sábado, 19 de junio de 2021

SANT BARTOMEU DE BAJANDE. COMUNA D’ESTAVAR. LA CERDANYA SOBIRANA

 

El Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; Vista de Bajanda ( 1.300 metres d’altitud. ) amb l'església de Sant Bartomeu des del camí dels Bogatells. ( La Cerdanya ).





L’havien visitat “ la parella romànica”  que en publicaven les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/03/sant-bartomeu-de-bajande-estavar-alta.html


El Llibert Claver i Salvat , el  Joan Cruanyes i Ràfols /, l’Enric Romea i Rosas , la  Lluïsa Ramos i Martínez , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), i l’Enric Ventosa i Serra, escriuen de Sant Bartomeu de Bajande a la comuna d’Estavar, a la comarca de la Cerdanya sobirana,  regalada a França per l’infame Felip IV de Castella, mitjançant el  mal dit Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre del 1659.


L’església de Bajande és esmentada com a parròquia(Baiamite) en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, que sembla que fou redactada al final del segle X. A més d’aquesta menció, un dels primers esments d’aquesta església data del 6 de novembre de 1010; es tracta de la publicació sacramental del testament del bisbe Sal·la d’Urgell, que fou jurat sobre l’altar d’aquest temple (“… perhunc locum venerationis sancti Bartolomei chuius baselica sita in Vibaiamtte…”), amb l’assistència, com a testimonis, del bisbe Ermengol, d’Isarn arxipreste, d’Unifred arxilevita i d’altres clergues i laics. Uns anys més tard, el 13 de maig de 1044, la documentació consigna el testament d’Isarn, el qual, entre moltes altres deixes, manà donar a l’església de Sant Bartomeu de Bajande, “ad ipsa dedicatione”, sis mancusos del preu de la venda del seu cavall. Mesos després, el 22 de setembre del mateix any, hom sap que sobre l’altar de l’església de Sant Bartomeu, fou jurat el testament sacramental del levita Guitard, amb la presència del jutge Isarn, el prevere Joan i d’altres.

 

L’església de Bajande, tot i que consta com a parròquia en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, posteriorment, al llarg de l’edat mitjana, perdé probablement la categoria d’església parroquial, ja que no figura esmentada en la relació de parròquies que pagaren la dècima recol·lectada a la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1280, i tampoc no consta entre les esglésies que foren visitades entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona


Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i acabada a ponent amb un campanar d’espadanya de grans dimensions, refet amb poc encert. El temple és de línies senzilles sense cap mena d’ornamentació; les parets són fetes de materials pobres, pedres de diversa naturalesa sense desbastar i mal afilerades, travades amb argamassa. El parament és arrebossat en algunes parts de l’edifici, i a l’interior presenta un lleuger atalussament.


La nau no és gaire gran, de planta gairebé rectangular, coberta amb volta de canó de mig punt.




Rep la llum a través d’una obertura en forma de sagetera a la façana de ponent i una finestra moderna a la de migjorn, oberta entre la porta i l’absis.

 

L’absis, tan llis com la nau, és de planta semicircular peraltada i té una finestra central amb l’arc fet de pedres sense treballar, ara paredada a l’interior. L’amplada de l’absis és gairebé igual a la de la nau i això fa que li manqui l’arc presbiteral, de manera que ambdós cossos s’acoblen amb un lleuger reclau. La volta que cobreix l’absis és de quart d’esfera.

 

L’església a migdia té adossada una sagristia que amaga una tercera part de l’absis amb la data de 1747 a la llinda de la porta.

 

Sota l’altar barroc del 1743, hi ha les pedres d’un altar anterior, que possiblement és el primitiu. 



La figura central del retaule és la de Sant Bartomeu;  a la  dreta es troba Sant Galderic, i a l'esquerra Maria Magdalena.


Es conserva al fons de l’església una pica baptismal d’immersió de forma bombada,  que fa  75 centímetres  de diàmetre a la boca 

 



Per les característiques que presenta, tot i que és difícil de datar per la simplicitat, podria tractar-se d’un edifici del final del segle XI o de l’inici del XII




L’advocació de Sant Bartomeu és molt encertada, i simbolitza el que es feia amb Catalunya mitjançant el  mal dit Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre del 1659.


Maleits !


 Que Sant Bertomeu    i  Sant Antoni de la  Sitja,,  elevin a l’Altíssim la pregària dels gitanos,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , inuits, hawaianesos  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

No hay comentarios:

Publicar un comentario