ESCOLA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER, SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 

Sant Julià de Vilatorta era el final d’etapa, en primer lloc en la meva funció de sherpa portava al Pere Albert Carreño, i al Juan Navazo Montero al Parc deles 7 Fonts, on deixàvem el vehicle, i desprès de beure aigua, sota una fina pluja que intermitentment ens acompanyaria en tot el recorregut fèiem un tomb per la Vila.

Feta la feina i abans d’iniciar el cami de tornada al Vallès Occidental, ens arribaríem fins al Col·legi del Roser, Edifici d'estil modernista, format per diferents cossos de planta rectangular: un cos central allargassat horitzontalment i dos cossos laterals amb disposició vertical.

Les façanes són de maçoneria amb ornamentacions de materials variats (pedra, maó vermell, ferro, mosaic ceràmic i vitralls).

Al cos de la banda esquerra es troba la porteria del col·legi, i al cos de la dreta, la capella advocada a la Marededéu del Roser.

Annexada al cos esquerra hi ha una mena de torre culminada amb merlets. Al davant d'aquest edifici hi ha una altre de característiques similars, que s'utilitza com a magatzem.

En quant a les obertures, no segueixen cap pauta i utilitzen formes i sistemes variats.

El Col·legi d'Orfes, inaugurat l'any 1897, va ser dissenyat per l'arquitecte Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931).

Es va construir gràcies a l'obra benèfica de Josep Puig i Cunyer (Breda, 7.03.1828-Barceloan, 20.12.1892) , gestionada pel seu cunyat Francesc de Paula Benessat i Folch ( Sabadell, 1836 – 1909 )

https://crossdelroser.wordpress.com/cent-anys-i-mes-dhistoria-del-roser/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-del-roser-o-collegi-dorfes

El dia havia donat molt de si en matèria d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, al municipi de Fogars de Montclús retratàvem l’edifici que ara acull al  Consistori Local alnucli de Mosqueroles, i l’escola pública i a casa del mestre a la Parròquia de  Sant Cristòfol de Fogars, ens manca encara l’escola  - si en va tenir – de la Parròquia de Sant Esteve de la Costa, a Viladrau retratava l’edifici de l’Ajuntament i escoles : http://www.viladrau.cat/ca/noticies/licitacio-pel-servei-de-redaccio-del-projecte-de-reforma-de-ledifici-de-lajuntament ,  ens agradarà tenir noticia de l’autor a castellardiari@gmail.com,  coneixercatalunya@gmail.com , també a Sant Julià de Vilatorta retratàvem l’edifici de l’Ajuntament que havia aixoplugat les escoles publiques:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/ajuntament-i-escoles-de-sant-julia-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/ajuntament-i-escoles-de-sant-julia-de.html

I posava la cirereta als pastís retratant l’Escola el Roser :

https://www.sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/Home/catalunya---comarques/osona/sant-juli-de-vilatorta/collegi-dorfes---collegi-el-roser

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/03/collegi-del-roser-antic-collegi-dels.html

Queda MOLTA FEINA A FER,  tots els pobles de Catalunya tenien una o més escoles – no sempre en locals adequats - , i ens cal l’ajuda de TOTHOM per recuperar aquesta part de la memòria històrica, esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts , tenen tot el dret del món a conèixer aquesta “història”, i us ho retrauran si per la vostra inacció no s’acaba recuperant.

SANTA MAGDALENA DE MOSQUEROLES. LA INACCESIBLE. EL MONTSENY JUSSÀ.

Ens haviem aturat a retratar el Pont Trencat de Sant Celoni, i la segona visita havia  de ser Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix, de la que escrivia l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) que es pot admirar com l'edifici romànic més notable del Vallès Oriental per planta i volums, tot i haver restat inacabat per la part de ponent.

L’edifici està encerclat amb tanques de filferro, i esta clar que s’hi estant fent  obres, NO ENS PERMETIEN retratar Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix, l’argument “ es propietat privada” quan es parla de patrimoni monumental, no em sembla adequat. Marc 12:17, reproduïa una paraules de Jesús de Nazaret;  al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

Trobava la noticia del traspàs del Joaquim Cordomi Guinart, ( 1929 + 19-12-2014)  que l’any 1980 emprengué la restauració de Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya.

Us deixo un enllaç molt interessant de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)

http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/4.pdf

La retratàvem des de darrera de les tanques, i continuàvem la nostra ruta, dissortadament en matèria de Patrimoni històric, com deia l’Ermessenda de Valrà, massa sovint ens trobem amb «una de cal i una de sorra», oi?.

El Montseny és un indret ple d’encís amb una capacitat limitada  - com tot en aquest món - , llàstima que siguin “ les autoritats” les que tinguin que “regular”  l’accés.

CAPELLA DEL MAS CUNÍ, ADVOCADA A SANT JOSEP. L’ESQUIROL. OSONA

 

Llegia  al Mapa de Patrimoni, que la capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest, no té advocació coneguda,  està al terme de l’Esquirol, a la comarca d’Osona

Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació que té o tenia.  D’aquest exercici – irreflexiu -  de copiar/pegar, ara en diuen “ investigar”.  

Demanava ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i m’arribava la resposta a volta d’email ; Mas Cuní : Capella de Sant Josep.

La descriu com un edifici  d'una nau, de planta rectangular.

La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent.

El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada.

Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats.

Les mides aproximades de la capella són 6 metres de llargada per 4 metres d'amplada.

Les capelles i oratoris de les masies catalanes, son un tresor, no sempre accessible, ni visitable, tota vegada que son de propietat privada.

CAPELLA DEL MAS D’ORRA. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CONCEPCIÓ. SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA

Llegia al Mapa de Patrimoni que la capella de la Mare de Déu de la Concepció d'Orra es troba adossada a la façana est de masia homònima, al terme de Sant Boi de Lluçanès.

La descripció ens diu que és una capella d'una sola nau construïda amb murs de pedra irregular i morter totalment arrebossats que sols deixen a la vista els emmarcaments de les obertures i les cantonades diferenciades.

La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat amb la inscrita de 1858. A sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb pedra. Corona la façana la teulada, curvilínia, i un campanar d'espadanya d'un sol ull, modern, que substitueix el vell que estava malmès.

A la façana est de la capella s'hi adossa la sagristia, que presenta teulada d'una vessant i una petita finestra. Fa uns anys hi havia una porta que permetia l'accés a la sagristia des de l'exterior. Actualment la porta es troba tapiada i el mur arrebossat.

Les capelles de les masies catalanes,  son un autèntic tresor, sovint inaccessible,  en trobar-se dins d’una propietat privada.

IN MEMORIAM, CASA D’ESPIRITUALITAT JESÚS I MARIA, EL BRULL. OSONA

 

Ermessenda de Valrà , tenia clar que en aquesta vall de llàgrimes, més enllà de les paraules dels uns i dels altres, , totpoderós, totpoderós, totpoderós , únicament ho és el diner

Havia visitat l’any 2010 el que aleshores era CASA D’ESPIRITUALITAT JESÚS i MARIA

08553 EL BRULL

Telèfons : 93.884.03.86 i 93.884.00.11

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/el-brull-osona-casa-despiritualitat.html

Hi tornava en companyia del Pere Albert Carrelo, i l’Antonio Navazo Montero, i m’assabentava que l’edifici està a la venda.

 https://www.idealista.com/inmueble/90721427/

El Mapa de Patrimoni del Brull, li dedica algunes entrades :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-betania

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt

Em sobtava – relativament – no trobar cap ressenya de l’alzina majestuosa, situada al prat que hi ha a la part posterior del mas, com ens acostuma a passar massa sovint – deuen ser els anys, oi?  - no dúiem la cintra mètrica, ni cap estri que ens permeti oferir-vos dades fefaents de les seves mides.

Esperem que els nous propietaris facilitin, si més no, les visites a aquest magnífic conjunt d’edificis, situat en un especialíssim marc natural.

Ah!, per descomptat ens agradaria tenir noticia a l’email  castellardiari@gmail.com de l’autor de l’església de la que enlloc en trobava l’advocació, ho demanava  al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavin ) ; Capella del Sagrat Cor de Jesús - Mas Casademunt -  El Brull, Osona. Germanes de Jesús Maria

Quan a l’autoria s’atribueix a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) autor d’altres cases senyorials i esglésies, com el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, promogut juntament amb  una "Junta de Cavallers Catòlics", pels avis del senyor  Alexandre Maria Pons i Serra (Barcelona, 10 de juliol de 1859 - 27 de maig de 1907).

https://www.rondaller.cat/2019/07/03/mas-casademunt/

EL CASINO I EL CASTELL DE PERAMOLA, UN “ TÓTUM REVOLUTUM”. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

Del Casino llegia que l’any 1947 - en aquella època els anys es comptaven com AÑO “X”  DE LA VICTÒRIA  es va constituir la societat que ostenta la propietat del casino de Peramola  , l’edifici es va construir  amb l’esforç de la gent del poble que, a canvi del seu treball, rebien un títol de propietat.

 

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/peramola-lerida-gran-casino~x35681930

La propietat, des del seu inici, està dividida en cent cinquanta parts, amb la idea que aquesta passi de pares a fills.

La família que va cedir el terreny es va reservar una part important dels títols de propietat.

Aquesta peculiar distribució de la propietat  ha general un problema , els propietaris s’han anat morint i molts dels hereus no han renovat els drets que tenen en el casino, no han fet el canvi de nom.

Com ha passat en altres indrets del Pirineu, Peramola ha patit durant les darreres dècades un fort despoblament i l’entitat titular té ara serioses dificultats per conservar l’edifici en òptimes condicions i fer-hi les inversions més necessàries.

Per altra banda, tampoc el poden vendre o cedir a l’ajuntament, cal la signatura de tots i cadascun dels propietaris perquè està registrat títol per títol.

Això ha comportat problemes també, quan l’Ajuntament ha decidit endegar l’expropiació del Castell de Peramola:

https://www.bondia.ad/societat/guerra-al-castell-de-peramola

 https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/b-96-lote-3-postales-de-peramola-lleida-gran-casino-diferentes-vistas~x135398778

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/alt-urgell/familia-palleja-reobre-casino-peramola/20191021123301016172.html

https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368613/462512

Del Castell ens diu Patrimoni Gencat; El castell de Peramola apareix en la documentació per primera vegada l'any 1071, quan Arnau Mir de Tost el va deixar en el seu testament al seu nét, Guerau de Cabrera, vescomte d'Àger. Més endavant apareix en documents dels anys 1088 i 1095, com a límit del castell de Gavarra.

 

El castell va pertànyer als barons de Peramola fins al segle XV.

La baronia, Que incloïa els llocs de Tragó, Cortiuda. Castell-llebre i Nuncarga, passà per diverses famílies la darrera de les quals van ser els Navarrete fins a l'abolició dels senyorius.

 

L'any 2008, amb motiu de la construcció d'un edifici d'habitatges en el solar corresponent al carrer Frederic Ribó número 17, es va dur a terme una intervenció arqueològica documentant la possible relació de la construcció afectada pel nou edifici amb el castell de Peramola.

El Jordi Vila Juncá retratava alguns dels “ racons”  que hom relaciona amb el Castell.

D’una façana li explicaven que  és  l'antiga entrada a l’església .

Es traslladava quan  se’n obrí una de nova a la plaça , el campanar es feu amb pedres de Gibraltar.

De l’església “nova”  advocada a l’Arcàngel de Sant en farem una publicació.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LES OMEDES. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA.

 

El Joan-Albert Adell i Gisbert  i el   Josep Tugues i Baró escriuen de Santa Maria de les Omedes, al terme de Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744402.xml

edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, amb pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació.

 Fotografia Isidre Blanc

La porta actual s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya de dos ulls, i respon a una reforma de l’edifici original, probablement la mateixa en què es construí el cor adossat al mur de ponent i s’arrebossà tot l’interior del temple. A la façana nord, paredada, és visible la porta original, resolta amb arc de mig punt retallat en un sol bloc de pedra, com el de Sant Martí de la Garriga o Sant Pere del Soler de Rialb.

 Jordi Contijoch Boada. 2009. Vista de l'església i el seu entorn.

A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les dues que es troben a la façana sud, o la que hi ha a la façana de ponent.

 

Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat del ràfec de la nau i l’absis, format per una senzilla motllura bisellada. L’aparell, només visible a l’exterior, és format per carreuó allargassat disposat molt regularment, i recentment ha estat restaurat amb un excessiu rejuntat de morter de calç, que dóna un aspecte molt peculiar a aquest edifici. Les característiques de l’església palesen unes formes ja avançades dins el segle XII, però que segueixen la tradició constructiva del segle XI

Jordi Contijoch Boada.2009.  Vista interior de l'església.

D’aquesta església en procedeix una imatge de la Mare de Déu dipositada actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com

També i com publica Virgínia Costafreda Puigpinós en procedeix UN RETAULE GÒTIC DE SANTA MARIA DE LES OMEDES DEL MUSEU MARICEL DE SITGES. Sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com

https://docplayer.es/99233945-Urtx-aldonca-de-bellera-i-el-retaule-gotic-de-santa-maria-de-les-omedes-del-museu-maricel-de-sitges-virginia-costafreda-puigpinos.html

L’enginy popular explica en relació als nous horaris i tarifes de la llum, que ara els lladres entren pels endolls.

Amb l’excusa de la “ protecció”, de la “ seguretat” ,..., s’ha produït un espoli gegantí del patrimoni cultural dels petits nuclis, la “museïtzació” de les imatges de culte, és una més de les moltes raons que expliquen la laïcització actual.

Em deleixo per anar a Vilanova de l’Aguda, i comprovar  si el terreny en els nostres dies , dóna  raó a l’advocació relacionada amb la presència de l’arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Ulmus minor), de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.  

La població humana de Vilanova de l’Aguda fins a la dècada dels 70 del segle XX assolia les 470 ànimes,  fins aleshores i per descomptat en els anys previs i coetanis a la dictadura franquista hi havia escola en algun dels nuclis, oi?.  No consta cap d’aquests edificis a la relació de “ monuments”  , els vilanovins i vilanovines sou pregats de fernos arribar imatges i dades d’aquells edificis a castellardiari@gmail.com

 http://vilanovaaguda.ddl.net/descobreix/llocs-dinteres

Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya ,..., necessiten i demanem més d’una visita.