La primera notícia documental relacionada amb Basturs la trobem en un document de l'any 1055 en què Ramon V comte de Pallars ven a Arnau Mir de Tost el castell de Basturs.
Sabem que el monestir de Gerri tingué diverses propietats a la zona tal i com es desprèn d'un document del 1104 en que l'abat Ponç cedeix una terra al lloc de Basturç a Miró de Basturs, a canvi de la quarta part dels fruits i del delme. Aquestes terres devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l'any 1164.
L'església com a tal figura a la dècima papal del 1280, dins el deganat de Tremp.
També fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp l'any 1314.
Vers l'any 1526 n'era rector Maties Canals.
La visita pastoral portada a terme el 1758, confirma que l'església es trobava en bon estat.
S’ha mantingut el culte fins a l'actualitat, en dependència de l'església Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció.
Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab.
Al voltant de Sant Julia de Basturs, com era tradició hi ha el fossar parroquial. Europa i el món recorden encara ‘els efluvios’ que invocava Carles III, per dur a terme la primera gran maniobra d’especulació urbanística que traslladarà els fossars fora dels nuclis urbans, i alliberarà a cost zero, amplis terrenys al voltant de Catedrals, Basíliques i esglésies.
És difícil trobar dades històriques de caire positiu que tinguin relació amb aquesta dinastia, oi?.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies del interior de l’església de Sant Julià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario