Se’n va de la política i únicament ell en sap les veritables raons.
El camí cap a la gloria començava al Barri de Abu Tur, més conegut com Borbotó, pedania de la ciutat de València , el 28 d’agost de 1.962, i arriba al final de cicle el dia 20 de juny de 2.011, quan presenta la seva dimissió. Justament aquell mateix dia el sol feia el seu acostumat ‘miracle’ al Puig de la Creu.
No he tingut ocasió de sentir-li mai, cap paraula de concòrdia, d’apropament, d’humanitat – tinc clar que els mitjans ens ‘seleccionen els missatges’ – però al ara expresident sembla que aquest paper ‘d’anti’, ja li anava bé en el seu moment.
Ha triat – no podia ser d’altra manera – un altre ‘ home gris’ , al que donarem però els 100 dies que s’acostumen en els sistemes democràtics , malgrat no sigui aquest el sistema que funciona – realment – al nostre país . Passat aquest termini – si cal – ja en direm alguna cosa.
L’arbre caigut és una metàfora recurrent, però el cert és que tothom – els contraris i els propis – faran tota la llenya que pugin de la peripècia judicial del Francisco Camps Ortiz, que com molts altres pensava trobar-se ‘ legibus solutus’ , per damunt de la llei.
No li escau l’adjectiu inefable, en el seu cas tot es pot explicar amb paraules, i esperem amb ànsia aquestes explicacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario