SANT MATEU DEL PUI D’OLIVENSA. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta  ocasió  m’enviava imatges de la  capella de Sant Mateu del Pui d’Olivensa  que servia  al culte de casalici de Cal Berenguer (segle X).

 La porta d’entrada presenta un arc apuntat que correspon a un aixecament posterior.

La Capella de Sant Mateu de Pui d’Olivesa fou una de les moltes propietats del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.

El Miquel  i la Rosa “ la parella romànica “  en expliquen n aquesta crònica les impressions de la seva visita:

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/09/sant-mateu-del-pui-dolivesa-sant-julia.html

El Joan-Albert Adell i Gisbert i el  Joan Galtés i Pujol, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0652201.xml

Aquesta església, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria , és la capella de Cal Bringué (possible deformació de Cal Berenguer).

Es tracta d’un dels edificis més petits de tot el Principat d’Andorra (fa 7,80 metres de llargària total exterior). Consta d’una petita nau (fa 4,60 m de llarg × 4 metres  d’ample), rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular, proporcionat (fa 2,50 metres  de radi exterior) a les mides del conjunt de l’edifici. 

L’església és ben orientada a llevant. 

El seu aparell és uniforme i ha estat construït amb blocs de pedra llicorella escantonats, sense polir i barrejats els grossos amb d’altres de mides força més petites, els uns i els altres mig ofegats en l’argamassa, disposats desordenadament i, doncs, sense formar filades. 

Els murs són completament llisos i no tenen cap ornamentació, ni cornisa ni tan sols finestres.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.