Crisant Palau publicava un parell d’imatges, una dels anys 60 del segle XX, quan la dictadura estava en el seu moment més àlgid, i una de l’any 2021, quan la “ democraciola” està en un dels seus pitjors moments.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pardalera
El Mapa de Patrimoni explica de la Torre Pardalera; casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia "TORRE PARDALERA". En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forja
Cap dada de l’autor, malgrat la seva “ notable “ presència, abans i ara, en el negoci de la construcció, excloem que es tracti de diable.
Ens agradarà tenir noticia a castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquest edifici
N’havíem escrit a :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/10/la-torre-pardalera-de-granollers.html
M’encantava la descripció d’un crim contra el patrimoni natural; fins als anys 1950 i per aquest carrer va passar-hi un rec d'aigua potable -d'ací el nom del carrer- on vivien, en nombre copiós, anguiles, barbs, crustacis, mol·luscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou¸ on s'esgotava.
Per deixadesa, les conduccions varen trencar-se, especialment en creuar el riu Congost, i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles- es convertí en claveguera. Tota la fauna va morir; els camps de conreu que regava varen esdevenir blocs i, finalment, el de sempre; la mort d'un sistema ecològic important: (JONCH, 1986).
El tram inicial de l'antic camí de Bellulla, ara conegut com la Carretera de Caldes, era aquest carrer del Rec
Aquesta mena de crims, com també la corrupció econòmica, la corrupció de menors,..., s’haurien d’excloure de la prescripció.
Maleits el que va permetre aquella pèrdua i tots els que en van treure un benefici econòmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario