lunes, 1 de marzo de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILANOVA DE LES ESCALDES, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTORIA. ANGOSTRINA I VILANOVA DE LES ESCALDES. LA CERDANYA SOBIRANA. FRANCA

 

Mossens, Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) escrivia  de l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes (Angostrina i Vilanova de les Escaldes), que retratava el  Ramon Orriols Puig  el 28.02.2021




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401d.xml

No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X.


Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova.


Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau Mercader i a Joan Climent de Puigcerdà la meitat de la vila de Vilanova i dels honors, els erms, els conreus, les possessions i els drets de la vila i parròquia de Sant Iscle de Vilanova (ville et parrochie Sancti Asiscli eiusdem).


La parròquia de Vilanova fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.


En el seu estat actual, es tracta d’un edifici profundament reformat.


De l’església romànica, en resten alguns vestigis a la part de ponent, on subsisteix un campanar d’espadanya de tres ulls.


La nau té volta de canó i s’obria a migdia per una porta, amb un arc de mig punt i extradós, avui amagada.


 A la façana de ponent fou oberta la porta nova, datada el 1728.


Ha desaparegut l’absis, substituït per una cambra rectangular d’època moderna.




https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Iscle_i_Santa_Vict%C3%B2ria_de_Vilanova_de_les_Escaldes#/media/Fitxer:Angous_villeneuve_eg4.JPG


Si la República Francesa fos un estat democràtic, retornaria a Catalunya les terres que il·legalment cedia Felip IV, a Lluís XIV de França.

No hay comentarios:

Publicar un comentario