martes, 13 de diciembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JAUME DE CASTELLVI DE ROSANES. EL LLOBREGAT JUSSÀ

En matèria de patrimoni històric i/o artístic, no es pot dir que Castellví de Rosanes sigui un poble ‘acollidor’, o patíem en ‘carn pròpia’, com també la Montserrat Pagès Paretas, autora de llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT, a la que prohibien la primavera de l’any 1989, accedir a la capella de Sant Jaume ( pàgina 95), en aquella data constata també la destrucció del camí públic que hi menava, arrancant els arbres que hi havia a banda i banda. Documenta també la destrucció de l’espadanya.

Al Fons Salvany hi ha tres imatges d’aquesta capella :


Una vista de la part davantera de l’any 1923


Una vista des de l’absis datada l’any 1912


I, una vista del interior [ s’adverteixen tres esglaons a la dreta, fet que em fa dubtar que la imatge sigui de Sant Jaume de Castellví ] de 1923. Els meus dubtes creixien més encarà quan llegia; va ser cremada el 1936 – en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava. Advertiu que en la fotografia no s’adverteix cap imatge, i s’endevina un abandó que no es correspondria a la data de 1923.

Hi ha imatges actuals de :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=140

http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-jaume-castellvi-de-rosanes-baix-llobregat/

I, a les pàgines 90 a 98 del llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT de la Montserrat Pagès Paretas, trobareu informació de l’edifici i la seva història.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

2 comentarios:

  1. Vaig acompanyar a la Sra. Montserrat Pagès, voltants de 1996, al castell de Sant Jaume (Castellvell de Rosanes). Al baixar li vam demanar al marit de la propietària que estava amb la seva filla a l'entrada del Mas per visitar la capella. Agafant a la nena per l'espatlla li explicava que havien perdut la clau... Si em punxen no trec sang. Molt deplorable. La Sra. Montserrat Pagès, em consta que té publicada l'anècdota en un dels seus llibres.

    ResponderEliminar
  2. he enviat un comentari ara mateix. La data que he posat està equivocada. Penso que deuria ser pels voltants de 2001-2

    ResponderEliminar