domingo, 6 de diciembre de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS TORMS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968), va ser l’autor de l’escola dels Torms, a la comarca de les Garrigues, que segons llegia es va inaugurar el dilluns 10.05.1918.

Els alumnes i el mestre Joan Benet i Petit havien guanyat el primer premi d'un concurs de redacció escolar celebrat a Lleida. El premi consistia en la construcció d'una escola nova. L'escola va ésser, doncs, una de les quatre que, a manera d'experiència pilot, la Mancomunitat de Catalunya havia establert segons les directrius pedagògiques més avançades de l'època.

Els Torms va acollir una comitiva encapçalada pel director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, el senyor Eugeni d'Ors, acompanyat per Alexandre Gali, el diputat Alfred Pereña, l'arquitecte Adolf Florensa (difusor de les corrents noucentistes) i de Valeri Serra Boldú, que glossà l'efemèride a La Veu de Catalunya.


http://televisiodelripolles.xiptv.cat/la-setmana-pirineu/capitol/buscant-una-segona-vida-per-a-l-escola

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

viernes, 4 de diciembre de 2015

CARTA AL PARE NOEL

Fa molts anys que viatjo per la geografia de Catalunya, i lluny del que em deien els catastrofistes, malgrat arribi a viure 100 anys – i pugui continuar fent els meus viatges – intueixo que no assoliré mai la fita de CONÈIXER CATALUNYA, amb la que donava títol al meu blog.

La jubilació ha suposat un canvi dràstic bàsicament en els nivell d’ingressos, i em cal anar espaiant les sortides per no comprometre l’economia familiar, el meu cotxe, un Renault Megane, motor de benzina, comptabilitza quasi 190.000 quilometres, i també caldrà anar pensar en la seva substitució.

En la meva carta al Pare Noel, li demanava que em trobes un sponsor, que es fes càrrec almenys de les despeses de benzina, autopistes , recanvis i tallers, i si fos possible que em facilites un vehicle, per descomptat no tinc cap problema en portar publicitat, i fins en fer alguna acció ‘promocional’ en benefici de l’activitat del sponsor.


Sense perjudici d’aquesta petició – que mantinc – acostumo a comprar loteria els dijous – 3€- amb l’esperança que per aquesta via – i fins que trobem l’sponsor – puguem continuar amb la nostra dèria viatgera informativa.

Si algun lector/a es veu en el paper d’sponsor, i/o coneix a qui això li pugui semblar interessant, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, per descomptat no cal que espereu fins a Nadal.

Que tingueu unes festes inoblidades i que l’any 2016 vingui pletòric de felicitat en tots els àmbits de la vostra existència.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA SUSANNA. EL MARESME


Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una magnifica aportació de Ssom Orígens Memòria‎, en la que em diuen; L’edifici on es troba ubicat actualment l’Ajuntament de Santa Susanna, a la Plaça Catalunya, és obra de l’Arquitecte Lluís Corratger Torrent i va ser encarregat, essent Alcalde en Josep Creus i Gibert, i previ nomenament del Sr. Corratger com a Arquitecte Municipal, a fi d’encabir-hi les oficines municipals més les escoles per a nois i noies. L’obra es va acabar el 23 de setembre de 1937 i van ser batejades amb el nom d’Apel•les Mestres. També hi va començar a funcionar la Biblioteca popular. Malmès pel pas dels anys, els anys 1979-80 l’edifici va ser reformat totalment i es va ampliar el primer pis per ser utilitzat com a dependències municipals, i s’hi va instal•lar també de nou la Biblioteca. L’edifici va complir també la funció d’escola fins que l’any 1985 es va inaugurar l’Escola al Parc del Colomer.

(Butlletí SSOM núm. 21 - Desembre 2014). Us publiquem una imatge de l'edifici original, abans de la reforma de l'any 1980.


No trobava cap dada del lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte Lluís Corratger Torrent, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 3 de diciembre de 2015

AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia que l'Ajuntament havia estat en un altre indret, al carrer d'Amunt número 11,on a la vegada hi havia l'escola de nens i els habitatges del mestre i el secretari. Això va motivar la necessitat de construir un edifici propi que donés cabuda a tots aquests serveis públics. Es va crear una Junta d'Obres de la nova casa consistorial i, finalment l'any 1883 es va inaugurar el nou edifici a la plaça de la Vila, l’autor fou l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919).


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició simètrica. A la planta baixa les obertures són d'arc, en el primer pis hi ha balcons coronats amb unes motllures en forma de frontó rodó i triangular que es van alternant. La façana està rematada per una petita cornisa i a sobre una barana de pedra. A la part central hi ha un cos més alt que acull un rellotge i està rematat per un frontó triangular.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.


Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

miércoles, 2 de diciembre de 2015

ESCOLES DEL MASET DELS COSINS. CASTELLVI DE LA MARCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Marcel Morató Tort m’enviava un email en el que em deia ; t'envio unes fotos que crec no en tens constància, son les fotos de les escoles d'abans de la República, a Castellví , barri de Maset dels Cosins on hi ha l'església de Sant Sadurní nova i on vam anar a buscar les claus del cementiri de Castellví, en aquestes escoles hi anava el meu pare de petit, a partir d'uns 8 anys però , va anar a les escoles de la Múnia – que ja coneixes - doncs deien que el mestre era millor; en la actualitat és un espai polivalent del municipi.



Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici – com també de l’escola de la Múnia – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

martes, 1 de diciembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT RAMON DE PENYAFORT. MASLLORENÇ, EL PENEDÈS JUSSÀ.

L'església de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç a la comarca del Penedès jussà presenta planta de creu llatina coberta amb volta de canó amb llunetes, cimbori octogonal i capelles laterals. Destaca el gran campanar amb el característic penell en forma d'àngel al capdamunt.




La descripció tècnica ens diu ; temple de planta de creu llatina, construït amb maçoneria i reforç de carreus als angles. La coberta interior, de volta de canó, té una cúpula sobre petxines en el creuer, sobre la que s'aixeca el cimbori, vuitavat i cobert per una teulada a vuit vessants. La façana, situada als peus de l'església, es caracteritza per la seva austeritat, i l'únic element que destaca és la porta d'accés, d'arc de mig punt amb l'intradós format per dovelles de pedra disposades radialment i tallades per formar una obertura rectangular. El campanar, situat als peus de l'església, presenta tres cossos vuitavats, amb l'últim més petit i el característic penell en forma d'àngel al damunt.

Ha tingut diverses etapes constructives. Damunt d'una capella anterior es va bastir l'actual, a finals del segle XVIII.

El cimbori s'edificà l'any 1776 i a mitjans de segle XIX es va refer l'obra.

L’any 1855 es construí el campanar i s'hi col•locà l'àngel que fa de penell.

L'any 1975, amb la col•laboració de tot el poble, segons afirma una placa commemorativa que es troba a la façana, es va restaurar la teulada, el cimbori, el campanar i l'àngel. Aquest fet és molt meritori ja que amb els diners del comerç del tràfic amb les colònies americanes s’aixecaven gran edificis religiosos, que excedien avui manifestament les necessitats de molts pobles, viles i ciutats, i la situació econòmica és avui de signe contrari, Catalunya és la colònia que subministra recursos al REINO DE ESPAÑA.

Esperem que Sant Ramon de Penyafort faci de mitjancer amb l’Altíssim.

SANTUARI DE SANTA MARIA DE LA POBLA DE MONTORNÈS. TARRAGONÈS

El diccionari català valència balear en relació al topònim Montornès ens diu ; En els documents catalans medievals apareix el nom Montornès amb la forma llatinitzada monte tornoso (probablement errada per monte tornese): cf: Balari Oríg. 169. Es possible també que el nom vingui del llatí mōnte *turnēnse, ‘muntanya rodonenca’. Malgrat que cal fer a peu el darrer tram fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montornès, que no us desanimi la denominació ‘muntanya’, és en el millor dels casos un turonet, i molt accessible com constatava el Josep Olivé Escarré als seus 89 anys.


Llegia que l'indret de Montornès va pertànyer al Monestir de Santes Creus i a partir de 1173 per que ho comprà a la família Rajadell. El castell era aleshores del comtat i del bisbat barcelonins. L'ermita de la Mare de Déu de Montornès s'aixecà al costat de les restes del Castell. Al aixecar-se dins del nucli urbà l'església parroquial, l'antiga capella de la fortalesa medieval restà habilitada com a ermita. A mitjans del segle XVII es feren obres de consolidació i l'any 1783 s'aixecà el temple actual, finançat gràcies a les rendes procedents d'una sínia propietat del santuari i de les almoines dels fidels.


Quan a la descripció tècnica ens explica que la seva volta de canó amb llunetes cobreix la part central de la nau, i les capelles estan cobertes amb voltes de mitja taronja. La porta principal està situada als peus i té un arc rebaixat amb motllures emmarcant-lo. Damunt la porta principal hi ha una petita espadanya on es troben les campanes. A l'arc rebaixat de la porta d'accés n'hi ha una inscripció amb data de "1783". El coronament superior és corb a la façana. També hi ha una porta lateral tapiada que pertanyia a l'antiga ermita romànica. L'únic testimoni que resta de la primitiva església és la portalada romànica, a l'ala nord i cegada en l'actualitat. A l'interior, en un cambril, es venera la imatge policromada d'alabastre de la Mare de Déu, talla del segle XVI o XVII.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-montornes-la.html


https://books.google.es/books?id=DKN4U7HKOxoC&pg=PA148&lpg=PA148&dq=santuari+de+la+Pobla+De+Montornes&source=bl&ots=hzZlzmtcIO&sig=lxTCl2K3RfQ0j7qAjnatWF7STWA&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjqyN3DnbrJAhVCTBoKHZTDAQMQ6AEIKTAB#v=onepage&q=santuari%20de%20la%20Pobla%20De%20Montornes&f=false


No podia accedir al interior del que n’obtenia una imatge parcial des del vidre que cobreix la finestra de ventilació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com