Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia que a principis de la dècada de 1860 , Arbúcies tingué la necessitat de construir un nou edifici escolar, la qual cosa significà que en el ple municipal del 28 de setembre de 1863 es nomenés una comissió per portar a terme el projecte. L’edifici es construí sobre uns terrenys (de 18.800 pams quadrats de superfície) donats per la Maria Dolors Pasqual, vídua de Roquer amb la finalitat de construir una escola per a nens i habitació pel mestre. La construcció fou adjudicada a l’arquitecte Carles Lambert de Roquer [ no trobava cap referència que corrobori la titulació com arquitecte, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com [ i costà 9.217,34 pessetes. Les obres de l’edifici començaren el novembre de 1864 i es van acabar el mes d’agost del 1865, sota la direcció del mestre d’obres Sebastià Ferreras, i en les quals hi treballaren entre 12 i 20 obrers. Aquest edifici escolar va complir la seva funció de centre docent fins l’any 1916, quan es varen construir les noves escoles prop de la Capella de la Pietat, després de desestimar la idea de la seva rehabilitació per encabir l’escola de nenes.
Des d’aquest moment fins el 1934, se sap que l’edifici fou utilitzat per a allotjar colònies d’estudiants a l’estiu i també s’hi impartien cursos i s’hi celebraven exposicions. En el Ple Municipal del 27 de gener de 1935, la Junta Gestora, que des del 13 d’octubre de 1934 i per imposició militar, regia el municipi, decideix convertir en caserna les escoles velles. En el mateix Ple es presenta i s’aprova el projecte d’habilitació de l’edifici redactat per l’arquitecte Isidre Bosch Bataller ( Vilanna, 1875-1960 ), així com el pressupost de les obres que s’iniciaren immediatament i van durar fins l’agost del 1935. El cost va ser de 31.784,40 ptes. més 1.064,80 ptes. del projecte arquitectònic. L’edifici com a Caserna de la Guàrdia Civil fou desocupat el desembre de 1997.
Des de principis de l’any 1998 es començà a plantejar el nou ús de l’edifici i les perspectives de futur de la infraestructura.
Després de diferents consultes amb col•lectius i entitats de la vila, estava clar que l’edifici estaria destinat a usos públics.
Finalment, el 4 d’abril de 1998 s’inaugurà la remodelació de l’antiga caserna com a seu de les diverses entitats del poble.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l’edifici consta d’una planta baixa, primer i segon pis, golfes i un pati a la part posterior. Es tracta d’una construcció d’estil neoclàssic amb un gran frontó que corona la part superior del cos central. Les obertures són rectangulars amb un marc motllurat pintat de color ocre que ressalta amb el blanc de la paret. A la planta baixa, els vertex de la part superior del marc són en punt rodó, hi ha tres portes i dues finestres.
La façana està delimitada en tres cossos marcats per tres falses pilastres de carreus pintades també en ocre igual que la cornisa i els tres balcons del primer pis, fets d’obra.
A la part superior, per damunt la cornisa hi ha quatre pinacles decoratius en forma de gerret, pintats de blanc, i al centre, a la punta del frontó una mena de petxina que fa la mateixa funció decorativa.
L’interior ha estat totalment reformat per a ubicar-hi la seu de les diferents entitats del poble. A la planta baixa hi ha una sala polivalent i unes escales menen al primer pis dividit amb diferents espais i sales de reunions. Una gran obertura de vidre dóna sortida al pati del darrera.
Fotografia de l’any 2005 de I.Forts/M.Pibernat
L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario