ESGLÉSIA i HOSPITAL DE SANT ANDREU. MANRESA. BAGES

Repetia el meu pelegrinatge mensual a Manresa, anava al Font Jorba, on havia encarregat el ‘ pa nostre de cada dia ‘, en el que per raons DE SALUD, no hi podia haver FARINA DE BLAT. Sobta que un servei com aquest no es trobi – encara – a Barcelona, o a ciutats com SABADELL, TERRASSA, L’HOSPITALET, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, o fins a les altres capitals de província, TARRAGONA, LLEIDA i GIRONA.

M’acompanyava el Josep Olivé Escarré, i com teníem prop d’una hora ‘lliure’ li ensenyava entre altres llocs d’interès la Capella de la Marededéu del Remei, el Pou de la Gallina i la Capella de Sant Ignasi del Pou, i l’església de Sant Andreu que forma part del conjunt sanitari d’aquest nom.

De l’Església de Sant Andreu, llegia que té l’origen l’any 1300, en que fou construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del manresà, Pere Salvatge, que apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.

1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan.

1975: Benedicció de l'església.

Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està format per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen.

Quan a l’Hospital homònim, des del segleXIII existia una "Domus Infirmorum"

Segle XVI: ampliacions i reformes renaixentistes.

Segle XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista.

Patrimoni Gencat explica que és una construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està formada per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (segles XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del segle XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquestes ampliacions.

Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura.

El material utilitzat és pedra sorrenca.

Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país. Entenc que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.