El Joan-Albert Adell i Gisbert i el Josep
Tugues i Baró escriuen de Santa Maria de les Omedes, al terme de Vilanova de
l’Aguda, a la comarca de la Noguera:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744402.xml
edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc
toral, amb pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la
nau mitjançant un arc presbiteral en degradació.
La porta actual s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un
senzill campanar d’espadanya de dos ulls, i respon a una reforma de l’edifici
original, probablement la mateixa en què es construí el cor adossat al mur de
ponent i s’arrebossà tot l’interior del temple. A la façana nord, paredada, és
visible la porta original, resolta amb arc de mig punt retallat en un sol bloc
de pedra, com el de Sant Martí de la Garriga o Sant Pere del Soler de Rialb.
A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les
dues que es troben a la façana sud, o la que hi ha a la façana de ponent.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat del ràfec de la
nau i l’absis, format per una senzilla motllura bisellada. L’aparell, només
visible a l’exterior, és format per carreuó allargassat disposat molt
regularment, i recentment ha estat restaurat amb un excessiu rejuntat de morter
de calç, que dóna un aspecte molt peculiar a aquest edifici. Les
característiques de l’església palesen unes formes ja avançades dins el segle
XII, però que segueixen la tradició constructiva del segle XI
Jordi Contijoch Boada.2009. Vista
interior de l'església.
D’aquesta església en procedeix una imatge de la Mare de Déu dipositada
actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sou pregats de fer-nos-en
arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com
També i com publica Virgínia Costafreda Puigpinós en procedeix UN RETAULE
GÒTIC DE SANTA MARIA DE LES OMEDES DEL MUSEU MARICEL DE SITGES. Sou pregats de
fer-nos-en arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com
L’enginy popular explica en relació als nous horaris i tarifes de la llum,
que ara els lladres entren pels endolls.
Amb l’excusa de la “ protecció”, de la “ seguretat” ,..., s’ha produït un
espoli gegantí del patrimoni cultural dels petits nuclis, la “museïtzació” de
les imatges de culte, és una més de les moltes raons que expliquen la laïcització
actual.
Em deleixo per anar a Vilanova de l’Aguda, i comprovar si el terreny en els nostres dies , dóna raó a l’advocació
relacionada amb la presència de l’arbre caducifoli de la família de les
ulmàcies (Ulmus minor), de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i
fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.
La població humana de Vilanova de l’Aguda fins a la dècada dels 70 del
segle XX assolia les 470 ànimes, fins
aleshores i per descomptat en els anys previs i coetanis a la dictadura franquista
hi havia escola en algun dels nuclis, oi?.
No consta cap d’aquests edificis a la relació de “ monuments” , els vilanovins i vilanovines sou pregats de
fernos arribar imatges i dades d’aquells edificis a castellardiari@gmail.com
http://vilanovaaguda.ddl.net/descobreix/llocs-dinteres
Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya ,..., necessiten i
demanem més d’una visita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario