La Pilar Pijuan Bonjoch, publica una fotografia de la Plaça i l’Església de
Sant Joan Baptista, llegia que el projecte el signava l’arquitecte Julio Saracíbar Gutiérrez de las Rozas
(Vitoria, 1841-?), fora però, l'arquitecte Celestí
Campmany Pellicer ( Lleida, 1847-1914) qui es faria càrrec de l’obra.
https://www.pageseditors.cat/ca/l-arquitecte-celesti-campmany-a-lleida-1847-1914.html
Celestí Capmany Pellicer ( Lleida,
el Segrià, 1847-1914 )
Arquitecte. Format a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, ciutat on començà
la seva carrera professional.
Rebé influències de l’historicisme eclèctic, que reflectí en la seva obra.
Retornà a Lleida l’any 1878, i fou nomenat arquitecte provincial i diocesà en
substitució de Juli de Saracíbar.
De les seves obres més significatives destaquen els desapareguts edificis del
Teatre dels Camps Elisis i de la presó de Lleida, l’edifici del Seminari
—posteriorment seu del Rectorat i la Facultat de Lletres de la UdL—, el Palau de
la Diputació, una de les seves intervencions més singulars, en la qual barrejà
diferents llenguatges artístics (1893-1898) i les reformes realitzades en diversos
temples d’entre les quals sobresurten les de Sant Martí —amb la rehabilitació
de l’antiga capella de l’Estudi General convertida en presó— i la finalització
de l’església de St. Joan començada per Juli de Saracíbar.
Propietari i professor de l’Acadèmia de San Luis, ubicada a l’anomenada
Casa Maranyosa del carrer Cavallers, orientada en la formació de les classes
populars, fou traspassada a Frederic Godàs Legido (Lleida, 1879 – Senalhac de
la Tronquièra, 1920), i quedà integrada al Liceu Escolar, on també impartí
docència.
https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/48225/imp.diccionari.pdf?sequence=1&isAllowed=y
De l’església de Sant Joan Baptista se’n ha escrit força :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2419201.xml
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-joan-baptista-de-lleida/291/l_ca
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Lleida
Llegia; església de planta basilical formada per una nau central i dues
laterals d'alçada menor, amb un creuer tancat per un costat. La seva façana és
neogòtica a base d'obertures ogivals, diferents rosasses dues al transsepte i
una tercera al peu de la nau, presenten escenes de l'Epifania, Assumpció de la
Mare de Déu i el Baptisme de Jesús, també una cornisa que remata tot l'edifici.
La porta lateral és una còpia d'estil romànic lleidatà. Disposa de murs de
càrrega, volta de creueria i la coberta amb cavalls. Pedra, fosa i teula àrab.
Han deixat petjada del seu treball entre altres :
Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 – Lleida, 7 de maig
de 1962), arquitecte
Marià Gomà i Pujades (Lleida, Segrià, 1915 — Lleida, Segrià, 1990) Arquitecte
i pintor.
Josep Maria Bonet (La Seu d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1988) mestre
vitraller de la primera meitat del segle XX.
Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914- Bata, Guinea Equatorial, 29
d'octubre de 1983) escultor.
Ramon Borràs Vilaplana (1886-1967)
https://www.academia.edu/4941323/De_mareded%C3%A9us_sants_i_quixots
Lleida, malgrat l’espoli practicat des del REINO DE ESPAÑA, té – encara –
molts elements patrimonials per a visitar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario