martes, 16 de marzo de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BAR. EL PONT DE BAR. . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l'església parroquial de  Bar, advocada al protomàrtir sant Esteve,al terme de Pont de Bar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a  l’espoliada província de Lleida.  






Patrimoni Gencat  explica que l'església parroquial de sant Esteve,  està situada al capdamunt del poble de Bar, vora les ruïnes de l'antic castell,  i que podria remuntar la seva existència a la primera meitat del segle IX, si l'acta de consagració de la Seu de 839 fos autèntica. Malgrat això, l'edifici que es conserva actualment no permet establir una cronologia anterior a les acaballes de l'edat mitjana, ja que, si bé sembla que hi hagué la traça d'un bastiment romànic, les reformes i campanyes constructives posteriors modificaren fonamentalment la seva aparença. A més a més, en el segle XIX, l'edifici fou afectat per un incendi, en el qual segons que sembla va cremar-se també la imatge romànica de la Mare de Déu de Tor, i fou reconstruït.


L'església actual es producte d'intervencions que es reflecteixin en la seva estructura i que en dificulten la seva classificació dins les coordenades d'un estil unitari o en excés perfilat

 

De capçalera tripartida i carrada en un principi, posteriorment s'afegí un absis semicircular evidenciat a l'exterior, que prolonga el central i accentua l'eix longitudinal de la nau que ordena l'espai intern. El sistema de cobertes introdueix voltes nervades de creueria. Es poden mencionar també les solucions d'un cor aixecat sobre els peus de l'església i un cimbori sobre petxines que marca transicions entre cobertes a diferents nivells, però que no podem destacar com a cos de llum, radicat entre la nau i el presbiteri. D'altra banda, les obertures de l'edifici, no massa significatives, amb predomini del mur, es distribueixen en els laterals, absis i façana. Aquesta, de trets sumaris, organitza l'accés amb porta d'arc de mig punt i un senzill òcul. Trencant la idea d'un frontis simètric, a l'alçada de les cobertes, s'aixeca un campanar que transforma la seva planta en octògon de costats desiguals i que es divideix en alçat en un primer nivell massís i el cos de campanes, coronat amb capitell. El parament de pedra vista deixa veure avui dia la disposició irregular dels carreus i tradueix clarament el pas entre el campanar i l'església, que li fa de base.


La Maria Lluïsa Cases i Loscos amplia un xic les dades a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601dy.xml


La retratava A.Moras l’any 1983 “Vista exterior i entorn”. De l’Antonio Moras Navarro, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , som un país singular, tenim dades de persones i personatges que son una vergonya per a la espècie humana, i ens permeten ignorar les dades bàsiques d’altres, que com aquest fotògraf feien una impagable tasca en l’àmbit de patrimoni Històric col·lectiu.




No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19;  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica. ”.


Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824.  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033

 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimes


Els responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral almenys  de moment, confiem que  els madrilenys també recuperin el seny.  

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario