N’hi ha que a més intenten matar al missatger com si fos el responsable directe del contingut del missatge i encara per acabar d’arreglar-ho ho fan des de l’anonimat sense saber que algunes oïdes poden fer arribar a bon port la crítica anònima sense que ho sàpiguen.
No deix de flipar en colorins, quan veig persones que a part de creure’s que disposen de la veritat absoluta, porten clucales que no els permet observar res més, convertint-se en una espècie d’Atilas de la vertadera democràcia i de la llibertat d’expressió.
Altres es vesteixen amb una capa de cultura (in), recent treta de la vikipedia (enciclopèdia virtual que es pot consultar a través d’Internet) i amb una afirmació un tant esbiaixada, es creuen amb mèrits prou i suficients per intentar desprestigiar a persones o a col·lectius pel simple fet que no tenen el mateix criteri.
Hom es demana, per què tant de rebombori per la marxa de torxes, si en setmana santa fan una marxa d’espelmes. Porten els escuts i els estendards que els hi venen en ganes; es vesteixen com troben i són totalment admesos i no s’aixeca ni una sola veu crítica envers les seves creences i els seus actes.
Ara bé, si són altres que prenen una iniciativa que honoren a algú que històricament hi ha documents que ho acrediten el que va fer el 31 de desembre de 1269; quan qui es manifesten per setmana santa, històricament hi ha prou dubtes – tant de la mort com del naixement- del qui honoren fent la marxa d’espelmes, han de posar el crit en el cel i els hi han de llançar les etiquetes que els hi venguin en ganes ( gran part incorrectes) amagats baix el nom d’un partit que a les darreres eleccions municipals feren un ridícul espantós ja que foren votats per familiars, amics i confrares.
No escric l’article per encetar una polèmica a la que no contestaré si es respon. Ho faig pel meu dret a la paraula, per a la meva llibertat d’expressió, perquè em ve al cap la dita del meu padrí. “Diguem de què braveges i et diré el que et manca”.
Hi ha massa bubotes repartides que si poguessin es convertirien en inquisidors pitjors i més cruels que en Torquemada ( Inquisidor General per a Castella i Aragó 1482) I fent un bon recordatori que qui va impulsar aquesta Inquisició fou Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella- coneguts com els “Reis catòlics”. Durant el seu regnat fou quan es començaren a celebrar els primers autos de fe, amb tortures i execucions als que practicaven ( teòricament d’amagats) una religió diferent a la imposada: la catòlica. La persecució fou ferotge.
Història i cultura són dos pilars per a poder arribar a un diàleg on aprendre del que va ocórrer i no les mitges veritats que a alguns els hi agradaria que haguessin ocorregut , manipulant i contant de la història simplement els que els interessa ja que així creuen que fonamenta la seva empanada mental.
Com veieu em prenc amb molta seriositat el meu “dret a decidir” lema de la marxa de torxes, i també a portar l’ensenya que vull i sent sense criticar els pendons i estendards que duen i passegen els altres quan van vestits de penitents, malgrat pugui o no estar d’acord. No tan sols això, els respect i escriuria a favor de la seva llibertat d’expressió si algú intentés prohibir-lo o fer escarni . Això és la vertadera democràcia.
Els meus avantpassats varen rebre la injustícia de mans dels poderosos xenòfobs i intolerants des de l’any 1360 fins que va desaparèixer a Mallorca, la Casa Negra, seu del tribunal de la inquisició on tenien exposats els sanbenets ( quadres dels jutjats amb les penes que el tribunal havia imposat, per escarni ).
Sóc i he estat un fervent lluitador a favor de la llibertat d’expressió de totes les opcions, sempre i quan, ninguna opció volgués esser imposada per la força, sigui quina sigui.
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario