|| 1. Art de pesca, consistent en una bossa de xarxa llargaruda, de forma cònica invertida, sostinguda per un cèrcol de ferro, que és arrossegada amb cordes per una barca pel fons de la mar i serveix per a agafar gamba i peixos petits.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLES DE LA COLÒNIA JORBA. CALDERS. EL MOINÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

També volem ‘recuperar’ la memòria de les escoles de les colònies, tèxtils, mineres, agrícoles,... que funcionaven a Catalunya des de darreries del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX

La fàbrica de la Colònia Jorba es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, el promotor fou l'empresari Pere Jorba i Gassó (Calaf, Anoia, 1849 - Manresa, Bages, 1927), i no sabien donar-me cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest conjunt. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial.

L’any 1903 s'hi va instal•lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia..., també administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri.

L'escola la portaven inicialment les monges i el capellà, més tard es va llogar una mestra. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament.

El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista suscita molt d’interès, ens agradaria però, que no fos únicament passiu, i que ens arribessin imatges de TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE FONT-RUBÍ. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia unes fotografíes de l’Angelina Llop Farré de les runes de l’escola de Font-rubi, i una vista d’aquesta població i de la seva esglesia de Sant Pere i Sant Feliu.

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta escola.

El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista suscita molt d’interès, ens agradaria però, que no fos únicament passiu, i que ens arribessin imatges de TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...