LA CASA DEL QUART D’ARINSAL I EL MOLI DE LA PLAÇA . PARRÒQUIA DE LA MASSANA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m‘enviava una magnifica fotografia de  la casa del quart d'Arinsal , i el   moli de la Plaça.

Els molins  comunals  o del quart, s’arrendaven  cada any a un moliner segons un contracte que estipulava fins i tot el preu: el de Tobira, el molí de la capital –del quart d’Andorra la Vella- , per exemple, cobrava una càrrega per sac. No sabem però,  a quant equivalia una càrrega.

El moliner oficial estava obligat a atendre els potencials clients a qualsevol hora: a mitjanit i el diumenge, si arribava el cas.

L’enciclopèdia catalana ens diu  a l’entrada quart; subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.

 

Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador.

https://www.cijc.org/es/NuestrasConstituciones/ANDORRA-Constitucion.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quart_(Andorra)

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.