.jpeg)
Llegia de l’Església parroquial de Darnius, situada al centre del poble, advocada a l’Assumpció d ela Marededéu, mal
dita Santa Maria pel heretges que neguen
validesa al concili d’Efes de l’any 431; temple d'una nau de planta rectangular i absis
semicircular. Notem que l'única dissonància respecte d'aquest esquema és la
sagristia, de planta també rectangular, que es troba al costat de tramuntana de
la capçalera. L'accés al temple es realitza a través de dues portes situades al
mur de migdia. La més notable s'obre a llevant, i presenta dos arcs en
degradació, llinda i timpà. Totes les finestres són de doble esqueixada i d'arcs
monolítics de mig punt. Damunt la façana occidental s'observen les pilastres
del campanar de cadireta romànic, el qual en el segle XVII fou substituït per
la torre que avui encara s'aixeca a l'extrem nord de la façana. Aquesta
emergència arquitectònica té planta quadrada i la seva part superior quatre
obertures amb arcs de mig punt i coberta apiramidada. A l'interior trobem una
volta apuntada. Tot i que no és visible en planta s'aconsegueix marcar una
clara separació entre la nau i el presbiteri gràcies a l'arc triomfal, doble i
també apuntat. L'aparell de tot l'edifici està compost per carreus de granit
ben escairats. Uns cossos sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen
una intervenció durant els segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar al temple
d'elements que contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta,
espitlleres en els murs afegits, etc.)
Al mur de migdia s'obren les dues portes, una d'elles, la situada més a
llevant, presenta dos arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà. En aquest
darrer observem una decoració en baix-relleu d'un notable interès iconogràfic.
Es tracta d'un crismó emmarcat per una orla que representa el sol i dues
petites estrelles de vuit puntes, una a cada banda. La lectura del crismó ens
permet assegurar que estem davant una representació de la Trinitat. Així, la P
superior s'identifica amb el Pare; l'alfa i l'omega amb el Fill; la lletra
restant, la S, amb l'Esperit Sant. El crismó ha deixat de ser un monograma de
Crist per ser un monograma de la Trinitat. Aquest canvi en el seu significat ja
el trobem a Jaca, i a altres temples peninsulars d'inicis del romànic. El fet
que el crismó aparegui emmarcat pel sol és una referència més al misteri de la
Trinitat.
.jpeg)
En aquest sentit, cal recordar que és un dels símils il·lustratius que Roldàn
donà al musulmà Ferragut per demostrar-li l'existència de la Trinitat és el de
l'astre solar.
Les estrelles representen, amb les vuit puntes, les idees d'eternitat i pas
a una nova vida.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-darnius
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, la fi dels genocidis ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario