La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici de planta baixa, pis i golfes que fa cantonada. A la planta baixa hi ha la porta d'arc rebaixat i una finestra, allindada, a banda i banda. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars, la central és un balcó, emmarcades per una motllura ondulant de tipus modernista, a l'igual que el coronament de la façana amb una cornisa ondulada a tres nivells, el del centre més alt que els laterals. A la part superior de la façana, al centre, hi ha una petita obertura circular amb un guardapols a de forma també ondulant. Podria ser que es tractés d'una casa anterior al modernisme, que posteriorment, a finals del segle XIX o inicis del XX hagués estat reformada.
Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana ‘la casa modernista que hi ha a la placeta de Ca Domingo té una façana principal que presenta ornamentació vegetal, en la qual destaca l’emmarca’t de les finestres i el coronament ondulat de la cornisa. Fou seu de les antigues escoles i l’antic cafè de la població'.
L’Argilaga va tenir ajuntament propi, fins a l’any 1846 quan es creà el municipi de la Secuita per una ordre del Ministeri de Governació de la Diputació de Tarragona, i el terme adquirí la configuració actual, que inclou els nuclis que ja formaven part del seu partit judicial, les Gunyoles, Vistabella, l’Argilaga i Montbuí. Es pretenia – una vegada més – reduir així els estralls que l’estultícia i la corrupció de les elits politiques feien amb els cabals de la hisenda pública. El mal ve de lluny, oi ?.
L’Argilaga és l’única població del terme de la Secuita que forma part de la comarca natural del Gaià jussà, al costat d’Altafulla, Torredembarra, el Catllar, la Nou de Gaià, Vespella, Ferran, Tamarit, Creixell, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Renau i Clarà.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que l'arquitecte Antoni Pujol Sevil ( 1.4.1902 + 5.10.2011 ) era l'autor del Projecte de les Escoles de nens i de nenes i habitació per els mestres.
Em pregunto, fa referència a aquest edifici, o als de :
http://relatsencatala.cat/relat/les-escoles-velles-de-vistabella-casal-jujol-la-secuita-tarragones-catalunya/1053059
http://relatsencatala.cat/relat/belles-de-les-gunyoles-la-secuita-tarragones-catalunya/1053018
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
L'onze de juny de 1.916 s'encarregà a l'arquitecte Sr. Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona 1.871-1.949) la realització del projecte dels edificis de les escoles de l'Argilaga, Les Gunyoles i Vistabella. (Segona consta en l'acta municipal de l'Ajuntament de La Secuita.
ResponderEliminarAquest any commemorarem el centanari de l'edifici de l'escola de Vistabella (1.917)