viernes, 4 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE FOIX, ADVOCADA A SANTA MARIA, SITUADA A L’ANTIC CAMI DE TORRELLES AL SANTUARI DE SANTA MARIA , I DE LA CAPELLA DEL ROSER DELS MARQUESOS DE FOIX.

Ajornava com a conseqüència de les previsions de temperatures al voltant del 40 graus, el viatge que havíem de fer el divendres 4 d’agost de 2017 fins a Torrelles de Foix , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Salvall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 )
Tenia molt a ‘viure’ com explicava a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/08/el-patrimoni-indocumentat-de-torrelles.html

En relació a l’ermita de Foix, situada a l’ antic camí de Torrelles al Santuari de Santa Maria de Foix, llegia a patrimoni Gencat; l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda de la porta d'accés, sembla que per l’Antoni de Peguera i d'Aimeric (1682, Barcelona - 15-mar-1708 Barcelona) signatari del Tractat de Gènova Fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats, General de les Milícies (1705-1705) Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes (1705-1708); patrimoni Gencat ho atribueix al coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria; qui la va fer bastir al lloc on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova. Aquesta cavitat és oberta en el roquer que serveix de base a l'edifici.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou incendiada.


Fotografia de la façana de l’ Àngela Llop. En podeu veure més imatges a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143

Quan a la Capella del Roser , hi ha un acord de data 24 d’octubre de 1781,entre la Confraria de la Capella, que presidia Joan Morgades, el regidor Joan Valentí i Ramon de Peguera i Berardo, tercer marquès de Foix.

Pel que sembla, en aquella època, els difunts eren portats a la capella del Roser i després enterrats a Foix.
Quan es va construir la capella de Sant Genís, els funerals es van seguir fent a la capella del Roser, els difunts però, eren portats al cementiri al costat de Sant Genís per poder ser enterrats.

Amb aquest acord, el marquès sol•licitava que es fessin els funerals pels difunts a Sant Genís i d’allí fossin portats al cementiri.

Això va suposar deixar de portar-los a la capella del Roser, on va posar el seu escut d’armes per tal que no en fessin ús els veïns.

Fins aleshores, el rector de Foix feia misses a Foix, a la capella del Roser i a Sant Genís, amb el complement que el baró podia veure la missa a la capella del Roser des de casa seva.

Amb aquest acord, el bisbat de Barcelona efectuà una segregació a la parròquia de Santa Maria de Foix, ja que les capelles de Sant Genís i del Roser eren sufragànies de la de Foix.

Hi havia així dues parròquies el poble de Torrelles.

Dissortadament el Josep Salvany Blanch en la seva visita a la comarca no retratava aquest edifici religiós, que avui ha patit una notable transformació.


http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/alt%20pened%C3%A8s/order/title

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135

Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, (Catalunya, segle XIX – + 1881) Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric. Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.

http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/viewFile/296558/385499

http://diarigran.cat/2015/02/l%E2%80%99aristocracia-penedesenca-el-marquesat-de-foix-23/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario