Acostumo a dir que ‘ algun dia descobriran el pa amb tomàquet’, per il·lustrar aquesta dèria comunicativa que mercè al copiar/pegar, agafa ja dimensions de catàstrofe mundial.
M’expliquen – imagino que aprofitant la coincidència amb el 18 de juliol, de tant mal record, pels demòcrates i pels catalans - , que s’ha fet un estudi – ara qualsevol cosa rep aquesta denominació, també´- que demostra des de l’antigor més remota, en aquest país de pandereta sempre manen els mateixos. Ho acrediten amb la repetició reiterativa dels mateixos cognoms, govern, rere govern.
Val a dir que també en el ‘costat demòcrata’ sempre hi ha la mateixa gent, els recomano que repeteixin el procediment amb els qui manàvem a la primera República, els que ho feien a la Segona, i quan toqui els que ho faran a la Tercera.
Sense demanar que siguin elevats als altars laics, cal recordar que quan entrem en períodes politics, que amb molta feina podrien homologar-se com ‘democràtics’, el país viu una transició ; quan contràriament s’acaben aquests ‘miratges d’honestedat a la vida pública’, ho fan sempre de forma violenta .
Ara sembla que toca ‘ un final tràgic’ .
Esperem un miracle.
Ah!, el pa amb tomàquet es feia servir per ‘amorosir ‘ el pa dur, en altres llocs feien ‘migas’ , o pa amb vi i sucre , o ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario