DESAMORTIZAR. EL MODEL ECONÒMIC DEL REINO DE ESPAÑA

 

Les desamortitzacions al llarg de la història del Regne d’Espanya mostren un mateix patró: l'Estat apropiant-se o privatitzant béns i drets presents o futurs sota el pretext del progrés o de la modernització. 

 

Amb Carles III, la secularització dels cementiris fou una primera apropiació simbòlica del sagrat, transformant un espai espiritual en domini administratiu. Mendizábal, al segle XIX, convertí el patrimoni eclesiàstic i comunal en mercaderia liberal, trencant lligams socials en nom de la racionalitat econòmica. 

 

Al segle XXI, la desamortització prengué una forma menys visible però més profunda: la substitució del salari mínim per l’IPREM sota Zapatero va “vendre” drets socials disfressats d’indicadors tècnics; i  en aquests  dades  hem tingut noticia  que les comunitats governades pel PP han desmantellat el dret universal a la salut, retornant-lo al mercat i a la condició de privilegi. 

 

De les terres i els ossos fins als drets i la cura del cos, les desamortitzacions espanyoles marquen una mateixa trajectòria:  desmantellar  tot allò que s’havia aconseguit   amb lluita i sacrificis els ciutadans, el que  s’anomenava el bé comú , i “ regalar-lo “  al mal dit mercat  perquè sigui objecte d’un benefici particular. 

Ara per arreu, la condició d’emigrant s’assimila a la de delinqüent, s’erosiona  així el fonament mateix de les llibertats civils. Aquesta confusió converteix la por en criteri polític, justifica la vigilància i la discriminació, i prepara el terreny per a la sospita generalitzada: avui és l’emigrant qui és vigilat, demà però, el “criteri “ serà qualsevol altre que es desviï del patró dominant.

 

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, els gitanos , els republicans espanyols ..

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista, ni gitano, ni  exiliat republicà espanyol. ..

 

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata,

  

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista,

 

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu,

 

 Quan van venir a atonyar als catalans

No vaig protestar,

Perquè jo no era català

 

Quan els jueus van endegar el genocidi dels palestins

No vaig protestar ,

Perquè no era palestí

 

Quan van deixar a les dones sense controls sanitaris

No vaig protestar,

Perquè jo no era dona

 

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar.